La vida que tenia ara fa un any Josep Miquel Arenas, més conegut com Valtònyc, (Sa Pobla, 1993) ha patit un gir de 180 graus. La persona que era, anònima i bolcada en l'activisme cultural, ha mutat cap a la fama de l'activisme polític, però també de l'exili. Una situació que no s'esperava, tal com reconeix, però que va precipitar la condemna per enaltiment del terrorisme que l'Audiència Nacional li va imposar per la lletra de les seves cançons.
El mes de maig, el tribunal espanyol va donar deu dies a Valtònyc perquè s'entregués i comencés a complir la condemna de tres anys i mig de presó. El raper, però, va desafiar el sistema judicial i es va exiliar a Bèlgica. Des de llavors, les seves paraules han interessat més que les seves cançons, i la seva figura abandera la crítica a un Estat que considera "antidemocràtic" i "feixista".
Des de Bèlgica, Valtònyc comparteix lluita amb Carles Puigdemont i els exiliats per l'1-O, malgrat les diferències ideològiques. Allà, ha après a teixir vincles des de la diferència, i malgrat que enyora el sol i la brisa del Mediterrani, accepta optimista el futur que vindrà.
- Vostè s'ha convertit més en un símbol polític que en un artista. És així?
- Sí, desgraciadament, sí. Crec que el problema de la llibertat d'expressió és un problema col·lectiu, però que la gent l'ha enfocat molt cap a mi perquè he tingut molta notorietat als mitjans de comunicació. Però aquesta faceta meva d’artista ha passat més desapercebuda, i les meves opinions polítiques ja tenen més transcendència que les meves cançons. I això és una cosa que no m’agrada gens, i que m’agradaria que fos a la inversa, perquè a la gent li agrada més la polèmica que res.
A vegades voldria escapar una mica de tot això, però és que ja no puc, estic massa embolicat. Ara els mitjans de comunicació tenen en compte les meves opinions polítiques, i jo de política bàsicament no en sé res. Jo sóc un provocador, com qualsevol artista. I això també mostra com està una mica el panorama de la política. Si jo sóc una referència política per a la gent, vol dir que tampoc no tenim massa bons polítics.
- A qui li agradaria dirigir el seu missatge o la seva influència?
- M’agradaria dirigir-la a la penya que es guanya el pa cada matí, que curra infinitament per arribar a final de mes, a aquella gent que si diu que no cobra, no menja, i que arriba al dia 31 fent malabars. A la classe obrera, bàsicament, que és el que jo em sento. Jo em sento un jove d'esquerres, treballador i amb inquietuds, i m'agradaria que la meva música fos per a aquest tipus de gent. Encara que crec que també és necessari sortir dels convençuts, sortir de les minories. Però en el món del rap és molt difícil, perquè el rap és una música minoritària.
- D’alguna manera, però, vostè ha aconseguit una cosa difícil: que el rap es conegui més enllà de les persones que ja l’escolten.
- He trencat aquesta barrera i he arribat a molta gent gran. Una cosa bastant graciosa que em va passar va ser en un programa de televisió, on la pregunta era quin famós raper havia versionat Bella Ciao recentment. I sortia el meu nom i el de dos rapers més. I era una dona bastant gran d'uns 70 anys i em va contestar a mi. Llavors li van preguntar com ho sabia, i va respondre que ho havia sabut perquè era l’únic raper que coneixia.
"Si demanava perdó, l'Audiència Nacional em reduïa la condemna. Però m'hi vaig negar perquè considero que no he fet res de dolent més enllà de ser d'esquerres i comunista"
- I com a resultat de les seves cançons va haver de deixar enrere casa seva. Creu que va fer bé marxant a l’exili?
- Jo crec que sí, que gràcies a l'exili hem aconseguit visibilitzar la lluita i hem internacionalitzat moltíssim el cas. Jo estic fent una mitja de dues o tres entrevistes al dia, i la majoria no són per a mitjans de l'estat espanyol. Molta gent sap el que passa a Turquia i no sap què passa a l'estat espanyol. Crec que hi ha una retroalimentació entre els que són a la presó i els que són a l'exili: que ells són a la presó per denunciar i demostrar que l'estat espanyol és un estat repressor, i nosaltres estem a fora per explicar-ho també. I que les dues formes de resistència són igual de respectables.
- Comenta que li fan moltes entrevistes. Què els explica als mitjans que desconeixen què passa a Catalunya o a l’Estat?
- Així com a Catalunya tothom sap què passa amb l'estat espanyol i amb la democràcia, aquí no en són conscients. Potser coneixeran què passa a països com Turquia, el Marroc, la Xina o l’Iran, però no què passa a Espanya. A Europa molta gent no sap que a Melilla hi ha unes fronteres il·legals amb punxes, o que la Guàrdia Civil va matar 12 immigrants a trets, o que fa poc hi havia un debat sobre si salvar o no 800 persones que eren al Mediterrani al vaixell Aquarius.
- L'Audiència Nacional, però, el va condemnar a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme per la lletra de les seves cançons. Una pena que s’hagués pogut reduir. Li van oferir algun pacte?
- Em van fer una oferta, els jutges de l'Audiència Nacional. Si demanava perdó, reduïen la condemna a un any i mig. Però jo m'hi vaig negar perquè considero que no he fet res de dolent més enllà de ser d'esquerres i comunista. I demanar l'indult tampoc és una opció perquè has de reconèixer que has fet alguna cosa malament, i jo no he fet res malament.
- El que va passar és que l'Audiència Nacional em va donar deu dies per sortir del país o deu dies per entrar a la presó, i va controlar tots els aeroports perquè jo no pogués sortir de Mallorca. Llavors va filtrar la meva informació, les meves dades personals, amb nom, DNI i data de naixement als mitjans de comunicació. I com que es va filtrar això i es va fer viral que jo estava aïllat a l'illa, vam tenir la idea que la gent amb aquestes dades comprés bitllets d'avió. I van arribar a comprar més de 40 bitllets, i tots van ser facturats. Amb aquesta campanya vaig aconseguir sortir de l'estat espanyol. Més informació sobre el com, no ho puc explicar.
Valtònyc, des de Bèlgica Foto: ACN
- Per què Bèlgica?
- El dubte era si Suïssa o Bèlgica. I em vaig decantar per Bèlgica perquè era més barat, hi havia la xarxa d'exiliats i això ajudaria a internacionalitzar el cas. Tenia el camí més obert. I no em vaig equivocar.
- Què creu que pot fer des de l'exili?
- Crec que es poden fer moltíssimes coses. Tant per a un enriquiment personal, d'evolucionar, de desenvolupar-te tu mateix, com també col·lectiu. El problema d'estar a l'exili és que estàs lluny de casa teva, dels teus amics i de la família, i això no agrada a ningú. Però gràcies a la tecnologia, encara que siguis a l'exili pots participar en una taula rodona, pots escriure articles, o pots publicar a l'instant. No tens el filtre que tindries a la presó. Pots seguir militant políticament. I també pots atendre els mitjans de comunicació i obrir fronteres.
- I què fa en el seu dia a dia?
- Al matí estic estudiant francès perquè sóc molt desastre pels idiomes. I ara gràcies a anar a classe, que m'ho permet la caixa de resistència, puc aprendre idiomes. I al vespre estic fent feina d'informàtic. Aquí també hi ha molts catalans i estic acompanyat.
- Jo crec que en farà una valoració positiva perquè estem parlant d'Europa. No estem parlant de l'estat espanyol, que és l’únic lloc on una cançó seria motiu per anar a la presó. Espanya és el que és. No és tampoc que Europa estigui gaire avançada, però és que Espanya va tants anys endarrerida que sembla que Europa estigui molt millor. I a mi m'interessa molt perquè no és el mateix que un jutjat de Gant et digui que Espanya ho ha fet malament, que no que ho digui un jutjat on hi estan implicats 27 països.
"La relació que tinc amb Puigdemont és una relació ideològica, d'exiliats que tenim un front comú de repressió i contra el feixisme"
- Són bones notícies, però també fan molta ràbia. A mi em va passar que, quan el jutge aquí em va dir que m'absoldria de tots els càrrecs, em vaig posar a plorar perquè vaig pensar que havia hagut d'anar molt lluny perquè em donessin finalment la raó. I que jo aquí era lliure, però els Jordis eren a la presó, i els consellers també, amb un judici que serà injust. I que hi ha 13 rapers que també han anat a la presó a l'estat espanyol.
Estic com mirant la presó des de fora, i jo crec que l'Otegi també té aquesta sensació de dir, val, he guanyat, però ara resulta que hi ha persones tancades a la presó, i que quan tinguin judici, no el tindran ni just. És una puta merda que Europa doni copets a l'esquena a l'estat espanyol. Perquè, realment, l'estat espanyol acatarà el que digui el tribunal europeu?
- Quina és la relació que té amb Carles Puigdemont i la resta d'exiliats?
- La relació que tenim és una relació ideològica, d'exiliats que tenim un front comú de repressió i contra el feixisme. Ara mateix lluitem contra això en comú i hem trobat aquest punt d'inflexió per fer feina plegats i poder unir forces. I el missatge que donem aquí, a l'exili, és el de dues persones que ideològicament no s'assemblen en res, però que han trobat un punt d'inflexió per lluitar contra aquest enemic en comú i aquest front que és el feixisme a l'estat espanyol. Crec que és el que haurien de fer els polítics que no estan a l'exili, que estan al Parlament i que en teoria ens representen. Deixar les diferències de banda i d'una vegada fer unitat.
Es parla molt d'eixamplar la base, però no es parla que ara és un moment per unir forces. A vegades ens n'oblidem que l'estat espanyol és un estat amb una gran maquinària repressiva. I que persones com Carles Puigdemont i jo estiguem junts, significa que alguna cosa a l'estat espanyol no va bé. I això ho saben a fora d'Espanya.
- Es troba o es reuneix habitualment amb Puigdemont?
- Si ell fa alguna xerrada o presentació, a mi m'agrada anar-hi. I si jo necessito alguna cosa, també li puc demanar. O si ell em dona suport quan surt una notícia meva. Hi ha complicitat i ara mateix fem front comú.
- També té relació amb la militant de la CUP Anna Gabriel, exiliada a Suïssa?
- Sé que si parlo amb l'Anna Gabriel, estaré d'acord amb el 99% de coses que digui perquè pensem igual. Però trobo molt més interessant, i no estic menyspreant l'Anna Gabriel, poder discutir amb el Puigdemont i intentar trobar alguna cosa entre tots dos, que amb ella. Som persones que pensem totalment diferent. M'agrada debatre amb gent que no pensa com jo i sortir d'aquesta xarxa de convençuts. I amb l’Anna Gabriel també tinc una relació. Si necessito res, li ho puc demanar, i si necessita alguna cosa, ella m'ho pot demanar. I hem participat en taules rodones junts, jo des d'aquí i ella des de Suïssa, i que tant de bo pugui tornar a casa com tots els exiliats. És que a l'Anna Gabriel se l'estima molt, és la jefa.
Valtònyc acompanyat del seu advocat, Gonzalo Boye Foto: ACN
- Clarament ha defensat la independència de Catalunya. Vostè és independentista?
- Jo, com a comunista que sóc, respecto el dret a l'autodeterminació dels pobles oprimits. De primeres no em definiria com a independentista. A mi m'interessa molt la independència de Catalunya pel fet que trencaria Espanya, debilitaria la burgesia espanyola i això facilitaria moltes passes cap a una república popular a Espanya sense Catalunya. Una república confederal on les nacions que no en vulguin formar part, marxin.
També crec que els catalans volen la independència, ja no per un tema cultural, sinó perquè han dit que Espanya és una puta merda i que hi ha un franquisme residual de l'hòstia, i que volen un model molt europeu. Que no volen fer 13 hores cada dia per guanyar 1.000 euros de no res. A part d'un tema cultural i d'uns avantpassats i unes arrels, també volen viure en un país millor, sense una monarquia, sense un país on 1.400 polítics són corruptes. I sense una justícia en què si violen la teva filla, la teva germana o algú és un any de presó, però fer un referèndum en són 20, i fer una cançó en són quatre.
- Encara que es declari una Catalunya independent, en queda exclosa –per a la majoria- la idea de Països Catalans. Vostè és de Mallorca, què en pensa?
- Jo no considero que Mallorca, a dia d'avui, formi part dels Països Catalans. A dia d'avui, eh! Perquè una nació té diverses característiques i una d'elles és la psicologia, i la psicologia a Mallorca no és una d'una nació per formar part dels Països Catalans. Estem parlant que a Mallorca una minoria, un 10 o 15%, deu creure que forma part dels Països Catalans o que són catalans, i no mallorquins. I això amb el temps es pot arribar a treballar, però a dia d'avui Mallorca no forma part dels Països Catalans.
"Sóc comunista i respecto el dret a decidir. No considero, però, que Mallorca formi part dels Països Catalans"
- L'estat espanyol es pot salvar?
- No. Aquesta setmana vaig estar reunit amb Otegi i Puigdemont, i vàrem parlar d'això i van fer el comentari que la Monarquia estava acabada. Jo vaig dir que els mateixos feixistes, els mateixos espanyols, són capaços d'acabar amb la monarquia per salvar la unitat d'Espanya.
No us oblideu que la unitat d'Espanya va per davant de tot, i que Espanya ja té una fama de fer transicions sense depurar responsabilitats i institucions. I crec que la crisi del regim del 78 que pateix l'estat espanyol és tan heavy que son capaços ells mateixos de salvar el règim del 78 amb una altra mentida com ho va ser la transició. Per tant, Catalunya s'ha d'independitzar sí o sí perquè és la voluntat del poble. I tant de bo hi hagués un referèndum de veres per saber les dades reals.
- Tornarà a Mallorca?
- Quan s'independitzi Catalunya.
- I abans?
- No depèn de mi, depèn de la justícia. I veient que fiquen la gent a la presó, que fan un judici previ i fals, no sé si m'atreviria. A més, que em tenen moltes ganes. Però m'agradaria, enyoro moltes coses de casa. Però també hi ha molta gent que ha de marxar perquè no té feina, perquè ha de menjar i també conec refugiats sirians i t'asseguro que el meu cas no té punt de comparació amb el seu. Jo sé que casa meva està allà i que la meva família està allà, però ells no saben si la seva família encara viu o casa seva encara hi és. I tampoc em puc comparar amb l'exili de fa 40 anys perquè és diferent. Jo envio un missatge a casa i em contesten al moment.
