Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
hipoteques

Centenars de persones es concentren a les portes del Suprem contra la sentència de les hipoteques

Pablo Iglesias reclama al govern espanyol que inclogui la retroactivitat perquè les famílies que van signar en el passat recuperin els diners

per Aida Morales, 10 de novembre de 2018 a les 19:41 |
Pablo Iglesias, a la capçalera de la manifestació davant el Suprem | ACN
Centenars de persones s'han concentrat aquest dissabte a la tarda a les portes del Tribunal Suprem per protestar pel paper de la justícia en la polèmica sobre l'impost de les hipoteques.

Podem i IU van convocar la protesta hores després que el tribunal canviés de criteri i repercutís, novament, l'impost de les hipoteques als clients contradit tres sentències que havia dictat el mateix Suprem a l'octubre.


Ara bé, el canvi legal que ha aprovat amb urgència i per decret el govern espanyol ha desinflat la protesta. Podem aplaudeix que Pedro Sánchez hagi canviat la llei per fer pagar a la banca però demana que introdueixi retroactivitat per retornar l'import als que van signar hipoteques en el passat. "La llei ha de servir per retornar els diners a les famílies, tenen dret a cobrar-ho i ho han de pagar els bancs", ha dit Iglesias.

L'impost de les hipoteques

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ja publica, des d'aquest passat divendres, el reial decret llei per modificar l'article 29 de l'impost de transmissions patrimonials, més conegut com  l'impost de les hipoteques. D'aquesta manera és la banca i no el client qui l'assumeix a partir d'ara, si bé aquesta setmana el Tribunal Suprem va dir el contrari i va generar una important onada d'indignació entre la ciutadania perquè, a diferència del que preveia la llei, el canvi de jurisprudència no es va aplicar i, per tant, tampoc va tenir caràcter retroactiu.

Aquesta anomalia legal avalada pel tribunal que dirigeix Carlos Lesmes ha estat criticada per diversos actors. El govern espanyol i el català, per exemple, però també els col·lectius de consumidors, els sindicats, les entitats i la ciutadania en general.


La decisió del Suprem havia d'aclarir les conseqüències de la sentència del 16 d'octubre del mateix Suprem, que suposava un gir de 180 graus a la doctrina establerta fins al moment. El motiu de la controvèrsia, però, venia motivat per la possibilitat que els clients poguessin reclamar el valor de l'impost al banc, de forma retroactiva durant els últims quatre anys. 

Això suposava, si es donava la raó als clients, que més de 235.000 persones podien reclamar la devolució de 830 milions d'euros en concepte l'impost, només al Principat. La xifra estatal s'enfilava a 3.631 milions d'euros, si es feien efectius el milió i mig de reclamacions.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació