12
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
17:58h
Yakouba Diallo no podrà assistir dijous a Barcelona a l'estrena del documental sobre el seu germà, mort sota custòdia policial el gener del 2012 al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca. L'estat espanyol li ha denegat el visat i ho ha fet de forma injustificada segons la productora de la pel·lícula, Metromuster. També han denunciat la decisió el centre per la defensa dels drets humans Irídia, Tanquem els CIE, l'Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans i la productora de la pel·lícula Metromuster.
Tots asseguren, a través d'un comunicat, que Diallo disposava de tota la documentació que se li havia requerit i diverses cartes oficials d'invitació. En el comunicat emès per la productora i les entitats asseguren que l'ambaixada espanyola a Guinea Conakry, d'on és natural Diallo, hauria rebutjat entregar-li el visat per no haver justificat el motiu del viatge i per no poder demostrar que disposa de mitjans suficients per mantenir-se durant quinze dies a l'Estat. Un extrem que els signants del comunicat neguen.
Per la seva banda, el ministeri d'Assumptes Exteriors encara no ha donat explicacions per la denegcació del visat.
"Maltractament institucional"
El comunicat parla d'un "nou capítol en la seqüència de maltractaments institucionals als quals ha estat exposada la família Diallo des que Idrissa va morir l’any 2012". En aquest sentit, els col·lectius signants recorden que la família Diallo no va ser informada oficialment de la mort d'Idrissa. Per això demanen una “treva en la violència burocràtica" que consideren que pateix la família per part de l'Estat des de fa "massa anys".
De tota manera, Metromuster i les entitats en defensa dels drets humans posen la denegació del visat com a exemple d'una pràctica habitual de l'estat espanyol. "Fa dècades que la concessió de visats a Espanya de persones provinents de països africans és pràcticament inexistent", afirmen.
Tant l'especificitat del cas com la tendència general d'entrega de visats a persones africanes fan que els signants del manifest denunciïn el "racisme institucional" i la política migratòria de la Unió Europea. "Són precisament els motius que ens van dur a explicar la història de l’Idrissa", etziben.
Sis anys de lluita per la memòria
En paral·lel a la producció del documental, Metromuster també va impulsar una recollida de firmes perquè Idrissa Diallo tingués una plaça amb el seu nom a Barcelona. Concretament la que actualment està dedicada a l'esclavista Antonio López. Si finalment la multiconsulta de Colau s'acaba fent durant la pròxima legislatura, els barcelonins podran decidir si donen llum verda al canvi de nom.
D'altra banda, la mort de Diallo el 2012 va ser el detonant del naixement del moviment favorable al tancament del CIE de la Zona Franca i de la plataforma Tanquem el CIE.
Tots asseguren, a través d'un comunicat, que Diallo disposava de tota la documentació que se li havia requerit i diverses cartes oficials d'invitació. En el comunicat emès per la productora i les entitats asseguren que l'ambaixada espanyola a Guinea Conakry, d'on és natural Diallo, hauria rebutjat entregar-li el visat per no haver justificat el motiu del viatge i per no poder demostrar que disposa de mitjans suficients per mantenir-se durant quinze dies a l'Estat. Un extrem que els signants del comunicat neguen.
Per la seva banda, el ministeri d'Assumptes Exteriors encara no ha donat explicacions per la denegcació del visat.
"Maltractament institucional"
El comunicat parla d'un "nou capítol en la seqüència de maltractaments institucionals als quals ha estat exposada la família Diallo des que Idrissa va morir l’any 2012". En aquest sentit, els col·lectius signants recorden que la família Diallo no va ser informada oficialment de la mort d'Idrissa. Per això demanen una “treva en la violència burocràtica" que consideren que pateix la família per part de l'Estat des de fa "massa anys".
De tota manera, Metromuster i les entitats en defensa dels drets humans posen la denegació del visat com a exemple d'una pràctica habitual de l'estat espanyol. "Fa dècades que la concessió de visats a Espanya de persones provinents de països africans és pràcticament inexistent", afirmen.
Tant l'especificitat del cas com la tendència general d'entrega de visats a persones africanes fan que els signants del manifest denunciïn el "racisme institucional" i la política migratòria de la Unió Europea. "Són precisament els motius que ens van dur a explicar la història de l’Idrissa", etziben.
Sis anys de lluita per la memòria
En paral·lel a la producció del documental, Metromuster també va impulsar una recollida de firmes perquè Idrissa Diallo tingués una plaça amb el seu nom a Barcelona. Concretament la que actualment està dedicada a l'esclavista Antonio López. Si finalment la multiconsulta de Colau s'acaba fent durant la pròxima legislatura, els barcelonins podran decidir si donen llum verda al canvi de nom.
D'altra banda, la mort de Diallo el 2012 va ser el detonant del naixement del moviment favorable al tancament del CIE de la Zona Franca i de la plataforma Tanquem el CIE.