Miquel Iceta: «El Suprem ha fet actuacions molt dubtoses en la instrucció de l'1-O»

El líder del PSC, Miquel Iceta (Barcelona, 1960), és el principal interlocutor que té el govern espanyol a Catalunya. De fet, ha estat sempre un dels puntals de Pedro Sánchez tant quan estava a l'oposició com ara que està a la Moncloa. El dirigent català busca fer de ròtula entre dos governs que han recuperat el diàleg però que tenen serioses dificultats per arribar a grans acords en un moment en què segueixen havent-hi presos i exiliats i el judici de l'1-O està a tocar. Més encara després de les dures penes de presó demanades per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. En aquesta entrevista amb NacióDigital, fa una radiografia sobre les actuacions del Suprem, la relació amb el Govern de Torra i les perspectives de futur en el panorama polític. 

- Si una cosa està caracteritzant el govern de Pedro Sánchez, és la rapidesa de reacció. El darrer exemple: la modificació de la llei de les hipoteques després de la revisió de la sentència del Suprem. N'hi ha prou per sargir la situació creada pel propi tribunal?

- Crec que era obligat, fins i tot en defensa del propi sistema polític, que hi hagués una reacció. En un estat de dret amb separació de poders, si es produeix una decisió judicial tan anòmala, des del poder executiu i legislatiu s'hi ha de fer alguna cosa. Està bé que ho hagin fet, però és que tampoc veig que tinguessin altres possibilitats. El pitjor davant d'un cas així és fer una exhibició d'impotència, de perplexitat o d'inacció. Des d'aquest punt de vista Pedro Sánchez ho ha fet molt bé.

- Està en crisi la credibilitat del Tribunal Suprem?

- No han fet bé les coses. Tots els poders tenen contrapoders i l'opinió pública que els observa i, al final, hi ha dues maneres d'enfocar la legitimitat: hi ha la legitimitat d'origen, que la tenen tota, però després és la teva actuació la que t'ha de legitimar. La decisió de les hipoteques jo crec que ha estat un cop a la credibilitat del president del Consell General del Poder Judicial [Carlos Lesmes] i del president de la Sala. Això és evident.

"La decisió de les hipoteques ha estat un cop a la credibilitat del president del CGPJ i del de la Sala"

- Creu que s'hauria d’investigar per què, de forma insòlita, en 24 hores un tribunal entra a revisar la seva pròpia sentència i quines pressions va rebre el president de la Sala?

- Això ho ha de fer el propi tribunal i el propi CGPJ. És veritat que la decisió inicial del Suprem suposava un cert canvi de la seva pròpia jurisprudència i probablement hagués estat més sensat que, en comptes de prendre la decisió com es va prendre, portar-ho directament al ple de la Sala tercera. Aquesta és una iniciativa que hauria d'haver pres el propi president de la Sala o del Suprem, que és també el del CGPJ. Per això des d'aquest punt de vista van fracassar en la seva funció.

- Sembla evident que van haver-hi pressions de les entitats bancàries. No s'ha d'investigar judicialment?

- Judicialment no, ho ha de fer el propi CGPJ. Veure què ha passat i què ha fallat. La justícia és independent però està en un context determinat i, per tant, hi ha pressions. Però també hi havia en aquest cas seriosos dubtes i plantejaments diferents. De fet, la pròpia votació, 15 a 13, demostra que era un tema molt controvertit i que s'hauria d'haver treballat millor. Al Suprem li costarà, si més no a curt termini, refer-se d'aquesta imatge de què s'ha produït un canvi de decisió precisament per la influència negativa que podia tenir sobre els resultats de la banca. Això ho ha vist tothom i, fins i tot havent-hi molts motius, el que quedarà és el que molta gent diu, que és que la banca sempre guanya. Quan estàs tractant temes d'aquesta transcendència ho has de fer amb una cura i un respecte institucional que en aquest cas crec que no es va produir.
 
- Vostè respecta les sentències, tot i que aquesta de les hipoteques no li "agrada". Per tant, la respecta però hi té opinió. Li "agrada" com ha instruït el Suprem la causa sobre l'1-O?

- Hem dit des de sempre que no veiem el delicte de rebel·lió. L'altre dia em vaig quedar molt reconfortat escolant una de les defensores dels encausats, Judit Gené, que deia que el judici no ha començat, que les peticions de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat només són les qualificacions provisionals i que hi ha d'haver un judici on es començarà de zero. 

- Però pel que fa a les mesures cautelars ordenades per Llarena?

- Nosaltres també hem dit que la presó preventiva la considerem desproporcionada. Pots criticar les decisions però les has de respectar. Per això trobem estrany quan algú diu que no respectarà la decisió judicial. I preguntem què vol dir. De la mateixa manera que cal respectar les opinions, les decisions judicials han de ser acatades encara que puguis expressar que no t'agraden. Creiem millor que ningú en la separació de poders i el sistema, però no hi ha un poder que no pugui ser objecte de crítica.

En el procediment hi ha hagut actuacions que són molt dubtoses. Per exemple, quan va haver-hi la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein s'hagués pogut recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, però el jutge no ho va fer. Bé, és una decisió controvertida. O per exemple, hi ha juristes que sostenen, i crec que amb fonament, que tenir un mateix tema objecte d'investigació per tres tribunals diferents -el jutjat d'instrucció 13, el Suprem i l'Audiència Nacional- pot perjudicar la causa. Hi ha molts temes discutibles o opinables. Ara bé, la decisió judicial haurà de ser acatada.

"Si arribem al judici treballant per l'acord les coses poden anar millor que si hi arribem pensant que en qualsevol moment es pot tornar a fer una DUI"

- Quan diu que els socialistes estan fent "tant com els independentistes perquè vagi bé" el judici de l'1-O de què parla?

- Hi ha vàries coses. Vam advertir de les conseqüències gravíssimes de determinades decisions i no se'ns va fer cas. Segon, hem defensat criteris que alguns poden considerar encertats o equivocats en el tema de la rebel·lió, de la presó preventiva, fins i tot ens hem aventurat a especular sobre eventuals mesures de gràcia. I, després, la nostra actitud és la que millor pot contribuir a la celebració d'un judici en les millors condicions possibles per a tothom. Per què? Perquè ens fa l'efecte que si arribem al judici treballant per cercar un acord les coses poden anar millor que si arribem a aquest judici amb la sensació que en qualsevol moment es pot tornar a fer una declaració unilateral d'independència, per exemple.
 
- Una de les imatges del ple d'aquesta setmana és una topada que va tenir amb el president Torra, que el va acusar de "falta d'humanitat" i de "cinisme". Molts dirigents independentistes el consideren tan brillant com cínic. S'enfada?

- No ho accepto perquè demostra pobresa d'arguments. Quan un arriba a l'insult és que s'ha quedat sense arguments. Vam veure un president desarborat, sense arguments i raons i, per tant, rebaixant el debat parlamentari a nivell taverna. Però m'interessa no perdre l'inici de la pregunta. Què vol dir humanitzar? En el fons, alguns el que diuen és que, com que no pensem com ells, no som humans. En canvi, si penséssim com ells, seríem humans. És una visió totalitària, no democràtica. Un pot ser totalment humanitari i no compartir un objectiu polític.

L'independentisme, amb els llaços i les imprecacions que se'ns fa, en el fons mostra la seva incapacitat d'entendre posicions diferents. El problema no és de solidaritat personal. Jo m'he vist amb familiars dels presos i advocats. El que no he fet mai és dir que em sembla bé el que van fer. Perquè l'independentisme diu que només l'absolució és la solució. Però és que algun delicte van cometre. La pregunta és molt senzilla: això anava de saltar-se la Constitució? Sí o no? Saltar-se la Constitució és un delicte a qualsevol país? Per això dic que és tan absurd dir que no va passar res com pensar que això s'arregla amb llargues penes de presó.- Quins delictes es van cometre?

- El de desobediència segur. O no? Jo crec que un independentista hauria d'estar honorat de dir que, efectivament, es van voler saltar la Constitució. I si això té una sanció no té més remei que acceptar-la. Després hi ha el dubte, i en això seré molt més prudent, sobre la malversació. Podem tenir la sensació instintiva que algun cost econòmic va tenir, però s'haurà de veure al judici. És la justícia qui haurà de dir, en tot cas, quins delictes, però no neguem la realitat. Per això insistim molt en el 6 i 7 de setembre, que és on realment es trenca ja amb la legalitat. 

"Per què volen que hi vagi jo a visitar-los a la presó? Volen dir que els socialistes s'afegeixen a aquesta campanya per l'absolució perquè aquí no ha passat res"

- Però anar-los a veure o enviar-los una carta és donar entendre que van actuar bé? No crec que Joan Rosell o Josep Maria Álvarez, que van visitar Junqueras a Lledoners, ho pensin.

- Hi han anat almenys un parell de diputats i alcaldes socialistes -aquest diumenge s'ha confirmat que Antoni Balmón (Cornellà) i Antoni Poveda (Sant Joan Despí) han anat a Lledoners-. La qüestió és, per què volen que hi vagi jo? Ja li diré: volen dir que els socialistes s'afegeixen a aquesta campanya per l'absolució perquè aquí no ha passat res. Jo sempre he dit que si pogués garantir que una reunió així no fos coneguda l'hagués fet fa temps. Però això no es pot garantir i no vull donar peu a una interpretació en què l'independentisme diria que els socialistes s'afegeixen a dir que Espanya no és una democràcia, que no hi ha independència judicial i que aquí no s'ha produït cap delicte, i altres partits situats a l'altre extrem dirien que estem pactant fins i tot ja un indult.

- Més enllà de les lectures que se'n farien, hi ha presos que han verbalitzat l'aposta perquè la sortida al conflicte passi per una votació i que el prisma s'obri a comuns i PSC.

- Però fixi's, jo no he rebut cap carta de cap pres. Això no ens estalviarà la penalitat del judici i d'una eventual sentència. Políticament, nosaltres fa molt de temps que hem dit que això només es pot resoldre a través del diàleg, la negociació i el pacte, en la recerca d'una solució que no sigui enterament satisfactòria per a ningú però que sigui raonablement acceptable per a àmplies majories. I ha de passar per una votació. Hem de saber si la ciutadania accepta l'acord. Fins i tot Pedro Sánchez quan va arribar a la Moncloa va proposar un referèndum sobre l'autogovern. La pista d'aterratge per resoldre el problema de fons la tenim al cap i algun dia l'haurem d'escriure i acordar-la. Ara bé, tenim un problema previ. Hi ha sentiment d'impotència perquè, efectivament, es va posar la decisió en un àmbit sobre el qual la política té poques coses a fer.
 
- Sempre ha presumit d'haver tingut una bona relació amb Artur Mas primer i cordial amb Carles Puigdemont. De fet, fins al final va estar implicat intentant que el 27 d'octubre no passés el que finalment va passar. La relació amb Torra és més difícil?

- No. Els contactes que he tingut amb ell han estat pocs, però crec que han estat sincers i diria que positius. Ara, políticament és obvi que hi ha un abisme. I només faltaria. Reconec que les dificultats que deu tenir en aquests moments deuen ser molt grans, perquè tot el que ha fet té poc a veure amb el que ha dit. I no ho estic criticant. Moltes vegades la realitat potser no és la que esperaves. No li envejo el paper. Torra, que s'havia situat en un corrent de desobediència, des de que és president no ha pres cap mesura il·legal ni desobedient. Per això de vegades penso que alguns discursos abrandats tenen més a veure amb la necessitat d'explicar-se davant de gent que potser li pot estar retraient una contradicció entre el que deia i el que fa.

"Des que Torra és president no ha pres cap mesura il·legal ni desobedient. Per això fa discursos abrandats"

- Els socialistes han demanat a l'independentisme una renúncia explícita a la via unilateral. Algun actor ho ha fet?

- Alguns han dit coses molt rellevants. Joan Tardà ha fet reflexions que van en aquesta direcció. Nosaltres mantenim amb ERC i el PDECat una relació fluïda. No així amb Junts per Catalunya. L'independentisme està en un procés d'assimilació de tot el que ha passat i de revisió de formulacions i estratègies, però això no implica ni ha d'implicar renúncies. Qui és independentista, i ERC ho és, no té per què deixar-ho de ser. Ara, després de l'experiència de l'any passat, determinats plantejaments estratègics i tàctics sí que han de ser revisats perquè, sense que ningú s'ho prengui com una crítica, les coses no van anar com volien. 

- Oriol Junqueras i Carles Puigdemont són, encara, interlocutors vàlids?

- A mi m'agrada parlar amb els representants de les forces polítiques o qui aquestes designin. Mai no decideixes qui és el teu interlocutor, ho decideix la part amb qui vols dialogar. Per a mi és molt rellevant el que diu Puigdemont o Junqueras, tot i que nosaltres la relació formal la mantenim amb el PDECat i ERC.
 
- Demana autocrítica a l'independentisme, i segurament n'ha de fer més, però vostès no en fan...

- Com que no? En fem molta!

- Han impulsat la tercera via i una reforma federal de la Constitució i han fracassat.

- Entre altres coses perquè l'independentisme no ho vol. Sánchez va parlar d'un referèndum sobre l'autogovern. Nosaltres mai hem dit que fos unilateral, que fos senzill ni que fos ràpid. Tot el que hem dit, la realitat no ho ha desmentit. Ni ens hem enganyat ni hem enganyat a ningú. Els que deien que seria ràpid, unilateral i senzill ja s'ha vist que no. Mantenim la proposta, però també reconeixem que si no té prou majoria ni a Catalunya ni a Espanya, doncs no podrà tirar endavant. Som demòcrates i no pensem que tothom hagi de pensar com nosaltres. És la diferència.

- El 21-D, el 54% dels catalans van votar formacions que estan a favor d'un referèndum d'independència. Admet que, per ara, és la solució que genera més consens?

- No ho tinc tan clar. Encara no he vist mai els comuns formular la seva proposta de referèndum al Congrés. Per fer el referèndum que diuen s'ha de canviar primer la Constitució. El referèndum sempre hauria de ser el final d'un camí, no el principi. Nosaltres creiem que per assegurar que hi ha una majoria prou àmplia primer han de negociar els partits i establir un acord sobre el qual els ciutadans es pronuncien.

- Però admet que el referèndum és el que hores d'ara genera més consens i que potser és lògic que el diàleg giri entorn això?

- Sí, i que se'n parli. Ara, els vegans ja saben que a la majoria els agrada la carn i no per això deixen de ser vegans. És que aquí hi ha una espècie de falsa unanimitat. On està el 80%?

"El Govern diu que retira tot suport a Sánchez, però segueix mantenint les reunions bilaterals per veure si s'obté acords"

- Però, el 2004, ERC va negociar un Estatut sent independentista perquè era el que generava més consens. Ara la societat vol majoritàriament un referèndum i vostès no ho accepten.

- No, la societat catalana és molt plural. El primer partit de Catalunya és Ciutadans. El que ha produït l'independentisme, segurament sense voler, és una fractura que jo crec que tindrem més feina per recuperar el que teníem que no pas per avançar. Molts consensos avui estan en qüestió, com el lingüístic i l'escolar. Sobre això l'independentisme també ha de reflexionar. Vostè deia que no fem autocrítica. Doncs sí, nosaltres diem que ens agradaria haver pogut realitzar el nostre projecte perquè creiem que és el millor. Ens hagués agradat convèncer l'independentisme que en comptes de declarar una independència per no res era millor convocar eleccions. Hi ha una dissonància entre el que es va prometre i el que s'està fent a la realitat. El Govern diu que retira tot suport a Sánchez, però segueix mantenint reunions bilaterals per veure si s'obté algun acord.
 
- Per tant, hi ha una irresponsabilitat per part dels grups que han dit que no hi aniran?

- Sí, totalment. Perquè un acord parlamentari s'ha de complir i va ser el Parlament el que li va donar un mandat al president perquè convoqués una reunió. Ara, potser el fet de que no hi vagin demostrarà que Catalunya endins no tenim encara un acord suficient, ni un principi d'acord que ens permeti avançar.

"No tenim tanta fusta per cremar, jo no seria partidari de fer una proposta en fred perquè tindria totes les garanties de fracassar als cinc minuts"

- O bé que hi ha qui ja se sent còmode en el conflicte... 

- Ho hem dit sempre, sí. Tothom té dret a establir el seu projecte polític i les seves prioritats. Però el fet que no vinguin tres partits potser ens farà veure a tots plegats que tenim un problema com un casa de pagès Catalunya endins. Si per reformar l'Estatut es necessita un suport mínim de dos terços del Parlament, per fer reformes més profundes o radicals hauries de tenir aquest suport. I en aquests moments això no es produeix. Ens hem d'esforçar perquè no sigui així. Ara, l'única manera per aconseguir-ho és parlant. Si es confirma l'absència de tres dels set grups que hi ha al Parlament, difícilment pot ser el primer pas que tots voldríem. Ara bé, si algú no vol participar-hi, ho lamentem, però els altres tenim l'obligació d'intentar-ho.

- Està projectat que se celebri un consell de ministres a Barcelona abans de finals d'any. L'objectiu serà fer una proposta a Catalunya?

- Si fan una proposta, la resposta és no als cinc minuts. És el que va passar quan Pedro Sánchez, com a president del govern, va demanar un referèndum sobre l'autogovern. Jo seria molt caut en fer propostes. Com va dir Javier Pérez Royo potser el millor és que s'asseguin en una habitació tancada, amb un full en blanc i parlin. No tenim tanta fusta per cremar, jo no seria partidari de fer una proposta en fred perquè tindria totes les garanties de fracassar.
 
- S'haurien de reunir els dos presidents de nou en les pròximes setmanes?

- Tant la reunió dels presidents com la del consell de ministres a Barcelona s'haurien de fer aviat. Crec que tenen sentits diferents. El govern continuarà explicant les seves propostes i ofertes a la societat catalana i han de fer acords que tinguin incidència en la societat. La reunió entre els presidents em sembla el mateix. M'agradaria que, quan es produís, s'hagués avançat una mica el treball conjunt amb totes les reunions que s'estan tenint en aquests moments. Per ara, hem tingut uns acords financers que són positius, la retirada de dos recursos d'inconstitucionalitat i unes bones disposicions obertes en altres camins. La primera reunió entre els dos presidents va ser molt positiva perquè va ser l'impuls de totes les reunions bilaterals a Barcelona i Madrid.

- Està convocada una vaga de metges per a final de mes, els funcionaris no han cobrat la paga extra del 2013, hi ha una demanda de més professors i de més Mossos, segueix havent-hi problemes amb el finançament de la llei de dependència... Falta obra de govern? No hi ha recursos per afrontar-ho? O Tot es soluciona votant els pressupostos de l'Estat?

- Crec que el Govern, ara mateix, està més en la defensa d'una causa que en l'acció de govern. Hi ha problemes pressupostaris evidents i, si no hi ha un capgirament de les polítiques de l'Estat, serà molt difícil. El capgirament es va donar amb la moció de censura, ha començat amb un govern que canvia prioritats i actituds i que ara necessita tenir un instrument per capgirar polítiques econòmiques i socials, que són els pressupostos. L'independentisme s'equivoca barrejant judici i pressupostos perquè el govern d'Espanya el que necessita per desplegar el seu canvi d'orientació en plenitud és estabilitat. És molt difícil dir que no tens diners per fer algunes millores i després no votar uns pressupostos que ampliarien una mica el marge pressupostari de la Generalitat.

"Sense pressupostos, Sánchez pot seguir, però el seu marge de maniobra s'estreny"

- Sánchez pot seguir governant si no aprova els pressupostos generals de l'Estat?

- Pot seguir, en el sentit de que pot prorrogar els pressupostos. Pot seguir en el sentit que determinades mesures poden portar-se al Congrés dels Diputats via decret llei. Però en tot cas, el marge de maniobra s'estreny. No sé què hi guanyem amb això des del punt de vista dels catalans. Deixant menys marge de maniobra a Sánchez o posant en perill la seva continuïtat o afavorint que sigui substituït per Casado o Rivera, qui guanya?
 
- Les enquestes diuen ara que l'única fórmula de govern estable és un pacte entre el PSOE i Ciutadans, que sumarien majoria absoluta. Creu que és possible o desitjable?

- Jo crec que avui Ciutadans no firmaria l'acord que va firmar amb el PSOE. Perquè hi hagut una evolució a la dreta espanyola de competència i radicalització. Veig impossible, en els termes que estan fent ara política, un acord amb Ciutadans. Hi ha alguns que parlen de les tres dretes a Espanya (PP, Cs i VOX), però en realitat han sorgit idees populistes i d'extrema dreta. La dreta democràtica comet l'error de pensar que per competir ha de copiar el discurs, i només fan que alimentar la dreta més extrema. El PP i Cs estan en una competència bestial però veure qui arriba el primer a ser l'alternativa al PSOE i, curiosament, ho estan fent en clau de qui atrau l'electorat més radical-conservador, no qui ocupa millor el centre.

"El PP i Cs estan en una competència bestial però veure qui arriba el primer a ser l'alternativa al PSOE i ho estan fent en clau de qui atrau l'electorat més radical-conservador"

- Això aboca al PSOE a veure Podem com el seu aliat natural de cara al futur?

