PDECat

Puigdemont trasllada al PDECat que no cal que es dissolgui per encaixar amb la Crida

El president a l'exili i David Bonvehí provaran de posar les bases d'una "confluència" estable amb Barcelona com a primer objectiu electoral conjunt

per Oriol March, 12 de novembre de 2018 a les 21:05 |
Carles Puigdemont, durant la presentació de la Crida Nacional per la República a Manresa | Crida Nacional
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fins el 19 de gener, data prevista per al congrés fundacional de la Crida Nacional per la República, es multiplicaran els contactes entre els impulsors del nou moviment i el PDECat, l'únic partit polític que està disposat a col·laborar en la seva fundació. Carles Puigdemont i David Bonvehí es van reunir dissabte a Waterloo i, d'aquesta trobada i dels contactes del president a l'exili amb membres de l'executiva del PDECat, en surt una conclusió: no serà necessari que el partit es "dissolgui" dins del nou instrument que prepara conjuntament amb Jordi Sànchez -autor de la ponència política- i Quim Torra.

Així ho relaten diverses fonts coneixedores dels contactes -de la formació nacionalista i de la Crida- consultades per NacióDigital, que assenyalen la confiança en "trobar un encaix" avalat per la militància del PDECat en una consulta que encara no té data. En teoria, els plans de la direcció passen perquè se celebri poc després del 19 de gener, quan se sàpiga exactament -com ho indiquen tots els senyals, inclosa la detallada ponència organitzativa- si el nou moviment es converteix en partit clàssic. Malgrat això, ja hi ha dirigents que aposten per fer-la després de les municipals, resultats en mà.


Bonvehí, que es va desplaçar a Bèlgica acompanyat d'alcaldes que volien reunir-se amb Puigdemont amb l'horitzó dels comicis del maig, ha indicat aquest dilluns després de l'executiva del PDECat que hi ha diverses "opcions" damunt la taula per trobar l'encaix entre els dos projectes. No les ha volgudes fer públiques. En tot cas, com relata un alt dirigent, l'escenari més probable a hores d'ara és el de la "confluència". El partit disposa dels drets electorals, però també de deutes provinents de l'etapa de Convergència, una formació que va ser condemnada fa uns mesos pel cas Palau

Puigdemont i Bonvehí es van reunir dissabte a Waterloo i coincideixen en la necessitat d'arribar a un encaix que permeti l'entesa Crida-PDECat

Aquest mateix responsable es pregunta si els impulsors de la Crida -entre ells David Madí i Francesc Homs, amb àmplia experiència a CDC- "voldran assumir també els deutes" que arrossega el PDECat d'anteriors etapes. La situació econòmica de les noves sigles està "sanejada", segons indiquen des de la sala de màquines, i hi contribuirà la venda de la seu del carrer Provença, de cinc plantes i amplis espais. Bonvehí té intenció que el partit tingui vida més enllà de la relació amb la Crida, i en aquest aspecte hi ha coincidència amb Puigdemont. El que no té sentit, mantenen al PDECat, és que hi hagi dos projectes similars competint entre ells. 

Recerca d'una fórmula


"Hem de trobar fórmula. Hi ha gent independentista i independent que no vol formar part del PDECat. Hem de veure com sumem amb la Crida, i es pot fer de moltes maneres, les hem d'anar desgranant i analitzant a cada moment. Que ningú es faci moltes il·lusions basades en què el partit i la Crida no tindran els mateixos objectius o no s'assemblaran. Els objectius i la voluntat de suma que té el PDECat i la Crida ha de ser suficients per anar tots en una línia estratègica conjunta", ha indicat Bonvehí. És difícil que fins al gener es prengui una decisió definitiva sobre la qüestió.

L'executiva, en tot cas, està dividida sobre l'abast de la integració. El sector més moderat del PDECat és reticent a la confluència absoluta -Carles Campuzano, portaveu a Madrid, no s'adherirà a la Crida-, però un sector de la cúpula -encapçalat per Míriam Nogueras- i una àmplia representació del Govern -tots els consellers van anar a Manresa, a la convenció fundacional- hi estan a favor. Els presos també juguen un paper fonamental: cada dilluns Bonvehí i Nogueras es desplacen a Lledoners per tractar la qüestió amb ells, i expressen la necessitat de sumar amb la Crida.

Cada dilluns, Bonvehí i Míriam Nogueras es desplacen a Lledoners per tractar amb els presos del PDECat la relació amb la Crida

Amb matisos, això sí, segons fonts coneixedores de les trobades. Josep Rull i Joaquim Forn són els qui tenen "més clar" que cal mantenir viu el partit, més enllà de la Crida, mentre que Turull -a banda de teoritzar sobre el "no a tot" a Pedro Sánchez, vehiculat per Nogueras als òrgans de direcció- fa un discurs més favorable al nou instrument. Membres de l'executiva assenyalen, en tot cas, que el PDECat "no farà res" que no compti amb l'aval dels presos, així com tampoc ho faria la militància.

Primer pas, Barcelona

La Crida ja ha decidit no tenir presència pròpia a les eleccions municipals, però és un actor destacat en el debat a Barcelona. Ferran Mascarell i Jordi Sànchez, dos dels principals impulsors, negocien directament amb Neus Munté -candidata del PDECat escollida per primàries- i Forn l'encaix a Barcelona. El nom de la llista, si les negociacions fructifiquen, podria incloure la paraula "Crida", però sempre sota el paraigua de Junts per Catalunya, la marca que aixoplugarà totes les llistes del partit.

El PDECat, ha insistit Bonvehí, és "generós" i, en cas d'arribar a un acord, és possible que Munté faci un pas al costat. El candidat no està clar -Puigdemont ha sondejat directament el periodista Antoni Bassas i personalitats com Bonaventura Clotet, sense èxit-, però Mascarell vol jugar un paper de lideratge en la candidatura que el partit, segons fonts de la direcció, no està disposat a acceptar. En les travesses de noms hi han aparegut dues conselleres: Elsa Artadi (Presidència) i Laura Borràs (Cultura). A al sala de màquines encara no descarten que Forn faci el pas.

La Crida juga un paper destacat a Barcelona, però a Tarragona i a Girona és difícil que hi tingui pes; a Lleida, en canvi, el candidat Antoni Postius s'ha significat a favor del nou moviment

A les capitals de demarcació restants -Lleida, Tarragona i Girona- només a la capital del Segre hi ha opcions que la Crida hi jugui un paper destacat. El candidat Antoni Postius, que és diputat al Congrés, s'ha convertit en impulsor del nou moviment i la setmana passada va rebre el suport d'Artadi en la presentació de la llista. A Tarragona i a Girona, en canvi, els candidats -Dídac Nadal i Marta Madrenas- tenen pensat optar per la fórmula de Junts per Catalunya, i previsiblement la Crida els avalarà des de fora. Madrenas, això sí, s'ha desmarcat de la constitució del nou moviment com a partit.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació