L’any 1968, Salvador Pàniker va entrevistar Manuel Fraga. Per aquelles dates, el polític gallec era un totpoderós ministre franquista. Dos anys abans l’anomenada Ley Fraga de premsa i impremta havia "abolit" la censura prèvia. Poso "abolit" entre cometes perquè aquesta era la teoria, la pràctica, dins d’un règim feixista i totalitari era una altra cosa.
Pàniker, expert entrevistador, home savi i diplomàtic, va tractar Fraga amb una cordialitat i educació que en alguns moments podia semblar peloteo però si l’entrevista es llegeix detingudament i amb mirada serena i crítica, no es triga a descobrir que l’entrevistador va utilitzar la coneguda tàctica del bocamoll. És a dir, fer preguntes suposadament neutres o insubstancials per a aconseguir que sigui el propi entrevistat el que es posi en evidència ell sol.
És una entrevista llarga, els dos parlen de molts temes. Un moment important de la conversa és aquest:
Fraga:(...) El español es sumamente natural y, como además, es profundamente democrático entiende muy bien esas cosas.
Pàniker:¿Cree que el país es profundamente democrático?
Fraga:De eso no me cabe la menor duda. No le hablo de formas de realización política, pero como talante, somos el país más democrático del mundo.
Pàniker:¿Qué explicación tiene, entonces, la dificultad de institucionalizar democráticamente un talante que ya es democrático?
Interessant, oi? Fraga, tot solet, es fica en un jardí utilitzant el concepte de democràcia a l’Espanya de 1968. Pániker, murri, detecta l’escletxa i s’hi infiltra amb suavitat però implacable, sense pietat. Un altre exemple, demolidor, just al final de la conversa:
Pàniker:Le agradezco mucho el tiempo que me ha dedicado. ¿Desea que le enseñe lo que voy a publicar?
Fraga:Por mi no hace falta.
Inés Arrimadas, entrevistada aquesta nit Foto: TV3
Sensacional! Així clou l’entrevista i què aconsegueix Pániker amb aquesta pregunta? De què fa parlar a Fraga? De la censura, esclar! Desea que le enseñe lo que voy a publicar?. Grandíssima pregunta! Sota l’aparença de final educat i sol·lícit, s’hi amaga l’estratègia subtil d'un periodista extraordinari! "Por mi no hace falta", és l’acceptació tàcita de l’existència de la censura –per molta abolició de la Ley Fraga- i alhora el compromís que aquesta entrevista no serà revisada ni mutilada per ningú.
Vaig pensar en aquesta entrevista de Pàniker durant tota l’estona que va durar la conversa entre Inés Arrimadas i Vicent Sanchis ahir al vespre a TV3. En especial quan el director de TV3 li va ensenyar a la líder de Ciutadans imatges de tuits d’Albert Rivera per a posar de manifest les mentides i manipulacions constants del partit taronja. És una bona idea enfrontar-lo amb proves dels seus actes però fallava el tempo i el registre expressiu.
Perquè una entrevista a un demagog resulti eficaç s’ha de fugir del frontisme i de la crispació, perquè és on el demagog se sent més còmode. Un s’ha de prendre una til·la abans de l’entrevista i si s’és un bon periodista -Sanchis ho és, el conec bé- la calma serà una bona aliada. Tot fluirà i l’entrevistat, si s’escau, quedarà ben retratat. El més important: bona estratègia i bones preguntes.
Les entrevistes de Salvador Pàniker, per cert, van aparèixer publicades en dues antologies imprescindibles: Conversaciones en Cataluña i Conversaciones en Madrid.