Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
El despertador: 12 de novembre

Anar o no a la presó

Iceta discrepa del Suprem i a Catalunya pot quedar curt o ser de sentit comú, però a Madrid li costarà crítiques encara que ell no vagi a Lledoners. Avui també són notícia Inés Arrimadas i Vicent Sanchis, la factura del FLA, la mirada internacional de l'ACN, Joan Sales i Ernest Benach

per Ferran Casas, 12 de novembre de 2018 a les 06:00 |
Dos alcaldes importants del PSC al Baix Llobregat, Antoni Balmón i Antoni Poveda, van ser dijous a Lledoners per visitar els presos polítics. La trobada va transcendir ahir i va revifar el debat sobre si les actituds dels polítics unionistes amb els quals han patit la repressió de l'Estat són o no prou "humanes". Un dubte que, lògicament, ofèn Miquel Iceta o Inés Arrimadas. El primer explicava les seves raons (bàsicament no alimentar el relat independentista del fet que "no van fer res mal fet") per no anar-hi en una entrevista que li fem amb Sara González i que podeu llegir aquí on aborda aquest assumpte i molts altres de l'actualitat política.

I la segona es refugiava en el victimisme i les excuses sense massa substància en una tensa entrevista a TV3 en què, per desgràcia, el més rellevant va ser l'estira-i-arronsa sobre els mitjans públics. Va passar quan el director de la cadena, Vicent Sanchis, va intentar parar-li els peus i es va veure obligat a baixar al fang, un hàbitat on l'unionisme desacomplexat de Cs fa fortuna. Em temo que en sentirem a parlar de l'entrevista, que va recollir Víctor Rodrigo en deu frases. Precisament sobre TV3 (i sobre el procés) emet també alguns judicis el periodista Josep Cuní en aquesta entrevista de Pep Martí

Però tornem a Iceta. El líder del PSC admet a NacióDigital que el Suprem ha fet "actuacions molt dubtoses" en la instrucció del judici de l'1-O. Una afirmació que a Catalunya pot quedar curta o ser de sentit comú, però que a Madrid li criticaran. Iceta no concreta, però, fins on estan disposats a arribar en el diàleg i no accepta el dret a decidir, el comú denominador més ampli de la societat catalana, com a punt de partida. "Els vegans ja saben que a la majoria els agrada la carn i no per això deixen de ser vegans", diu. És ben cert. Com també que els vegans normalment no aspiren a prohibir la carn ni persegueixen a qui en pren. Per ara és difícil avançar i l'independentisme ha de triar entre fer actes de fe amb el PSOE en assumptes com els pressupostos o jugar-se-la a facilitar el retorn de la dreta al govern espanyol. Sara González va ser al míting de Pablo Iglesias i Ada Colau a Barcelona i en va fer aquesta crònica.



País sense pressupostos. No sembla, però, gens fàcil que això passi. Els independentistes no es plantegen votar els comptes de Sánchez i saben, per tant, que difícilment aprovaran els de la Generalitat malgrat que Pere Aragonès ja els prepara. El mateix li passarà a Colau, que esperava una jugada a tres bandes per aprovar-ne uns sense patir a l'ajuntament, on l'escenari estarà renyit i caldrà afinar estratègies. Tot plegat és anòmal. Però és que la situació política ho és (només cal mirar els maldecaps de Quim Torra) i fins que les solucions no es posin damunt la taula els actes de fe seran escadussers. Al PDECat el debat dels pressupostos és un dels que ha fet que es visualitzin les dues ànimes del grup a Madrid, que us explica Oriol March en aquesta informació per saber on se situa cadascú.

De moment, l'any que ve la Generalitat haurà de retornar 6.700 milions d'euros a l'Estat pels crèdits del FLA (interessos a banda). Un govern, l'espanyol, que es gasta els fons de cohesió territorial en campanyes d'imatge per la seva xarxa de trens. Les dues informacions són de Roger Tugas.  


Vist i llegit

Es pot o no estar d'acord amb Pedro J. Ramírez (jo no hi estic gens normalment) però tècnicament és un excel·lent periodista i articulista. Ahir fins i tot ho reconeixia el líder de Podem Pablo Iglesias, un dels més criticats per l'exdirector d'El Mundo, en aquest tuit, que el mateix Ramírez va repiular. En aquest cas recomanava la carta dominical de l'actual director d'El Español, una cita que Ramírez va convertir en imperdible en els seus anys a El Mundo. Ahir es refugiava en el teatre per repassar la situació política espanyola.   



 El passadís

Una de les obsessions del Govern i de moltes entitats del país és projectar-se al món com a catalans, sense intermediaris. De fet, les dificultats per fer-ho amb normalitat és un dels arguments de l'independentisme. És el cas de l'Agència Catalana de Notícies, vinculada a la Generalitat i a la que estan abonats la majoria dels mitjans catalans. El seu director, Marc Colomer, va ser la setmana passada com a convidat a la jornada de treball que servia per celebrar els deu anys de l'Agència de Notícies Andorrana. Allà hi havia diverses de les agències de notícies, públiques o no, vinculades a l'EANA, l'European Alliance of News Agencies. Espanya hi està representada per l'agència governamental EFE (només n'hi pot haver una per país), però l'ACN mirarà de ser-hi com a mínim com a observadora. Colomer presentarà aviat un pla estratègic al consell d'administració de l'ACN i un dels punts és homologar-la als fòrums internacionals.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1983, fa exactament 35 anys, va morir a Barcelona l'escriptor, traductor i editor català Joan Sales, que havia nascut a la mateixa ciutat l'any 1912. Sales només va escriure una novel·la, Incerta glòria, que va aparèixer el 1969 però amb el pas dels anys s'ha convertit en una referència de la literatura catalana. El llibre, que beu en part de la seva experiència personal al front, aborda les contradiccions de la guerra civil espanyola, que també apareixen en les cartes que es va enviar amb el poeta Màrius Torres. Sales, de fermes conviccions patriòtiques i que va rebre la Creu de Sant Jordi abans de morir, va ser, entre d'altres, editor de Mercè Rodoreda i va publicar La plaça del Diamant. Incerta glòria va ser portada al cine fa uns mesos per Agustí Villaronga. Per cert que avui mateix el fons de Joan Sales se cedirà a la Fundació Mercè Rodoreda de l'Institut d'Estudis Catalans. 


 L'aniversari

El 12 de novembre de l'any 1959 va nàixer a Reus el polític Ernest Benach, president del Parlament entre 2003 i 2010. Benach, retirat de la primera línia política després dels mals resultats que el seu partit, ERC, va obtenir a les eleccions de 2010, va presidir la cambra catalana durant els convulsos anys de la redacció del nou Estatut. Precisament també tal dia com avui de 2004 els partits es reunien al castell de Miravet, a la Ribera d'Ebre, per accelerar en la negociació del text. Com a president del Parlament, Benach va apostar per les noves tecnologies, va reformar a fons el reglament de la cambra i va ampliar-ne les instal·lacions. Políticament era proper a Josep-Lluís Carod-Rovira. Aquest va ser el primer discurs de Benach com a president de la cambra obrint una legislatura que estaria marcada pel tripartit d'esquerres presidit per Pasqual Maragall. 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Arxivat a:
El despertador
Participació