entrevista

«Sabadell acull la primera trobada de l'Estat sobre la inserció laboral de les persones transgènere»

Eudald Griera, un dels organitzadors de la Trans Laboral, creu que s'ha de sacsejar el problema i generar un debat

per Albert Hernàndez, 8 de novembre de 2018 a les 14:35 |
Eudald Griera amb el cartell de 'Trans Laboral' | Albert Hernàndez
Aquest divendres i dissabte el Casal Pere Quart de Sabadelll es convertirà en un referent de la lluita LGTBI. Però en un àmbit molt específic, acollirà la primera trobada per a la inserció laboral de les persones transgènere, la Trans Laboral. Un esdeveniment inèdit que posarà sobre la taula ofertes de feina d'empreses i a través de Barcelona Activa de l'Ajuntament de Barcelona i del Vapor de Llonch del de Sabadell, la majoria de l'àmbit de l'economia social i solidària. Eudald Griera (Sabadell, 1982), membre del Teler Cooperatiu i tècnic de l'Ateneu Cooperatiu del Vallès, unes de les entitats organitzadores, repassa amb NacióDigital aquesta cita, que avisa no serà puntual.   

- Què és la trobada Trans Laboral?

 
- La primera trobada a l’estat espanyol, als Països Catalans i segurament a part d’Europa per la intermediació i l’ocupació de les persones trans. Una cita específica i pensada per generar ocupació i solucions per la problemàtica que pateix aquest col·lectiu, ja sigui per discriminació o altres qüestions, a l’hora de trobar feina. 
 
- Com sorgeix la idea d’organitzar aquest esdeveniment, perquè no hi ha moltes dades al respecte d’aquesta problemàtica que denuncia.

 
- Sorgeix del projecte de Ca l’Enredús, que una de les seves línies és donar visibilitat, de forma transversal, a les necessitats d’aquest col·lectiu. Amb el coneixement previ d’una experiència a Nova York, s’impulsa la trobada d’aquí Sabadell per incidir en aquesta problemàtica, que no està prou analitzada ni contextualitzada. Així que, Ca l’Enredús i Actúa Vallès es posen en contacte amb l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental per treballar plegats. Imagino que ho fan perquè veuen en l’economia social i solidària una eina per situar les persones al centre, perquè no és l’economia la que marca els valors sinó les necessitats de les persones. Fem un treball conjunt per equiparar drets i model.
 
- Hi ha una trentena d’ofertes laborals i una vintena d’empreses, més la participació del Vapor Llonch i Barcelona Activa. L’objectiu és que els assistents surtin amb feina?
 
- El que busquem és remoure l’estructura del problema i començar a generar un debat, que, d’altra banda, ja existeix a la Xarxa de Municipis LGTBI i a la Direcció General d’Igualtat. Volem assentar unes bases, perquè deixi de ser una problemàtica i es pugui assumir amb naturalitat a les empreses i a l’administració pública. I ho volem fer asseient a tots els agents, des de les persones trans a la Generalitat.   
 
- I aquest debat només té cabuda dins l’economia social i solidària?
 
- No, ja ens agradaria que l’economia mercantil tingués molt més en compte els drets d’aquestes persones. I hi ha grans empreses que ho fan. Però sí, posem l’accent en l’economia social i solidària, perquè té una mirada específica, pels valors de base i això fa que despleguin millor aquestes propostes.
 
- La jornada també es pot entendre com un aparador per denunciar casos d’abusos de persones transgènere, emparades en la llei 11/2014.
 
- Cal generar un debat. Cal alçar la veu i, a la vegada, interpel·lar directament. Si amb aquesta trobada som capaços de generar-lo al voltant de les bones pràctiques, que no serà fàcil, amb mesures de com s’apliquen els protocols, com es donen a conèixer als treballadors i la resposta quan hi ha denúncies, haurem fet un pas de gegant. La trobada pot servir com una empenta per vehicular un debat estratègic al llarg de 2019.
 

És la primera iniciativa d'aquesta especificitat que s'organitza. Foto: Albert Hernàndez

 
- L’Agència de Drets Fonamentals de la UE apunta, en un informe, que un 44% de les persones transsexuals no ho expliquen al seu entorn laboral.  
 
- Per això, insisteixo, en la importància de generar un debat. I en aquest sentit, són molt importants les dues ponències del matí. Cada persona és un món, però sí hem detectat que pot afectar més en persones joves, perquè no tenen les competències ni el reconeixement dels treballadors veterans. I això suposa una discriminació afegida i encara és més clar en el trànsit cap a dones que en homes. Per això, és bo que participin en les taules de debat i no només en la intermediació.
 
- Aquesta jornada ha vingut per quedar-se o és una activitat puntual?
 
- Ja hi ha companys de l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona que ens han dit que els interessa i potser poden replicar-lo. Això és l’inici i la idea és assentar unes bases perquè aquest debat que deia se’l facin seu la Xarxa de Municipis LGTBI, empreses amb moviment LGBTI i la Direcció General d’Igualtat. Si la Trans Laboral fa això estarem encantats i voldrà dir que s’ha vist com una eina útil.
 
- I sobre l’Ateneu Cooperatiu del Vallès. En la presentació, a principis de 2017, es va fixar crear 30 cooperatives i una cinquantena de llocs de treball. Finalment, no ha estat així. Massa optimisme inicial?
 
- No, el handicap era qui dissenya la política i qui l’executa. Està condicionat per unes subvencions, això està lligat a uns criteris qualitatius i també quantitatius i ens obligava a generar 50 llocs de treball, 30 cooperatives i 1.000 atencions. Però no es va aconseguir. Primer, perquè era un dispositiu nou, començaven de zero, i aquest model està basat en les persones que la configuren i, de vegades, són processos més lents. No és com l’emprenedoria individual i requereix d’un treball grupal. I segon, per la vinculació al territori. Això necessita  de la creació d’un ecosistema amb l’entorn. Per tant, l’Ateneu Cooperatiu no té sentit sol, sí el té amb les entitats, les administracions, les universitats... i això el primer any era inexistent.
 
- I què s’ha fet?  
 
- De fet, aquests elements quantitatius van ser els únics que no vam assolir, la resta, sí. I enguany, sí s'ha aconseguit 100% per un canvi de les bases. Mirat en perspectiva és brutal l’avenç. S’ha generat un inquietud de l’economia social i solidària, amb més ajuntaments que miren cap aquest àmbit com Sant Quirze, Castellbisbal, Sant Cugat, Santa Perpètua de Mogoda...Vaja! Hem estat a gairebé tots els municipis del Vallès. S’ha fet un Postgrau a la UAB i que ha funcionat de meravella. El que passa que no som tan tangibles com requeria la Generalitat.
 
Estem intentant que amb els tècnics de la comarca, amb els quals fem acompanyament en projectes d’economia social i solidària, es generin espais de trobada per compartir informacions, dubtes, agendes... La finalitat no és una altra que tenir referents mutus. També vam arribar a més de 600 alumnes de la comarca, amb un curs, reconegut pel Departament d’Ensenyament i amb més de 30 docents, vinculat aquest camp.
 
- Ha afectat l’aplicació del 155 per un millor desenvolupament del projecte?
 
- Ho sabrem el proper any. És cert que la confrontació política afecta, però en aquest cas l’acord era una subvenció directa de tres anys i teníem el finançament aprovat. La continuïtat? No ho sabem. Això va començar amb cooperatives que no ens coneixíem i ara tenim una dinàmica de treball molt potent. Però com qualsevol projecte col·lectiu vol el seu temps.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació