El president afronta un final d'any complex amb el repte de trobar soci per als pressupostos, refer la unitat i seguir dialogant amb Sánchez malgrat la Fiscalia
Quim Torra, durant el ple del Parlament d'aquesta setmana
|
Adrià Costa
Torra hi anirà amb tres eixos damunt la taula: autodeterminació, la llibertat dels empresonats i el retorn dels exiliats. El retrat polièdric al qual s'ha d'enfrontar el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) no és senzill i es divideix en cinc fronts.
1. Procés català
La cimera de divendres, basada en una proposta sorgida del PSC i dels comuns, servirà per posar el termòmetre dels propers passos a seguir. Els socialistes es desmarcaran de les propostes nacionals del Govern, mentre que els comuns -allunyats des del primer moment de repetir la via unilateral i en sintonia pressupostària amb Pedro Sánchez- faran costat en el front antirepressiu.
L'executiu es manté unit, però l'estratègia global de JxCat i ERC no és del tot coincident. Tot just fa unes setmanes que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han recuperat el contacte per trobar un denominador comú basat en el referèndum, l'apel·lació a la majoria del 3-O i la mobilització europea.
Torra ha insistit aquesta setmana en el trencament amb Sánchez, i s'ha compromès amb la CUP a no fer "ni un pas enrere" en relació a la independència. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) el pressiona per "fer efectiva la República", i el president insisteix en les anomenades "quatre vies d'acció republicanes". Es tracta de les institucions catalanes -Govern, Parlament i ajuntaments-, els exiliats -Consell per la República-, els dirigents empresonats -Lledoners ha esdevingut un dels epicentres de la legislatura- i la ciutadania. S'ha posat en marxa el consell assessor del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, en mans de Lluís Llach i que no redactarà la constitució catalana.
El president insisteix -i per això el van triar com a substitut de Puigdemont- en l'aposta inequívoca per la República, i apel·la constantment a recuperar l'esperit de l'1-O en el moment en el qual arribin les condemnes. També recalca que no "acatarà" les sentències, sense concretar en quins termes ho farà, i comença a posar les bases per aconseguir forçar una mediació. Juntament amb el conseller Ernest Maragall, es posaran en contacte amb actors internacionals per plantejar els termes d'una negociació.
2. Relació amb la CUP
La CUP ha oficialitzat tres cops de porta durant les últimes setmanes: negativa a participar en el Consell per la República, negativa a involucrar-se en el consell assessor del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, i negativa a assistir a la cimera del 16 de novembre. Els anticapitalistes sostenen que el Govern està duent a terme una gestió "autonomista" i que tots els elements que hi ha damunt la taula per avançar en el procés no suposen una "ruptura" amb l'Estat. Malgrat tot, Torra insisteix que el projecte independentista "és de 70 diputats", i manté contacte amb els anticapitalistes.
Els anticapitalistes assenyalen que negociar amb l'Estat és "blanquejar" la repressió, i s'han desmarcat dels nous organismes d'acció republicana
La discrepància és absoluta en el cas del diàleg amb l'Estat, que el president aspira a cultivar malgrat la manca de gestos efectius del PSOE.
La CUP sosté que negociar amb l'Estat suposa "blanquejar" la repressió -en aquests termes es va expressar dimecres la diputada Natàlia Sànchez- i que és inviable treure'n fruits. Les úniques vies vàlides per als anticapitalistes són les que han anat abandonant progressivament -en el curt termini- tant JxCat com ERC: desobediència i unilateralitat.
3. Reunió amb Pedro Sánchez
Torra i Sánchez s'havien de reunir durant el mes d'octubre a Barcelona, però el context polític i judicial ho ha anat ajornant tot. La data més probable per a la cita és als voltants del 21 de desembre, quan el president del govern espanyol té previst celebrar un consell de ministres a la capital catalana.
La manca de gestos amb els presos -la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat han demanat penes de més de deu anys per als encausats de més rellevància- i amb l'autodeterminació -només es parla de "referèndum sobre l'autogovern- han congelat la relació, i hi ha contribuït que la Moncloa hagi acudit al Tribunal Constitucional (TC) per frenar una moció del Parlament contra el rei Felip VI.
Vol dir tot això que no hi hagi relació entre executius? Els contactes sectorials segueixen i els encarregats de desplaçar-se més vegades a Madrid són la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i el vicepresident Pere Aragonès. Torra, en tot cas, va solemnitzar dimecres la ruptura amb Sánchez en clau pressupostària: "No trafiquem amb la democràcia ni amb la dignitat". En una reunió, divendres, amb diputats i senadors del PDECat, va refermar la negativa als comptes però "no va fer un plantejament de no a tot", segons recalquen assistents consultats.
4. Pressupostos de la Generalitat
Aragonès arrencarà els propers dies una ronda de contactes amb tots els partits per exposar-los les línies mestres dels pressupostos de la Generalitat. Els comptes toparan amb el rebuig explícit de la CUP -no els vol ni negociar- i del PP, i també previsiblement del PSC. El vicepresident es va reunir una vegada amb els socialistes, però de la reunió no en va sortir cap possibilitat d'entesa pel context polític i per discrepàncies sobre fiscalitat.
Tot plegat fa que totes les mirades estiguin posades en els comuns, que són decisius amb els vuit diputats que tenen al Parlament. La negociació també inclourà els comptes de l'Ajuntament de Barcelona, liderat per Ada Colau.
Torra aspira a sumar els comuns als pressupostos, i Colau li demanarà una reunió per parlar també dels comptes de Pedro Sánchez, avalats per Podem
L'alcaldessa de la capital catalana demanarà una reunió amb Torra per tal d'abordar l'escenari global, en el qual ella inclou els pressupostos generals de l'Estat.
El president de la Generalitat sí que fa entrar en l'equació els comptes del consistori, però descarta negociar els de Sánchez. El grup del PDECat a l'Ajuntament, on té deu regidors, no veuria amb mals ulls fer costat als números de Colau si això serveix per desbloquejar els pressupostos del Govern. Mentre no s'aprovin, això sí, hi haurà un període de pròrroga tècnica durant els primers mesos del 2019.
5. Fundació de la Crida
Torra és un dels tres principals impulsors de la Crida Nacional per la República, el moviment en forma de partit que també lideren Puigdemont i Jordi Sànchez. Les ponències -política i organitzativa- estan en fase d'esmenes fins al congrés fundacional, que se celebrarà el 19 de gener a Barcelona. La convenció celebrada a Manresa el 27 d'octubre va ser un èxit de públic i va servir per formalitzar l'OPA al PDECat, l'únic partit que ha mostrat interès en trobar un encaix permanent amb la Crida.
La qüestió s'ha de dirimir en les properes setmanes. La cúpula nacionalista, que dijous es va reunir amb Torra al Palau de la Generalitat, se citarà properament amb Carles Puigdemont a Waterloo. Les necessitats són mútues: la Crida apareix com una marca de nova creació que pot interessar al PDECat en futures convocatòries, i el partit disposa de tota la part administrativa, econòmica i territorial que no té el nou moviment.
