judici de l'1-O

El bipartidisme es blinda abans del judici de l'1-O: les claus del «pacte Marchena» al Poder Judicial

L'entesa entre PSOE i PP permetrà que el president de la sala penal del Suprem agafi el relleu de Carlos Lesmes al capdavant del Suprem i del CGPJ

per Pep Martí / Aida Morales, 12 de novembre de 2018 a les 17:42 |
Manuel Marchena, qui entoma la presidència de president del Tribunal Suprem i el CGPJ | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Manuel Marchena serà, si res no canvia, el nou president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en substitució de Carlos Lesmes, que esgota el mandat a principis de desembre. És així arran de l'acord entre el PSOE i el PP, que busca un nou equilibri de forces en favor de l'ala més progressista de la magistratura, però amb un president clarament conservador.

D'aquesta manera, la Moncloa promou un procés de "renovació" del Poder Judicial, després de les últimes i recents crítiques, entre les quals la negativa al canvi de doctrina en l'impost de les hipoteques. 


El nomenament de Marchena, però, també comportarà altres canvis en l'estructura judicial. La seva elecció com a president és incompatible amb el paper de president de la sala segona -penal- de l'alt tribunal, que fins ara encapçala. Aquesta sala és, concretament, la que jutjarà en els propers mesos els líders del procés català acusats de rebel·lió i sedició. En lloc seu, qui assumirà la presidència de la sala penal serà el magistrat Andrés Martínez Arrieta, de perfil centrista. Els canvis en el Poder Judicial, però, van més enllà i permeten analitzar l'escenari polític en quatre claus:

- La renovació, un mal menor per al PSOE

La política de pactes, difícil habitualment entre el PSOE i el PP, ha tingut un fàcil resultat en l'àmbit judicial. Malgrat que la judicatura acostuma a defensar la seva independència, és indiscutible que la política ha entrat de ple en la renovació del Consell General del Poder Judicial i, per tant, també en la presidència del Tribunal Suprem. És en aquest escenari que els dos principals rivals polítics han apressat un pacte que, per al PSOE, busca convertir-se en un mal menor. 

D'aquesta manera, els socialistes han acceptat la figura del conservador Manuel Marchena -a qui el PP ja havia proposat- a canvi de capgirar l'equilibri de majories del CGPJ. Els dos principals rivals polítics han pactat una renovació de l'ens, amb onze dels vint magistrats de caràcter progressista que, alhora, prometi una modificació en el funcionament del Consell. Aquest, doncs, s'ha de decantar cap a una direcció més col·legiada i menys presidencialista, que fomenti la política d'acords. Això no va ser així en l'últim procés d'elecció, quan deu magistrats van ser proposats pel PP, set venien de l'entorn del PSOE, un va ser proposat per CiU, un altre per Izquierda Unida i un últim pel PNB. 


El canvi de poders, però, pot esdevenir finalment un dard enverinat per a aquells que assimilen progressisme amb major flexibilitat amb el procés català. La majoria progressista al Poder Judicial conviu en un ambient molt hostil per a l'independentisme, i també caldrà veure quin paper té Marchena en la presa de decisions.

Tampoc és el primer cop que un govern socialista cedeix la presidència del CGPJ a un magistrat conservador per desbloquejar la seva renovació. Va ser el 2008, amb Rodríguez Zapatero a la Moncloa i amb un PP a l'oposició disposat a bloquejar l'organisme. Llavors, Rodríguez Zapatero es va treure de la màniga el nom de Carlos Dívar, un jutge de conviccions conservadores i catòliques, però que no pertanyia a cap associació. El PP va haver d'acceptar-ho.


- Martínez Arrieta, una "concessió" al sobiranisme?

Amb la sortida de Marchena del tribunal que ha de jutjar l'1-O, qui el substituirà com a president de sala en el judici contra els dirigents independentistes serà Andrés Martínez Arrieta. Des de cercles governamentals es defensarà que Martínez Arrieta pot ser una "millora" perquè no forma part del búnquer judicial. Nascut a Logronyo (la Rioja) el 1955, en el seu currículum destaca que va ser el jutge més jove en entrar al Suprem. Tenia només 43 anys el 1998, quan va guanyar plaça a l'alt tribunal. 

A diferència de Marchena i del seu entorn, no pertany a la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), veritable poder fàctic al Suprem, sinó a la Francisco de Vitoria, considerada "moderada" o "centrista" entre l'APM i Jutges per a la Democràcia. Si el factor Martínez Arrieta incidirà d'alguna manera en el desenvolupament del judici és una incògnita. En la seva trajectòria també cal remarcar que va ser un dels jutges que el 2012 va condemnar Baltasar Garzón per prevaricació per practicar escoltes il·legals en la investigació del cas Gürtel i el va apartar de la carrera judicial.

- Urgència per enfocar el judici

L'anunci sobre els canvis al Poder Judicial s'anuncien tan sols dues setmanes després de fer-se públics els escrits d'acusació de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox pel judici de l'1-O. Els moviments al Poder Judicial, però, no són casualitat, ja que el relleu en la presidència del CGPJ i del Tribunal Suprem va estretament lligada a l'obertura de judici oral, previsiblement a finals de gener. Marchena no pot -com a conseqüència del sistema d'incompatibilitats- jutjar els líders del procés i ser, alhora, president del Suprem i del Poder Judicial.

La voluntat d'apressar l'inici del judici ha motivat l'anunci d'un relleu que es farà efectiu, com a màxim, el 4 de desembre, quan s'acaba el mandat de Lesmes. El govern espanyol, però, ha descartat que la renovació tingui a veure amb el procés català. Per altra banda, l'accelerat pacte entre el PSOE i el PP també deixa enrere qualsevol intent d'intervenció per part de Podem o Ciutadans, que ja han criticat el fons i les formes. 

En àmbit català, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha denunciat que el Suprem hagi perdut "la poca credibilitat que li quedava", mentre que Podem ha anat més enllà i ha rebutjat l'acord, tot recordant que la presidència hauria d'estar a mans d'una dona, tal i com així s'havien compromès els socialistes. A més, el partit de Pablo Iglesias avisat que el PSOE encara ha de pactar amb la resta de forces polítiques i ha recordat que res està tancat. 

- El bipartidisme torna a pactar

Que les dues forces del bipartidisme s'hagin posat d'acord per renovar el Consell General del Poder Judicial, enmig d'un clima de gran tensió política, diu molt de les urgències del PSOE i del PP, i també de la gravetat amb què es viu en el cor de l'Estat la degradació de les institucions i la imminència del judici de l'1-O. La vista contra els polítics i líders independentistes és considerada d'alt risc per l'Estat i el pacte assolit amb rapidesa delata que socialistes i populars han tingut clar que havien d'empassar-se alguns gripaus. Fins i tot, quan el 24 d'octubre Pedro Sánchez ja va deixar molt clar que trencava relacions amb el líder popular, Pablo Casado, al Congrés. 

Ara, però, les coses canvien, i el PP accepta una majoria progressista al CGPJ i el PSOE ha d'admetre Marchena. L'acord per constituir el nou Poder Juicial indica a les clares que, malgrat l'emergència de noves forces polítiques de dreta i esquerra, en assumptes d'Estat, el joc és cosa de dos. El dany causat pel cas de les hipoteques de ben segur que també ha estat decisiu en l'acceleració amb què s'ha tancat el pacte. Durant els últims mesos -i les últimes setmanes encara més- la independència judicial s'ha posat en escac. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació