09
de novembre
del
2018
Actualitzat
a la
13:55h
Marta Rovira trenca el silenci i justifica per què, durant mesos, s'ha mantingut en un segon pla de l'actualitat política, malgrat el seu paper rellevant al capdavant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La secretària general d'ERC creu que és ara, quan tothom "ha pogut fer la seva digestió", quan cal tornar a parlar, però amb un objectiu molt concret: instar l'independentisme a treballar conjuntament, agafant l'esperit i l'estela de l'1 d'octubre.
"No és el moment de retrets", ha afirmat en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, on ha instat els partits independentistes a deixar-se de ficar "el dit a l'ull", per començar a treballar de forma unitària: "És imprescindible que trobem la forma d'entendre'ns en la internacionalització, però també en el dia a dia del nostre país".
Per això, Rovira ha assegurat que "cal trobar les fórmules per superar aquests entrebancs", com els que es van viure al Parlament en el debat sobre la suspensió dels diputats processats per Llarena, i també ha instat a "escoltar la CUP" i buscar l'entesa: "Si no ens entenem els que hi som, ho empetitim".
Rovira, que manté contacte amb Carles Puigdemont des de l'exili -sobretot en una estratègia conjunta d'internacionalització que també abandera el Consell per la República-, ha justificat el seu silenci per ser una "opció personal". En el moment del seu exili, ha argumentat, "hi havia tantes versions i tants relats" que, segons ha esgrimit, es va veure "superada".
"Què aportaria la meva versió?", s'ha preguntat, i ha afirmat que, després de valorar-ho, va decidir "treballar discretament" per evitar "tensió en els debat públics". "Tot el que podia explicar fins i tot podia suposar un retret", ha avisat per justificar un "silenci que molta gent no ha entès". "Si he callat fins avui és per guanyar", ha sentenciat.
Unitat d'acció però no llistes unitàries
La secretària general d'ERC ha estat contundent contra les anomenades llistes independentistes unitàries que impulsa la plataforma Primàries Catalunya, que rep el suport de l'ANC. Segons Rovira, "no té cap sentit" que s'abonin aquestes llistes perquè, sobre el terme d'unitat, es crea "confusió" i es forcen plataformes amb l'únic objectiu electoral, i sense anar més enllà.
"Jo sóc partidària de la unitat d'acció, de la unitat estratègia i de posar-nos d'acord sobre com avancem i avançar plegats", ha sentenciat, al temps que ha recordat que "el moviment independentista és transversal". En contra de tot això, ha dit, "totes les tendències per les necessitats electorals que impliquin uniformar-nos i sumar tensionadament, ja ho hem provat i, moltes vegades, no permeten avançar".
Per això, Rovira ha assegurat que cal escoltar la ciutadania, cal atendre la seva petició d'unitat, però encarar-ho des de la visió "estratègica" i no "caduca" de la seva organització. "Que tothom s'organitzi com vulgui i interlocuti amb quants més millor, però no caiguem en la trampa de les grans cites electorals, que ja és el que va passar el 21 de desembre", ha declarat.
Pel que fa a les eleccions europees que Oriol Junqueras liderarà des de la presó de Lledoners, Rovira ha descartat que ella formi part de la llista com a número dos, malgrat que li agradaria. "M'encantaria perquè això em retorna a èpoques molt agradables quan ens vam conèixer amb l'Oriol", ha relatat. Però ha afirmat que seria "repetir un tiquet electoral" i, en aquest cas, no serà així: "No aniré de número dos a la llista de les europees".
L'exili, un "escarment polític"
Segons ha relatat, l'exili va ser una "decisió personal". Quan va rebre la segona citació al Tribunal Suprem per analitzar la seva mesura de llibertat amb càrrecs, ha relatat, va entendre que tot anava encarat a un "escarment polític" enmig del moment en què s'havia d'investir Jordi Turull com a president de Catalunya. "Jo vaig sentir clarament que era un escarment polític, ja que nosaltres no podíem investir un president que estigués relacionat amb l'1-O", ha recordat.
Des de llavors, ha asseverat, va veure "molt clar" que Llarena els enviaria a la presó i, amb molt poques hores, ha dit, va prendre la decisió. Abans, però, va poder comunicar els seus dubtes a Oriol Junqueras, que li va donar la seva aprovació al considerar que "ja hi havia prou gent a la presó". Poc després també ho va explicar a Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa, i durant l'últim ple on va participar presencialment, en va fer un "breu comentari" a Jordi Turull i Josep Rull.
