Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Salut

Sexòmnia: buscar el sexe mentre dorms, un trastorn més comú del que ens pensem

El somnambulisme sexual no és cap malaltia i s'experimenta sense ser-ne conscient; ho explica el director de la Societat Espanyola del Son

per Sergi Ambudio, 10 de novembre de 2018 a les 18:25 |
La sexòmnia és un trastorn del son vinculat amb el sexe.

Masturbar-se, buscar el contacte amb les parts sexuals del company de llit o, directament, intentar consumar el coit. Tot això es pot fer dormint, sense ser-ne conscient i sense recordar-se'n l'endemà, si es pateix de sexòmnia, un trastorn caracteritzat per l'aparició de conductes sexuals durant la fase del son profund. És una parasòmnia i, segons afirmen des de la Societat Espanyola de la Son (SES), és més comú del que ens pensem.

Alejandro Iranzo, neuròleg de l'Hospital Clínic de Barcelona i president de la SES, explica a NacióDigital que la persona amb sexòmnia no pateix cap tipus de malaltia psiquiàtrica ni cap alteració sexual. Aquest és, de fet, el primer punt que es deixa clar als pacients quan visiten el metge preocupats, angoixats o, simplement intrigats, per les conductes que han experimentat les nits passades.



La sexòmnia és un tipus de somnambulisme, al mateix nivell d'aquells trastorns que inciten a aixecar-se del llit, en un estat intermedi entre desperts i adormits, per menjar, deambular per la casa o parlar en veu alta. És considerada com una patologia "poc comuna", però Iranzo assegura que "és molt més freqüent del que ens imaginem".

Una persona amb sexòmnia no pateix cap tipus de malaltia psiquiàtrica ni sexual

En literatura científica s'han comptabilitzat fins a 220 casos. A l'Hospital Clínic, des que Iranzo hi treballa, se n'han tractat una dotzena. El neuròleg atribueix el nombre baix de casos documentats fins ara al fet que molts afectats poden sentir-se avergonyits i, per aquest motiu, eviten consultar-ho amb el metge o, en un altre sentit, ho poden considerar un "fet esporàdic i anecdòtic" i no donar-li més importància fins que no es repeteix de forma freqüent.

Segons explica el doctor, és més habitual entre els 25 i 45 anys, sense distingir entre sexes -no està comprovat que afecti amb major mesura a homes que a dones, o viceversa-, i no s'acostuma a veure en persones més grans de 60 anys. "Si volen consell mèdic, és important que ho demanin a la unitat del son, perquè és un trastorn del son, no del sexe", puntualitza Iranzo.


Els impulsos sexuals durant un episodi de sexòmnia no acostumen a ser violents -"no és un acte de violació", concreta-, sinó que solen ser "aproximacions" per intentar tenir sexe: carícies, fregaments i tocaments. "L'objectiu final del pacient pot ser arribar a la penetració, però el seu caràcter no varia massa: pot mostrar-se una mica més dolç o agressiu, però sense massa variacions a com és ell o ella habitualment", explica el doctor.

Cal recordar que aquestes conductes sexuals es produeixen sense que qui pateix sexsòmnia en sigui conscient en cap moment. De fet, qui experimenta el trastorn, només sabrà que ha tingut aquestes conductes durant la nit si l'endemà algú -generalment, la parella- li explica.

Com cal actuar?

En aquest sentit, el president de la SES trenca amb el mite que als somnambuls no se'ls pot despertar: "això no és cert, se'ls ha de despertar. Cal fer-ho, és clar, amb suavitat". Com ha d'actuar, doncs, l'altra persona? Iranzo és rotund en episodis de sexòmnia: "S'ha d'avortar l'acció. Apartar-lo i llevar-lo perquè no arribi a nivells perillosos".

 

"No és un acte de violació", sinó "aproximacions" per intentar tenir sexe, concreta Iranzo

Una causa "complicada" a nivell judicial

Existeixen casos de conflictes conjugals produïts per la sexòmnia que han acabat als tribunals. És sonat el cas Davies, sobre un home gal·lès que es va lliurar de ser condemnat per la violació d'una noia que s'allotjava amb la seva família. El jurat el va absoldre després de poc més d'una hora de deliberacions. Durant la vista, la parella i exparelles de l'acusat van declarar com n'estaven d'acostumades que l'acusat les abraonés sexualment mentre dormien.

Però el testimoni de càrrec per a la seva innocència va ser el del doctor Chris Idzikowski, el director de l'Edinburgh Sleep Centre i fundador de la British Sleep Society, que va assegurar l'existència d'aquesta malaltia i de les seves conseqüències.

Iranzo trenca amb el mite que als somnabuls no se'ls pot despertar: "Ho hem de fer suaument"

Iranzo defineix com a "complicada" la deliberació que ha de fer un jutge per redactar sentències com les del cas Davies. "La sexòmnia es pot provar a partir de proves del son, però en cap cas pots demostrar que l'acusat o acusada estava patint un episodi del trastorn quan va cometre les conductes sexuals. Pot patir sexòmnia, però no estar dormint en aquell moment", reflexiona el neuròleg.

Com es tracta?

La sexòmnia es medica, tot i que el tractament no és específic perquè es desconeixen les causes que la provoquen. Es tracta de la mateixa manera que qualsevol altre tipus de somnambulisme, amb la mateixa medicació.

El primer pas, però, com s'ha destacat a l'inici d'aquest mateix article, és deixar clar al pacient que no pateix cap mena de malaltia més enllà d'un trastorn. "Després hem de donar un seguit de consells", detalla Iranzo. Entre altres qüestions, es recomana que el pacient porti uns horaris regulars per anar a dormir, i que tot el procediment de posar-se al llit sigui el més "normal i estable" possible. Així, també s'adverteix que, si qui ho pateix és pare o mare, eviti dormir en el mateix llit que els seus fills, per impedir una problemàtica de major gravetat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació