La justícia «progressista»

La justícia no va fer la transició i el control de la dreta sobre tots els seus ressorts segueix sent gairebé omnímode. Avui també són notícia la Crida i el PDECat, la venjança pel 9-N, les "smart cities", l'arxiu d'Unió Democràtica, l'"apoyaré" de Zapatero i Maria Mercè Marçal

13 de novembre del 2018
Actualitzat a les 6:59h
Canvis a la cúpula del poder judicial. El conservador Manuel Marchena serà president del Consell General del Poder Judicial (l'òrgan de govern dels jutges) i, per tant, del Tribunal Suprem. Una bona notícia pel PP que, sense majoria al Congrés i a l'oposició, manté el control de la cúpula judicial. A canvi, el PSOE triarà la majoria de vocals del Consell i aparta Marchena de la causa de l'1-O, cosa que intentarà vendre com una concessió als independentistes perquè el nou president de la sala que jutjarà els líders del procés, Andrés Martínez Arrieta, és considerat "moderat".

Però aquesta consideració no vol dir tenir sensibilitat pel procés o entendre la plurinacionalitat de l'Estat, sobretot quan parlem de la justícia espanyola. Progressista és Javier Zaragoza, un dels quatre fiscals del cas i que han demanat penes de fins a 25 anys de presó. I també ho era Manuel Aragón, que el 2010 va fer pinya amb els conservadors -que sempre ho són molt- al TC per retallar l'Estatut. D'exemples n'hi ha per donar i vendre. La justícia no va fer la transició i el control de la dreta sobre tots els seus ressorts segueix sent gairebé omnímode. Pep Martí i Aida Moralesus expliquen les claus de l'acord entre socialistes i populars (que poc ha durat el trencament de relacions entre Sánchez i Casado!) per renovar el poder judicial i Joan Serra Carné n'escriu aquesta opinió. Roger Tugas us explica algunes despeses curioses del poder judicial que no us deixaran indiferents.  
 

El PDECat i la Crida avancen. Les relacions que tampoc són fàcils són les de Carles Puigdemont i el PDECat. El president a l'exili volia que el seu partit (que no compta amb les simpaties dels independents que li són afins) s'integrés a la Crida, però la direcció hi ha posat pegues. David Bonvehí vol negociar-la i mantenir la seva personalitat i no dissoldre's sense més al nou moviment, que tindrà forma de partit convencional. Puigdemont ho accepta però encara queda molt per aclarir, d'entrada la fórmula per presentar-se a les municipals a Barcelona, on la Crida vol ser present. Oriol March us n'explica tots els detalls.

El càstig a Mas i la provocació del PP. Un dels noms de referència en aquest espai, i que pot recuperar protagonisme en funció de com vagin les coses, és Artur Mas. Ahir se'ls va notificar, a ell, a Irene Rigau, Francesc Homs i Joana Ortega, una multa de gairebé 5 milions d'euros pel 9-N per part del Tribunal de Comptes. Una venjança en tota regla. Avui marcaran posició política en una roda de premsa conjunta. Aida Morales us informa de tots els detalls.

 Crueltat de l'Estat i bronca unionista. Després de la crispada entrevista a Inés Arrimadas a TV3 (us aconsello llegir la visió de Toni Vall al seu Filiprim)avui el focus es trasllada al Congrés: el PP presenta una proposició de llei per castigar els metges i mestres que portin llaç groc. El totalitarisme, a tocar. Ho explica Pep Martí en aquesta informació.  

Ciutats més còmodes. Fa anys que Barcelona busca ser referència entre les smart cities, ciutats intel·ligents dotades de tecnologies pròpies de la societat de la informació i la comunicació. Avui comença el congrés mundial més important sobre el tema, que ha inclòs una setmana d'activitats prèvies i el Share Barcelona, una trobada sobre l'economia col·laborativa. Es debatran els grans temes que afecten les ciutats i la manera de respondre-hi amb recursos i intel·ligència. L'equip de govern d'Ada Colau hi ha volgut posar el seu accent amb la cooperació i el medi ambient. Ho explica Andreu Merino en aquesta informació.

Vist i llegit

Els diaris no són, per sort, cossos uniformes. I no tots els periodistes que hi treballen pensen el mateix. I a vegades fins i tot ho poden expressar al mateix diari. És el que va passar ahir a El Mundo, que s'ha fet sempre ressò d'una suposada persecució del castellà a Catalunya. El seu periodista Javier Omsescrivia ahir una sòlida columna, "El ascensor", desmentint amb rotunditat les afirmacions del líder de la dreta espanyola, Pablo Casado, segons les quals parlar en castellà a Catalunya és un esport de risc. "A Catalunya no existeix un problema a l'alçada del cataclisme que dibuixa el PP. Ni el reforç del castellà a les escoles suposaria un perill de mort per al català, com sosté l'independentisme hiperventilat", escrivia.

 El passadís

La mala gestió de Josep A. Duran i Lleida va provocar que Unió, partit històric fundat el 1931, es dissolgués fa poc més d'un any víctima del seu fracàs polític després de trencar amb CDC i incapaç de fer front als més de 22 milions d'euros que devia als bancs. El final ha estat trist. Ahir era notícia la cessió de l'arxiu de Joan Sales a la fundació Mercè Rodoreda de l'IEC, que va captar l'atenció dels mitjans. També ahir, però de forma molt discreta, l'Arxiu Nacional de Catalunya va anunciar el rescat de l'arxiu documental d'Unió després que al concurs de creditors ningú fes cap oferta i se l'hagi pogut quedar per un preu simbòlic. L'arxiu documental d'Unió està catalogat i consta de milers de documents de més de 80 anys d'història i de grans noms del catalanisme com Miquel Coll i Alentorn o Ferran Camps. També s'han salvat dos objectes icònics: la gran senyera de seda amb el primer logotip quadrat d’Unió brodat amb fils de seda, a manera d’estendard, que romangué a l’exili fins al 1978, i la talla de fusta de Sant Jordi que era als despatxos de presidència del partit des dels primers anys de la República. Duran no ha donat cap explicació pública sobre el final d'un partit que va liderar 33 anys, però encara pontifica, això sí, a les pàgines de La Vanguardia.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2003, a només tres dies de les eleccions que van donar lloc al govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat i enviar CiU a l'oposició, el PSC celebrava un míting multitudinari al Palau Sant Jordi. Va ser quan José Luis Rodríguez Zapatero, aleshores cap de l'oposició i candidat del PSOE a la Moncloa, va dir allò d'"apoyaré" l'Estatut que aprovés el Parlament. La frase va satisfer Pasqual Maragall però després no es va acabar complint. El PSOE es va negar a donar suport a l'Estatut del Parlament i va acabar pactant amb Artur Mas una sensible rebaixa que va permetre aprovar-lo en referèndum. Aquesta és la crònica d'aquell acte que va fer El País.

 L'aniversari

El 13 de novembre de l'any 1952 va nàixer a Ivars d'Urgell, al Pla d'Urgell, l'escriptora Maria Mercè Marçal, que va morir el 1998. És una de les poetes catalanes imprescindibles del segle XX i de les més icòniques. La seva obra està impregnada del seu activisme catalanista, feminista i progressista. Sobre la tres voltes rebel en va fer aquesta informacióJaume C. Pons Alorda. En aquest vídeo ella parlava de la seva poesia.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi