09
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
20:12h
Alejandro Fernández serà elegit aquest dissabte nou president del PP a Catalunya en el congrés que la formació celebrarà a Sitges. D'aquesta manera, el partit tanca l'etapa de Xavier García Albiol, concentrat ara en la tasca d'intentar recuperar l'alcaldia de Badalona en les properes eleccions municipals.
La situació en què es troba Alejandro Fernández al partit és complicada. El PP ha perdut la Moncloa i està en una dura competència amb Ciutadans per l'espai de la dreta a l'Estat; ha perdut també la batalla pel lideratge del front unionista a Catalunya en detriment dels d'Albert Rivera, i al mateix temps sent la pressió ultra de Vox. Els resultats del 21-D (d'11 diputats a 4, amb Cs saltant de 25 a 36) pesen, i molt, en l'ànim dels quadres i els militants de la formació.
Daniel Serrano, secretari general
El nou secretari general del PP català serà Daniel Serrano, que presideix el partit a Barcelona. Tal com va informar Nació Digital, Serrano serà l'home fort de la nova etapa. Molt proper a Alejandro Fernández, comparteix amb el nou president vincle generacional -tots dos tenen 42 anys- i posicions ideològiques.
Fernández i Serrano mantenen un discurs dur contra el sobiranisme i aposten per un conservadorisme desacomplexat. Hi ha un altre element que els uneix: la seva bona sintonia amb el nou líder del PP, Pablo Casado, a favor del qual es van posicionar en les primàries que va viure el partit.
Una direcció d'unitat
En la nova direcció que el congrés del PP català elegirà demà, Alejandro Fernández vol aplegar totes les sintonies possibles del partit. És un signe del que està en joc: la direcció és conscient que no es pot permetre fractures internes. Al costat de Serrano i d'una altra dirigent que ha apostat per Fernández -i per Casado-, Marisa Xandri, la presidenta a Lleida, hi serà Enric Millo, a qui ningú li vol moure la cadira com a cap de l'organització a Girona. I també hi seran presents, per designació del nou president, els antics dirigents del partit a Catalunya: els germans Jorge i Alberto Fernández, Albiol i Alicia Sánchez Camacho.
Barcelona, la primera decisió
La direcció d'Alejandro Fernández haurà de prendre aviat una decisió estratègica: què fer de cara a les municipals de Barcelona. L'opció de triar un alcaldable és oberta, com també que el cap de cartell acabi integrant-se en la candidatura que prepara Manuel Valls. Per a aquest cartell han circulat els noms de Dolors Montserrat i Esperança Garcia. Una papereta no gens fàcil per al partit, que ja va quedar reduït a tres regidors en les darreres municipals.
La posició de Dolors Montserrat s'ha afeblit darrerament. Molt propera a María Dolores de Cospedal, el seu nom havia sonat fins i tot com a possible successora d'Albiol. Casado la va incorporar al seu nucli dur i és la portaveu del grup al Congrés, dins dels acords amb Cospedal. Però la caiguda d'aquesta després de l'escàndol de les gravacions amb el comissari empresonat Villarejo i la seva mateixa actuació com a portaveu en algunes sessions al Congrés han deixat tocada seva figura.
La situació en què es troba Alejandro Fernández al partit és complicada. El PP ha perdut la Moncloa i està en una dura competència amb Ciutadans per l'espai de la dreta a l'Estat; ha perdut també la batalla pel lideratge del front unionista a Catalunya en detriment dels d'Albert Rivera, i al mateix temps sent la pressió ultra de Vox. Els resultats del 21-D (d'11 diputats a 4, amb Cs saltant de 25 a 36) pesen, i molt, en l'ànim dels quadres i els militants de la formació.
Daniel Serrano, secretari general
El nou secretari general del PP català serà Daniel Serrano, que presideix el partit a Barcelona. Tal com va informar Nació Digital, Serrano serà l'home fort de la nova etapa. Molt proper a Alejandro Fernández, comparteix amb el nou president vincle generacional -tots dos tenen 42 anys- i posicions ideològiques.
Fernández i Serrano mantenen un discurs dur contra el sobiranisme i aposten per un conservadorisme desacomplexat. Hi ha un altre element que els uneix: la seva bona sintonia amb el nou líder del PP, Pablo Casado, a favor del qual es van posicionar en les primàries que va viure el partit.
Una direcció d'unitat
En la nova direcció que el congrés del PP català elegirà demà, Alejandro Fernández vol aplegar totes les sintonies possibles del partit. És un signe del que està en joc: la direcció és conscient que no es pot permetre fractures internes. Al costat de Serrano i d'una altra dirigent que ha apostat per Fernández -i per Casado-, Marisa Xandri, la presidenta a Lleida, hi serà Enric Millo, a qui ningú li vol moure la cadira com a cap de l'organització a Girona. I també hi seran presents, per designació del nou president, els antics dirigents del partit a Catalunya: els germans Jorge i Alberto Fernández, Albiol i Alicia Sánchez Camacho.
Barcelona, la primera decisió
La direcció d'Alejandro Fernández haurà de prendre aviat una decisió estratègica: què fer de cara a les municipals de Barcelona. L'opció de triar un alcaldable és oberta, com també que el cap de cartell acabi integrant-se en la candidatura que prepara Manuel Valls. Per a aquest cartell han circulat els noms de Dolors Montserrat i Esperança Garcia. Una papereta no gens fàcil per al partit, que ja va quedar reduït a tres regidors en les darreres municipals.
La posició de Dolors Montserrat s'ha afeblit darrerament. Molt propera a María Dolores de Cospedal, el seu nom havia sonat fins i tot com a possible successora d'Albiol. Casado la va incorporar al seu nucli dur i és la portaveu del grup al Congrés, dins dels acords amb Cospedal. Però la caiguda d'aquesta després de l'escàndol de les gravacions amb el comissari empresonat Villarejo i la seva mateixa actuació com a portaveu en algunes sessions al Congrés han deixat tocada seva figura.