El CGPJ gasta dos milions d'euros anuals en agències de viatges

L'òrgan de govern del poder judicial licita un acord marc per allargar fins al 2020 la intensa activitat internacional i de viatges interns a l'Estat

Inauguració de l'any judicial
Inauguració de l'any judicial | Casa Reial
13 de novembre del 2018
Actualitzat a les 16:50h
Manuel Marchena és l'escollit pel PP i el PSOE per presidir a partir d'ara el Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Al magistrat conservador se li girarà feina si vol que el poder judicial recuperi un prestigi molt tocat arran de la politització i polèmiques actuacions en nombrosos àmbits. El càrrec de president de l'òrgan de govern del poder judicial, en tot cas, segur que el farà viatjar molt, si es tenen en compte els seus predecessors i la licitació d'un acord marc milionari per a una agència de viatges per a l'ens per als propers dos anys.

En els seus plecs, s'hi recull com a referent la despesa feta en agències de viatges els anys anteriors per la cúpula del CGPJ, unes quantitats que ronden els dos milions d'euros anuals i que està previst que es mantinguin el 2019 i el 2020, com a mínim. Segons aquesta licitació, l'òrgan judicial busca contractar els serveis d'una agència de viatges que s'encarregui dels "desplaçaments i les estances del personal -propi o no- que viatja a càrrec del CGPJ en viatges interurbans, nacionals i internacionals".

Per a aquestes tasques, va gastar 3.965.305,2 euros, entre 2017 i 2018. Una quantitat austera, si es compara amb els quasi 3,5 milions que hi va destinar només el 2010, per bé que aquella quantitat es va anar reduint fins que el 2014 va quedar-se en 1,6 milions, punt en què va tornar a incrementar-se aquesta partida.
 
DESPESA GASTADA EN SERVEIS D'AGÈNCIA DE VIATGES, ENTRE 2010 I 2017 (EN EUROS)


 
La tasca per la que es contracta l'agència de viatges consisteix en "la reserva, l'emissió, la modificació, l'anul·lació i l'entrega de bitllets de transport aeri, terrestre i marítim, els abonaments d'allotjament i qualsevol altre servei propi d'una agència de viatges", com el lloguer de cotxes -"incloent assegurança a tot risc sense exclusions"-, la informació dels requisits sanitaris, les gestions per obtenir visats i, malgrat que no s'hi contempla la reserva de bitllets de taxi o metro, sí que es pot requerir per a ferris o helicòpters.

Per gestionar aquest servei, el CGPJ requereix que l'agència que guanyi el concurs instal·li un mínim de quatre treballadors a les seves seus de Madrid, amb una atenció al públic de set hores diàries els dies laborables -i telefònicament, en qualsevol moment de l'any-. El servei està pensat per a alts càrrecs de l'ens, personal al seu servei i, en general, qualsevol persona que viatgi a compte seu, en especial els magistrats que assisteixin a Madrid i Barcelona als cursos i activitats de la seva escola judicial o, a Sant Sebastià, a les activitats del Centre de Documentació Judicial.

Hotels de tres estrelles i esmorzar bufet

Per això, l'agència que opti a ser contractada haurà de tenir en oferta habitacions a cinc hotels de Madrid i quatre de Barcelona i Sant Sebastià, els quals han de ser, com a mínim, de tres estrelles i oferir wi-fi, esmorzar bufet, i servei de bar, cafeteria o de servei a l'habitació.

A la capital espanyola i a la ciutat basca, tan sols especifica que els hotels han de ser propers a les seus del CGPJ, però, en el cas de la capital catalana, els plecs són molt més estrictes. "Han d'estar necessàriament ubicats als districtes municipals Ciutat Vella i/o Eixample", afirma, i insisteix: "Incloure hotels situats fora d'aquests districtes suposarà l'exclusió automàtica de l'oferta". Aquest asseveració, a més, es troba en negreta en els plecs. Queda clar que no hi ha massa interès en dormir en altres barris de la ciutat comtal.

El cas Carlos Dívar: una caiguda sonora per un escàndol dels viatges

Si es parla de malversació de recursos públics per viatges no justificats en el món judicial, es parla de Carlos Dívar. Aquest magistrat conservador, que va presidir l'Audiència Nacional durant set anys, el 2008 va situar-se al capdavant del Suprem i el CGPJ. Com en el cas de Marchena, el va col·locar allí un govern socialista -en aquest cas, de José Luis Rodríguez Zapatero- després d'un pacte amb el PP.

Tot i això, tan sols va durar quatre anys al càrrec, ja que un altre magistrat va denunciar que havia carregat al compte de l'ens fins a 30.000 euros en una vintena de viatges de luxe, durant tres anys, molts d'ells a Marbella. Dívar, en un principi, es va negar a renunciar i ni tan sols va voler comparèixer, però al final la majoria dels vocals del CGPJ li van girar l'esquena i aquest jutge proper a l'Opus Dei va optar per la inevitable passa enrere.
Arxivat a