Educació

La Generalitat recuperarà competències que li va prendre la llei Wert

La reforma educativa que proposa el govern espanyol vol deixar en mans de les comunitats la regulació de l'ús de l'idioma cooficial

per Redacció, 8 de novembre de 2018 a les 22:10 |
Una aula amb estudiants d'ESO en una imatge d'arxiu. | ACN

La proposta de reforma de llei educativa del govern espanyol preveu retornar a les autonomies amb llengua cooficial, i per tant a la Generalitat, competències en la decisió del currículum de les matèries i també en la regulació de l'ús de la llengua cooficial. Segons la proposta, el Ministeri d'Educació planteja tornar a establir que l'Estat determini un 55% del currículum de les matèries. El moviment de l'executiu de Sánchez preveu fulminar pas a pas els elements cabdals de la coneguda com a Llei Wert.

En aquest sentit, es preveu dur a terme una regulació d'acord amb la sentència del TC que va anul·lar l'ajuda de 6.000 euros per a l'escolarització en castellà que es preveia a la LOMCE. La proposta del govern espanyol també es fixa l'objectiu d'evitar la doble via en el quart curs de l'ESO, i elimina els ''itineraris'' que havia dissenyat el ministre Wert per segregar els alumnes que continuessin els estudis a l'FP o a Batxillerat. D'aquesta manera es vol assegurar que qualsevol estudiant que acabi l'ESO tingui la mateixa titulació.



El Ministeri argumenta que hi ha "raons d'urgència i oportunitat" per promoure una modificació de la llei en vigor que comporti "l'eliminació dels aspectes més lesius introduïts per la LOMCE". El govern espanyol, però, afegeix que més endavant caldrà dur a terme una "reforma integral de la normativa vigent". Tot i que consideren que el més "desitjable" seria derogar l'actual llei, admeten que fer-ho no aportaria seguretat jurídica.

Supressió de les revàlides

La proposta de Celáa aposta per eliminar les revàlides a 6è de Primària i a 4t d'ESO, actualment suspeses a l'espera d'un pacte d'estat per a l'educació. Aquestes avaluacions es convertiran en mostrals i plurianuals, per tal de conèixer l'estat del sistema educatiu, rendir comptes per part dels centres i orientar les mesures de gestió dels centres i les polítiques de les administracions. A Catalunya, aquestes proves ja es duen a terme amb caràcter censal per part del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu. En una mateixa línia, es vol tornar a desvincular les proves d'accés a la universitat a l'obtenció del títol de Batxillerat, un aspecte que a Catalunya s'ha mantingut. 

Religió no avaluable


Tal com s'havia avançat, l'assignatura de religió perdrà el seu caràcter avaluable i serà optativa sense l'obligació de cursar una matèria alternativa per als qui no sol·licitin cursar-la. A Batxillerat també es deixarà de considerar la religió com una matèria específica. En canvi, al segon o tercer cicle d'Educació Primària, i a 2n o 3r d'ESO, els alumnes hauran de cursar l'assignatura d'Educació en valors cívics i ètics. 

La Generalitat ho veu amb bons ulls

Fonts del Departament d'Ensenyament han explicat a l'Agència Catalana de Notícies que veuen amb bons ulls, en línies generals, la proposta que arriba del Ministeri, tot i que consideren que en algun aspecte es podria anar més enllà. Per exemple, la proposta preveu reforçar la "prioritat" en el règim de concerts per a centres que s'organitzin sota el principi de coeducació de nens i nenes. En canvi, per a la Generalitat la coeducació hauria de ser un "requisit".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació