«En el món de la lírica només hi arriba lluny qui persisteix»

Hi ha veus que arriben a l’ànima, que estan predestinades a commoure, i aquest és el cas de la soprano Laia Cladellas (Sabadell, 1980), que aquest cap de setmana ha rebut el Premi Extraordinari del Concurs Internacional de Cant Líric Germans Pla - Ciutat de Balaguer. Es tracta d’un reconeixement fruit de l’esforç i de la feina feta durant anys en un món competitiu com ho és el de la lírica. N’ha parlat en una entrevista a NacióDigital.

- L’enhorabona pel reconeixement, això deu ser fruit d’un llarg recorregut.

- Gràcies, sí, ho ha estat. Els meus inicis van ser a l’Escola de Música de la Creu Alta de Sabadell, on vaig començar fent piano. Però a mi m’agradava cantar. Cantava a l’escola, a l’escola de música, al seu cor... Quan vaig voler fer el nivell superior de Pedagogia a l’Esmuc, vaig agafar instrument de principal i cant de secundari. Va ser allà on vaig veure que la veu era el meu primer instrument, no cap altre.

- Una bona troballa.

- Sí. A partir de llavors, vaig fer classes amb la soprano Enedina Lloris, i al 2009 vaig fer les proves d’accés per entrar al conservatori del Liceu, on vaig ser-hi fins al 2013. Allà hi vaig tenir com a mestra principal la soprano Ana María Sánchez. Després vaig fer un màster d’Interpretació amb ella mateixa a Alacant, i he rebut molts consells del tenor Jaume Aragall, amb la seva fundació vaig oferir un concert al Cercle del Liceu.

- Ha trepitjat mai Europa?

- Sí, a l’estiu de 2015 vaig participar a la universitat d’estiu que es fa a Salzburg, on hi vaig ser durant tres setmanes. Per mi era important perquè va ser el primer cop que anava a l’estranger, hi vaig fer diversos cursos amb professors internacionals, a més se’m va donar l’oportunitat de cantar-hi una peça.

- És un sector molt competitiu el de la lírica?

- Sí, com tots, suposo, al nostre país, a més, hi ha poc mercat. A Europa és diferent, a Alemanya hi ha molts teatres i hi ha molta tradició d’anar-hi, de comprar entrada. També, aquí la gent pot ser que no valori tant aquest tipus de música com en d’altres països. Si et quedes aquí és complicat, t’hi has de dedicar bé, i si ho fas pots acabar trobant un forat. Cal ser persistent, una de les meves mestres em va donar un consell, i és que en el món de la lírica només hi arriba lluny qui persisteix.

- Hi ha poca difusió, a més.

- Clar, a la ràdio rarament escoltareu música lírica, potser estaria bé incloure temes d’aquest estil de música més habitualment, perquè un tipus de música, al final, quan més la sents, més t’agrada. A banda, si els preus per anar als espectacles segueixen sent alts, és com posar més pals a les rodes, ara per la part econòmica.

-I les futures generacions?

- Cada cop hi ha més nens i nenes apuntats a classes de música, a les escoles. Abans no n’hi havia tants, i això és bo, perquè és una manera de fomentar aquest tipus de pràctica.

- I a Sabadell, hi ha fusta?

- Crec que el fet que hi hagi els Amics de l’Òpera és un fet molt important. De fet, a mi sempre m’ha agradat la música, la meva tieta ja cantava, però el fet que a Sabadell hi hagi una entitat d’aquest calibre ha influït a que jo em dediqui a això. És la meva vocació i la meva professió.
 
- Li faria il·lusió formar-ne part?

- Molta. En aquest món som molts, i hi ha gent molt bona. Jo he fet alguna audició, però som molts els que ens agradaria formar-ne part.

- A banda de cantar, es dedica a res més?

- Em dedico exclusivament a la música, ho combino amb classes de cant a l’Escola de Música de la Creu Alta, i també sóc professora associada a la UB, on faig la part de veu a Formació de Professorat. A l’escola els ensenyo cant clàssic, i a la universitat l’objectiu no és que siguin cantants d’òpera o d’elit, sinó que tinguin un coneixement de l’instrument.

- Aquest cap de setmana li ha arribat el reconeixement a Balaguer.

- Sí, m’han concedit el Premi Extraordinari del Concurs Internacional de Cant Líric Germans Pla - Ciutat de Balaguer. Hi vaig cantar L'Òpera de les Joies de Faust, de Gounod. Em fa una especial i·lusió perquè el lliuren els Amics de l’Òpera de Lleida. Això em permetrà participar en algun dels seus espectacles.