Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Dades

Trivial bancari: què saps dels beneficis del sector financer?

La banca sempre guanya, sí, però quant? Quant cobren els alts càrrecs de les entitats? I quantes dones hi ha? Com s'estan resolent els conflictes per les clàusules sol?

per Roger Tugas, 9 de novembre de 2018 a les 14:00 |
Oficina del Banc Santander, a Barcelona. | ACN
Que "la banca sempre guanya" és potser una de les frases que més es poden escoltar aquests dies. Sobretot arran de la marxa enrere del Suprem en el retorn de l'impost a les hipoteques, que ha permès estalviar fins a 5.000 milions a les entitats financeres -una cinquena part dels quals, a Catalunya-. Malgrat tot, la imatge dels bancs fa temps que està tocada, en especial arran del seu paper durant la crisi financera i, segons el CEO, és la tercera institució menys valorada pels catalans, amb un 2,35, només per davant de la monarquia i el govern espanyol, i per darrere del Tribunal Constitucional o l'exèrcit.

Ets dels que li posaries una nota tan baixa? En cas afirmatiu, sabries concretar fins a quin punt pots sustentar amb xifres aquesta indignació? Saps que la banca sempre guanya, però saps quant? Posa't a prova! Respon el següent trivial:

 

Com ha anat? Has aprovat? En els següents desplegables, trobaràs tota la informació detallada sobre els beneficis bancaris, les retribucions dels seus directius o els conflictes amb els clients, com amb les clàusules sol:
 

El negoci bancari ha estat molt rendible, els últims cinc anys, especialment per a les sis entitats que integren l'Ibex 35, i va in crescendo. Tot i això, amb grans diferències. El Banc Santander acumula quasi la meitat dels beneficis totals, amb 30.347 milions, entre 2014 i el tercer trimestre del 2018. En segon lloc, també destacat, s'hi troba el BBVA, amb 17.700 milions, mentre que Caixabank, Bankia, el Sabadell i Bankinter se situen, cadascun, entre els 6.000 i els 2.000 milions. En total, 63.010,4 milions nets guanyats en menys de cinc anys, quasi tres cops el pressupost total dels departaments de la Generalitat.
El Banc d'Espanya dona per perduts 62.754 milions dels recursos públics que l'Estat va abocar per salvar el sistema bancari. segons el darrer informe fet públic. Una quantitat lleugerament inferior al benefici bancari dels sis grans bancs, durant els darrers cinc anys, com hem vist en el punt inferior. Difícilment, però, es faran corresponsables d'aquella operació. Sigui com sigui, les entitats en què es van abocar més recursos van ser Bankia (13.164 milions), Catalunya Banc (12.722 milions) i la CAM (11.093 milions).
Com és fàcil de sospitar, les remuneracions dels directius bancaris no són especialment austeres. Tot i això, a tenor de les grans diferències que presentaven el 2017, queda clar que no comparteixen una mateixa escala salarial. La més ben pagada és Ana Botin, presidenta del Santander, que va percebre 7,9 milions de sou i 2,7 milions més en contribucions a plans de pensions, i la segueix el conseller delegat de la mateixa entitat, José Antonio Álvarez, que en va rebre 6,4 milions de salari i 2,5 milions en pensions.

A l'altra cantó de la balança hi ha el president i el conseller delegat de Bankia, propietat de l'Estat, que van percebre 800.000 euros cadascun. Entremig hi ha el conseller delegat del Sabadell, Jaume Guardiola, que va cobrar 2,6 milions i va ingressar 3,4 milions més en un pla de pensions, i el president de l'entitat, Josep Oliu, que va rebre 3,7 milions de sou i 177.000 euros en un pla de pensions. El conseller delegat de Caixabank, Gonzalo Cortázar, tenia un salari de 2,5 milions i 255.000 euros més afegits al pla de pensions, mentre que el president l'entitat, Jordi Gual, va ingressar 1,2 milions.
El fet que la més ben pagada del sector sigui una dona no és gens representatiu. Tan sols un 20,9% dels membres de consells d'administració i alts càrrecs d'aquests sis grans bancs són dones -31 de 148-. A Bankinter és on s'acosten més a la paritat, amb un 33,3% de dones en els llocs directius, mentre que a Bankia i al BBVA no arriben al 15%. La presència femenina al Sabadell és també molt baixa: dues dones entre els 15 membres del consell d'administració i dues més entre els nou altres alts càrrecs.
 
Aquesta setmana no ha estat el primer cop que el Tribunal Suprem intenta salvar la banca d'una patacada econòmica i, després que l'alt tribunal l'eximís de retornar els diners cobrats per les clàusules sol, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja va obligar a fer marxa enrere, a finals del 2016. Llavors, el govern espanyol va evitar obligar les entitats a abonar als clients aquestes quantitats de cop i va idear un procés de resolucions extrajudicials que no ha acabat de funcionar i ha fet el procés més feixuc.

Quan aquesta negociació amb el banc no acaba en acord, el client té dret a anar a la justícia ordinària, iniciant un nou procés que sobrecarrega els jutjats, ja prou col·lapsats. De mitjana, només el 20,1% dels casos que s'hi han portat han estat ja resolts, però a Catalunya aquest percentatge cau a la meitat, situant-se a la cua en la ràtio de resolucions. No caldria passar aquest tràngol si els bancs acceptessin d'entrada tornar els diners, ja que, en més del 97% de les ocasions, els jutjats acaben donant la raó als clients. Tot i això, les entitats no estimen de bones a primeres ni la meitat de les reclamacions, en el procediment extrajudicial, i obliguen a eternitzar la demanda.

PERCENTATGE DE PETICIONS DE RETORN DE LES CLÀUSULES SOL ACCEPTADES I NO ACCEPTADES (PER INADMESES O DESESTIMADES) PER PART DEL BANC, A L'ESTAT

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació