08
de novembre
del
2018
El món del treball es troba en plena transformació. Assistim, sovint amb perplexitat, a processos d’innovació tecnològica radical, a avenços científics revolucionaris. Es produeixen transformacions econòmiques i socials de gran abast, com la globalització dels mercats o la precarització del propi treball. En definitiva, som ja de ple en un canvi d’època.
Els avenços tecnològics i les noves realitats econòmiques produeixen impactes molt significatius en el món del treball. Parlem de robotització, d’intel·ligència artificial, de big data. També del treball en plataformes digitals o de fenòmens com el dels treballadors pobres.
Tot plegat ens duu a qüestionar-nos, com a societat, quina serà o hauria de ser l’organització social del futur. Continuarà sent el treball l’epicentre de la nostra organització social? Treballarem menys i gaudirem més d’altres activitats d’oci i cultura? Com se sustenta un estat del benestar amb aquestes característiques? És necessària una renda bàsica garantida per a tothom? Substituiran efectivament els robots el treball dels humans? Sorgiran noves ocupacions? Quines i amb quins requeriments i competències?
Sens dubte, un escenari ple d’incerteses i d’interrogants, en bona part encara no resolts. No obstant, en aquest mar de dubtes també comencem a disposar d’algunes certeses que ens poden ajudar a prendre decisions i a dissenyar polítiques públiques anticipatives.
Sis certeses del món del treball que ja és aquí:
Fenòmens com la mecanització i la robotització són ja una realitat en diversos sectors econòmics i del treball. La substitució de treballadors per màquines és un fet des de fa anys, que va lligat a la història de la humanitat i de forma intensiva amb la revolució industrial. En altres ocasions, més que substituir llocs de treball, el que es produeix és la mecanització parcial d’algunes tasques que fins ara feien els humans. De fet, disposem ja d’alguns estudis i anàlisis de prospectiva.
Així, per exemple, segons un recent estudi de l’Institut McKinsey Global, al voltant del 60% de les ocupacions actuals realitzen un 30% de tasques que tenen un alt risc d’automatitzar-se en els propers anys. A escala europea, els estudis de l’Organització Internacional del Treball assenyalen Espanya com un dels països amb els nivells més elevats d’activitats automatitzables (fins un 49%). L’estudi de 2013 de Frey i Osborne, de la Universitat d’Oxford, indica que de les 702 ocupacions dels Estats Units que van ser objecte d’anàlisi, el 47% s’automatitzarien en pocs anys.
Els canvis en el món del treball actual i futur tenen com a característica la seva acceleració, el seu elevat dinamisme. Fenomens que tot just es comencen a intuir, es desenvolupen ràpidament. Avenços tecnològics recents tenen impactes immediats en sectors econòmics i empreses que se’ls fan seus amb rapidesa en un context de competència global dels mercats.
La transformació del món del treball té ja (i tindrà amb més rellevància en els propers anys) efectes socials significatius: precarització, noves formes d’organització del treball més enllà del clàssic treball a temps complet en una empresa o organització, noves figures com els anomenats autònoms depenents; alhora, impactes socials i psicològics gens menyspreables: augment de les desigualtats, pobresa, problemes mentals.
Emergeix amb una gran força la necessitat de la formació permanent i al llarg de la vida. L’acceleració dels canvis i la transformació radical que comporten les noves tecnologies exigeix ja avui dia la capacitat de formar-se i reciclar-se de forma permanent. En aquesta línia, els sistemes educatius i de formació que impulsen els governs esdevenen claus per a mantenir el benestar i la permanent adequació a noves demandes i necessitats del treball.
Algunes evidències mostren com els sistemes econòmics altament tecnificats i basats en el valor afegit i el coneixement resisteixen millor. Els sectors, empreses o països que apliquen intensament la tecnologia destrueixen llocs de de treball rutinaris però alhora creen treball de major complexitat i que requereixen majors qualificacions.
Finalment, evidències recents indiquen una polarització accelerada del treball. A Europa, entre els anys 2002 a 2016, han augmentat els llocs de treball amb sous baixos i els llocs de treball amb sous alts. Per contra, s’ha reduït significativament el nombre d’ocupacions amb sous mitjans. Així mateix, s’observa una demanda creixent de treballadors altament formats i qualificats, fins i tot en llocs de treball amb sous baixos (fent créixer l’efecte de la sobre qualificació).
Quina és la situació a Catalunya i què ens cal fer?
El nostre país comparteix bona part de la realitat i les certeses que hem esmentat. Però, alhora, conviu amb diversos dèficits estructurals que cal combatre des de la política pública: un abandonament escolar encara alt (malgrat els avenços dels darrers anys) que ens situa a la cua d’Europa; una piràmide de formació amb un dèficit gran de qualificacions mitjanes (formació professional i formació secundària post obligatòria); l’excessiva separació entre sistema educatiu i sistema econòmic; un sistema de formació contínua encara molt feble (amb una població adulta amb dificultats d’ocupació i requalificació) i un sistema de formació ocupacional nefast, així com un sistema feble d’acreditació de l’expertesa professional; una baixa inversió pública en educació (entre les més baixes d’Europa); finalment, un sistema d’innovació també poc desenvolupat i unes polítiques públiques de foment de la innovació empresarial erràtiques i febles.
Per tot això, i donada la rapidesa i la profunditat de les transformacions en el món del treball que hem descrit, cal (amb més urgència i determinació que mai) desenvolupar polítiques públiques robustes, anticipatives i sostingudes en el temps: polítiques educatives i de formació (ocupacional, al llarg de la vida, de capacitació digital, etc.), polítiques de foment de la innovació i la transformació tecnològica, polítiques que apostin per la R+D i el talent i que facilitin l’apropament entre empreses i centres educatius (formació professional, universitats), polítiques socials anticipatives i que combatin les desigualtats, la pobresa i la marginació.
Cal, sobretot, una aliança concertada i de confiança entre els diversos agents que interactuen en el món del treball: empreses, agents socials, universitats i centres formatius, institucions públiques. Una aliança que generi estudis i evidències sobre el futur del treball. Que pugui fomentar proves pilot i avaluar-ne resultats. Un observatori permanent que afavoreixi el coneixement de realitats i experiències en d’altres contextos i països que poden ser d’utilitat. Una iniciativa interessant en aquest sentit és l’anomenada Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (CTI).
La Plataforma CTI agrupa a dia d’avui 22 organitzacions del país, entre elles les principals associacions empresarials, les universitats públiques, el consell de cambres de comerç de Catalunya, diverses institucions públiques, empreses i organitzacions socials. Pretén ser un node estratègic pel progrés social i la competitivitat de Catalunya. Justament fa pocs dies va celebrar les V Jornades Catalunya Futura on el tema d’anàlisi va ser el futur del treball al nostre país. És amb aquest tipus d’aliances, i amb polítiques públiques robustes, com es pot transitar, amb determinació i constància, cap a una societat de major benestar i millor preparada pel futur del treball que ja és entre nosaltres.
Els avenços tecnològics i les noves realitats econòmiques produeixen impactes molt significatius en el món del treball. Parlem de robotització, d’intel·ligència artificial, de big data. També del treball en plataformes digitals o de fenòmens com el dels treballadors pobres.
Tot plegat ens duu a qüestionar-nos, com a societat, quina serà o hauria de ser l’organització social del futur. Continuarà sent el treball l’epicentre de la nostra organització social? Treballarem menys i gaudirem més d’altres activitats d’oci i cultura? Com se sustenta un estat del benestar amb aquestes característiques? És necessària una renda bàsica garantida per a tothom? Substituiran efectivament els robots el treball dels humans? Sorgiran noves ocupacions? Quines i amb quins requeriments i competències?
Sens dubte, un escenari ple d’incerteses i d’interrogants, en bona part encara no resolts. No obstant, en aquest mar de dubtes també comencem a disposar d’algunes certeses que ens poden ajudar a prendre decisions i a dissenyar polítiques públiques anticipatives.
Fira Advanced Factories Foto: NeBext
Sis certeses del món del treball que ja és aquí:
Fenòmens com la mecanització i la robotització són ja una realitat en diversos sectors econòmics i del treball. La substitució de treballadors per màquines és un fet des de fa anys, que va lligat a la història de la humanitat i de forma intensiva amb la revolució industrial. En altres ocasions, més que substituir llocs de treball, el que es produeix és la mecanització parcial d’algunes tasques que fins ara feien els humans. De fet, disposem ja d’alguns estudis i anàlisis de prospectiva.
Els estudis de l’Organització Internacional del Treball assenyalen Espanya com un dels països amb els nivells més elevats d’activitats automatitzables
Així, per exemple, segons un recent estudi de l’Institut McKinsey Global, al voltant del 60% de les ocupacions actuals realitzen un 30% de tasques que tenen un alt risc d’automatitzar-se en els propers anys. A escala europea, els estudis de l’Organització Internacional del Treball assenyalen Espanya com un dels països amb els nivells més elevats d’activitats automatitzables (fins un 49%). L’estudi de 2013 de Frey i Osborne, de la Universitat d’Oxford, indica que de les 702 ocupacions dels Estats Units que van ser objecte d’anàlisi, el 47% s’automatitzarien en pocs anys.
Els canvis en el món del treball actual i futur tenen com a característica la seva acceleració, el seu elevat dinamisme. Fenomens que tot just es comencen a intuir, es desenvolupen ràpidament. Avenços tecnològics recents tenen impactes immediats en sectors econòmics i empreses que se’ls fan seus amb rapidesa en un context de competència global dels mercats.
La transformació del món del treball té ja (i tindrà amb més rellevància en els propers anys) efectes socials significatius: precarització, noves formes d’organització del treball més enllà del clàssic treball a temps complet en una empresa o organització, noves figures com els anomenats autònoms depenents; alhora, impactes socials i psicològics gens menyspreables: augment de les desigualtats, pobresa, problemes mentals.
Algunes evidències mostren com els sistemes econòmics altament tecnificats i basats en el valor afegit i el coneixement resisteixen millor
Emergeix amb una gran força la necessitat de la formació permanent i al llarg de la vida. L’acceleració dels canvis i la transformació radical que comporten les noves tecnologies exigeix ja avui dia la capacitat de formar-se i reciclar-se de forma permanent. En aquesta línia, els sistemes educatius i de formació que impulsen els governs esdevenen claus per a mantenir el benestar i la permanent adequació a noves demandes i necessitats del treball.
Algunes evidències mostren com els sistemes econòmics altament tecnificats i basats en el valor afegit i el coneixement resisteixen millor. Els sectors, empreses o països que apliquen intensament la tecnologia destrueixen llocs de de treball rutinaris però alhora creen treball de major complexitat i que requereixen majors qualificacions.
Finalment, evidències recents indiquen una polarització accelerada del treball. A Europa, entre els anys 2002 a 2016, han augmentat els llocs de treball amb sous baixos i els llocs de treball amb sous alts. Per contra, s’ha reduït significativament el nombre d’ocupacions amb sous mitjans. Així mateix, s’observa una demanda creixent de treballadors altament formats i qualificats, fins i tot en llocs de treball amb sous baixos (fent créixer l’efecte de la sobre qualificació).
Els robots d'Amazon a la planta de Castellbisbal Foto: ACN
Quina és la situació a Catalunya i què ens cal fer?
El nostre país comparteix bona part de la realitat i les certeses que hem esmentat. Però, alhora, conviu amb diversos dèficits estructurals que cal combatre des de la política pública: un abandonament escolar encara alt (malgrat els avenços dels darrers anys) que ens situa a la cua d’Europa; una piràmide de formació amb un dèficit gran de qualificacions mitjanes (formació professional i formació secundària post obligatòria); l’excessiva separació entre sistema educatiu i sistema econòmic; un sistema de formació contínua encara molt feble (amb una població adulta amb dificultats d’ocupació i requalificació) i un sistema de formació ocupacional nefast, així com un sistema feble d’acreditació de l’expertesa professional; una baixa inversió pública en educació (entre les més baixes d’Europa); finalment, un sistema d’innovació també poc desenvolupat i unes polítiques públiques de foment de la innovació empresarial erràtiques i febles.
Per tot això, i donada la rapidesa i la profunditat de les transformacions en el món del treball que hem descrit, cal (amb més urgència i determinació que mai) desenvolupar polítiques públiques robustes, anticipatives i sostingudes en el temps: polítiques educatives i de formació (ocupacional, al llarg de la vida, de capacitació digital, etc.), polítiques de foment de la innovació i la transformació tecnològica, polítiques que apostin per la R+D i el talent i que facilitin l’apropament entre empreses i centres educatius (formació professional, universitats), polítiques socials anticipatives i que combatin les desigualtats, la pobresa i la marginació.
La Plataforma CTI pretén ser un node estratègic pel progrés social i la competitivitat de Catalunya
Cal, sobretot, una aliança concertada i de confiança entre els diversos agents que interactuen en el món del treball: empreses, agents socials, universitats i centres formatius, institucions públiques. Una aliança que generi estudis i evidències sobre el futur del treball. Que pugui fomentar proves pilot i avaluar-ne resultats. Un observatori permanent que afavoreixi el coneixement de realitats i experiències en d’altres contextos i països que poden ser d’utilitat. Una iniciativa interessant en aquest sentit és l’anomenada Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (CTI).
La Plataforma CTI agrupa a dia d’avui 22 organitzacions del país, entre elles les principals associacions empresarials, les universitats públiques, el consell de cambres de comerç de Catalunya, diverses institucions públiques, empreses i organitzacions socials. Pretén ser un node estratègic pel progrés social i la competitivitat de Catalunya. Justament fa pocs dies va celebrar les V Jornades Catalunya Futura on el tema d’anàlisi va ser el futur del treball al nostre país. És amb aquest tipus d’aliances, i amb polítiques públiques robustes, com es pot transitar, amb determinació i constància, cap a una societat de major benestar i millor preparada pel futur del treball que ja és entre nosaltres.