- Ara ho és. Pablo Iglesias suposo que pensa se l'ha jugat donant un suport a una projecte i, per tant, té molt d'interès en què surti endavant. Probablement, tampoc té un interès gran en què es precipitin unes eleccions. Fa un càlcul que considero raonable: si es va fer una majoria per desplaçar al PP, però després no són capaços d'acreditar que aquesta majoria és capaç de donar a Espanya un govern estable, estem enviant una senyal a l'electorat molt negativa, perquè donem entendre que només pot governar una coalició de dretes.

- Parlant d'aliances, per superar el procés l'única via és un govern tripartit d'esquerres amb vostès, els comuns i ERC?

- No ho sé, perquè crec que en aquests moments no hi ha els elements per fer l’acord d’aquesta naturalesa. Vam governar set anys Catalunya amb un acord d’aquestes característiques, i els serveis públics es van veure més enfortits. En aquests moments no es donen les circumstancies. No sé en el futur, quan vam governar Catalunya, ERC era independentista però l’independentisme no figurava en aquell programa de govern. No sé si això es podria tornar a fer.

- Si els independentistes no donen suport als pressupostos de l'Estat, el PSC entrarà a negociar els de la Generalitat?

- Sempre hem dit que estem disposats a parlar i escoltar tothom. Però tindríem dificultats. Primer, per apuntalar un projecte en el qual no hi creiem, però també per les limitacions del pressupost, que seran més grans si no s'aprovaren els pressupostos de l'Estat. Si em pregunten avui si votaré els pressupostos de la Generalitat diria que no. Això no vol dir que no anem a les reunions. 
 
- Passi el que passi, Jaume Collboni serà el candidat a l'alcaldia de Barcelona?

- És el que hem triat. I l'última enquesta de Barcelona diu que els socialistes pugem i que resulta que Manel Valls, que ho havia de capgirar tot, puja dos regidors. És veritat que és una enquesta incompleta perquè el candidat del PDECat no es coneix encara i perquè hi haurà un tercer o quart candidat independentista a partir d'aquestes primàries republicanes. La batalla no començarà fins al gener, però serà interessantíssima.

- Com definiria el paper que està fent Manuel Valls?

- A Valls li tinc simpatia i afecte. Però pot ser un bon candidat d'un fatal partit. Quan arriba a Barcelona diu que vol fer una campanya catalanista, però si és candidat de Ciutadans va malament. Ell diu que vol ser transversal i va a un partit que s'escora a la dreta. La candidatura, que serà la de Ciutadans encara que es vesteixi de plataforma ciutadana, el perjudica.

"A Valls li tinc simpatia i afecte. Penso, però, que pot ser un bon candidat d'un fatal partit"

- Acaba de definir Ciutadans com un partit no catalanista

- Ho diuen ells, no ho dic jo. El catalanisme tampoc és una obligació. No és obligatori ser catalanista i ells han fet gala d'això. Però a mi em va xocar que un candidat que arriba i diu que vol fer una campanya catalanista d'un partit que diu que no ho és. Tot és legítim, però per això dic que Manuel Valls podria haver estat un bon candidat si hagués trobat un bon partit.

- Vostè quin sentiment ha tingut quan va veure el cas del franctirador radicalitzat de Terrassa. Li va generar por?

- Potser la paraula por no ens ha de fer por. Hi ha sectors radicalitzats que poden recórrer a la violència i, en aquest cas, un llop solitari: algú que s'enfada i considera que algú és la representació de tots els mals i que la solució de la seva vida és liquidar Sánchez. Potser ens hem acostumat massa a veure-ho a les pel·lícules i resulta que entre nosaltres pot també succeir. Però s'ha demostrat un cop més que tenim una molt bona policia i la gent també ha d'estar tranquil·la per això.

- Fins quan té corda Miquel Iceta?

- Jo faig broma i dic que fins que no resolguem el tema català no marxaré i la gent fa cares com dient que sí que ho fiem lluny. Mentre pugui ser útil i els meus considerin que pugui ser útil, estaré. I quan considerin que una altra persona pot fer-ho millor ho deixaré i ho deixaré de grat i molt agraït. La vida política és difícil, però a mi és el que m'agrada i el meu partit m'ha donat tantes oportunitats de fer tantes coses que mai li podré correspondre.