"Hi ha un component molt personal en la decisió que es pren per part de tothom; ha de ser així i ens ho hem de respectar, però també en les decisions que s'han pres hi ha un component polític de militància de la causa", ha declarat.
Per això, ha defensat que les situacions d'exili i de presó suposin, sense dubtes, "dues cares de la mateixa moneda de la repressió que aplica l'estat espanyol". "La presó és la cara més dura i l'exili ha de ser l'altaveu", ha indicat. De fet, aquesta és la responsabilitat que durant els propers mesos entomarà amb força, buscant el suport i l'aval internacional que doni via al mandat de l'1 d'octubre.
Cap de les dues situacions, però, és fàcil, i l'emoció s'ha fet present en un moment de l'entrevista, quan Rovira ha volgut agrair el suport d'amics i de l'associació de familiars. "Gràcies per salvar la meva família, des del cor i de forma sentida", ha promès. I també ha enviat un missatge: "Vull enviar una abraçada immensa perquè entre tots fem pinya per suportar això que és tan dur; no podem defallir".
La ciutadania "no acceptarà" la sentència
La secretària general d'ERC també s'ha mostrat convençuda que els ciutadans de Catalunya "no acceptaran una sentència condemnatòria". "No esperarem a arribar a Estrasburg perquè la raó ja la tenim ara", ha remarcat. I davant d'aquesta situació, ha afirmat que ERC no renuncia a la via "de la desobediència civil i pacífica, que és un instrument més", tot i que sempre seguint els paràmetres del pacifisme, el civisme i la democràcia.
També ha recriminat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que no estigui fent cap pas en favor del diàleg, i ha assegurat que, ni la seva llibertat ni tampoc la de la resta de presos i exiliats té el preu que valen els pressupostos: "Que m'expliquin a mi on hi ha aquesta via de diàleg que permeti la politització d'aquesta situació". Si això no canvia, ha asseverat que només es visibilitzarà un judici "als ciutadans".
"Tindrem la judicialització a la taula cada dia; l'esmorzarem, la dinarem i la soparem", ha avisat. I s'ha preguntat: "Creu que de forma normalitzada s'acceptarà una sentència que condemnarà gent que va ser votada a penes i condemnes de presó per delictes que no han comès? És impossible".
"No és el moment de retrets", ha afirmat en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, on ha instat els partits independentistes a deixar-se de ficar "el dit a l'ull", per començar a treballar de forma unitària: "És imprescindible que trobem la forma d'entendre'ns en la internacionalització, però també en el dia a dia del nostre país".
Per això, Rovira ha assegurat que "cal trobar les fórmules per superar aquests entrebancs", com els que es van viure al Parlament en el debat sobre la suspensió dels diputats processats per Llarena, i també ha instat a "escoltar la CUP" i buscar l'entesa: "Si no ens entenem els que hi som, ho empetitim".
Rovira, que manté contacte amb Carles Puigdemont des de l'exili -sobretot en una estratègia conjunta d'internacionalització que també abandera el Consell per la República-, ha justificat el seu silenci per ser una "opció personal". En el moment del seu exili, ha argumentat, "hi havia tantes versions i tants relats" que, segons ha esgrimit, es va veure "superada".
"Què aportaria la meva versió?", s'ha preguntat, i ha afirmat que, després de valorar-ho, va decidir "treballar discretament" per evitar "tensió en els debat públics". "Tot el que podia explicar fins i tot podia suposar un retret", ha avisat per justificar un "silenci que molta gent no ha entès". "Si he callat fins avui és per guanyar", ha sentenciat.
Unitat d'acció però no llistes unitàries
La secretària general d'ERC ha estat contundent contra les anomenades llistes independentistes unitàries que impulsa la plataforma Primàries Catalunya, que rep el suport de l'ANC. Segons Rovira, "no té cap sentit" que s'abonin aquestes llistes perquè, sobre el terme d'unitat, es crea "confusió" i es forcen plataformes amb l'únic objectiu electoral, i sense anar més enllà.
"Jo sóc partidària de la unitat d'acció, de la unitat estratègia i de posar-nos d'acord sobre com avancem i avançar plegats", ha sentenciat, al temps que ha recordat que "el moviment independentista és transversal". En contra de tot això, ha dit, "totes les tendències per les necessitats electorals que impliquin uniformar-nos i sumar tensionadament, ja ho hem provat i, moltes vegades, no permeten avançar".
Per això, Rovira ha assegurat que cal escoltar la ciutadania, cal atendre la seva petició d'unitat, però encarar-ho des de la visió "estratègica" i no "caduca" de la seva organització. "Que tothom s'organitzi com vulgui i interlocuti amb quants més millor, però no caiguem en la trampa de les grans cites electorals, que ja és el que va passar el 21 de desembre", ha declarat.
Pel que fa a les eleccions europees que Oriol Junqueras liderarà des de la presó de Lledoners, Rovira ha descartat que ella formi part de la llista com a número dos, malgrat que li agradaria. "M'encantaria perquè això em retorna a èpoques molt agradables quan ens vam conèixer amb l'Oriol", ha relatat. Però ha afirmat que seria "repetir un tiquet electoral" i, en aquest cas, no serà així: "No aniré de número dos a la llista de les europees".
L'exili, un "escarment polític"
Segons ha relatat, l'exili va ser una "decisió personal". Quan va rebre la segona citació al Tribunal Suprem per analitzar la seva mesura de llibertat amb càrrecs, ha relatat, va entendre que tot anava encarat a un "escarment polític" enmig del moment en què s'havia d'investir Jordi Turull com a president de Catalunya. "Jo vaig sentir clarament que era un escarment polític, ja que nosaltres no podíem investir un president que estigués relacionat amb l'1-O", ha recordat.
Des de llavors, ha asseverat, va veure "molt clar" que Llarena els enviaria a la presó i, amb molt poques hores, ha dit, va prendre la decisió. Abans, però, va poder comunicar els seus dubtes a Oriol Junqueras, que li va donar la seva aprovació al considerar que "ja hi havia prou gent a la presó". Poc després també ho va explicar a Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa, i durant l'últim ple on va participar presencialment, en va fer un "breu comentari" a Jordi Turull i Josep Rull.
"Hi ha un component molt personal en la decisió que es pren per part de tothom; ha de ser així i ens ho hem de respectar, però també en les decisions que s'han pres hi ha un component polític de militància de la causa", ha declarat.
Per això, ha defensat que les situacions d'exili i de presó suposin, sense dubtes, "dues cares de la mateixa moneda de la repressió que aplica l'estat espanyol". "La presó és la cara més dura i l'exili ha de ser l'altaveu", ha indicat. De fet, aquesta és la responsabilitat que durant els propers mesos entomarà amb força, buscant el suport i l'aval internacional que doni via al mandat de l'1 d'octubre.
Cap de les dues situacions, però, és fàcil, i l'emoció s'ha fet present en un moment de l'entrevista, quan Rovira ha volgut agrair el suport d'amics i de l'associació de familiars. "Gràcies per salvar la meva família, des del cor i de forma sentida", ha promès. I també ha enviat un missatge: "Vull enviar una abraçada immensa perquè entre tots fem pinya per suportar això que és tan dur; no podem defallir".
La ciutadania "no acceptarà" la sentència
La secretària general d'ERC també s'ha mostrat convençuda que els ciutadans de Catalunya "no acceptaran una sentència condemnatòria". "No esperarem a arribar a Estrasburg perquè la raó ja la tenim ara", ha remarcat. I davant d'aquesta situació, ha afirmat que ERC no renuncia a la via "de la desobediència civil i pacífica, que és un instrument més", tot i que sempre seguint els paràmetres del pacifisme, el civisme i la democràcia.
També ha recriminat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que no estigui fent cap pas en favor del diàleg, i ha assegurat que, ni la seva llibertat ni tampoc la de la resta de presos i exiliats té el preu que valen els pressupostos: "Que m'expliquin a mi on hi ha aquesta via de diàleg que permeti la politització d'aquesta situació". Si això no canvia, ha asseverat que només es visibilitzarà un judici "als ciutadans".
"Tindrem la judicialització a la taula cada dia; l'esmorzarem, la dinarem i la soparem", ha avisat. I s'ha preguntat: "Creu que de forma normalitzada s'acceptarà una sentència que condemnarà gent que va ser votada a penes i condemnes de presó per delictes que no han comès? És impossible".