07
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
17:28h
El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, ha revelat aquest dimecres que Espanya encara no ha presentat l'informe al qual es va comprometre davant del Consell d'Europa sobre la violència policial de l'1-O. El compromís el va adquirir el ministre d'Afers Estrangers en el segon govern de Mariano Rajoy, Alfonso Dastis, davant del Consell d'Europa, però encara no s'ha enviat cap document al respecte. Ribó ha estat crític amb el fet que només a Turquia i a Espanya hi hagi parlamentaris empresonats -són "presos polítics", ha exclamat-, i ha indicat que els tràmits de la intervenció de l'autonomia inclouen irregularitats, així com també els processos penals contra independentistes.
"Qui va donar les ordres l'1-O? No hi ha hagut ni una sola resposta parlamentària. Cal dilucidar els fets", ha assegurat el Síndic, molt crític amb l'aplicació de la intervenció de l'autonomia i amb la via penal per encausar els líders del procés. El dispositiu policial, que es va llargar durant mesos, va costar 87 milions d'euros. El ministre de l'Interior en temps de Rajoy, José Ignacio Zoido, no figura entre la llista de testimonis que ha demanat la Fiscalia de cara al judici que arrencarà al gener al Tribunal Suprem.
Missatge de diàleg
Ribó ha enviat un missatge directe al president de la Generalitat, Quim Torra, per tal que governi amb "diàleg". "Aquest no és un tema d'estómac, cal serenitat", ha destacat el Síndic, que ha reclamat "serenitat". "Uns han negat el diàleg, altres han defensat utopies", ha constatat l'exdirigent d'ICV, que ha instat l'Estat a no aprofundir en la repressió. "No és just que hi hagi nou persones a la presó. És una immensa injustícia", ha resumit Ribó, crític amb el govern del PSOE per dir que els empresonats "han comès delictes", com deia aquesta setmana la vicepresidenta Carmen Calvo.
Cap de les mesures aprovades al Parlament la tardor passada, ha apuntat, va tenir "efectes jurídics". "No és que hi hagi una reacció de l'Estat davant d'infraccions clares de l'ordenament jurídic, sinó que aquesta reacció sigui desproporcionada amb el 155 i l'ús del codi penal", ha insistit. El referèndum de l'1-O va ser "il·legal", però això no justifica la "brutalitat" de l'acció policial per frenar la votació.
Ribó ha estat crític amb les decisions preses al Parlament durant el setembre i l'octubre del 2017, amb l'aprovació de les lleis de desconnexió. Es van cometre "il·legalitats", ha apuntat el Síndic, contra les quals l'Estat va actuar amb "mecanismes constitucionals". "L'Estat ha demostrat, amb aquests mecanismes, tenir instruments legals eficaços per deixar sense efecte vulneracions que es puguin cometre des de governs i parlaments autonòmics", ha recalcat el Síndic de Greuges.
"Estem davant d'un immens problema polític que ha agafat dimensions més complexes i difícils quan s'ha judicialitzat", ha apuntat Ribó, que ha admès que s'han "comès molts errors" des que "no es va saber desenvolupar el consens de la Constitució del 1978". "Unitat no és uniformitat", ha recordat en referència a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la llei d'harmonització del procés autonòmic, més coneguda com a Loapa. El problema, ha insistit, prové del debat estatutari del 2006 i del veredicte del TC contra el text aprovat en referèndum. El Constitucional i el Tribunal Suprem, segons altres informes del Síndic, ja estaven atacant la "inviolabilitat" dels diputats.
Ciutadans insisteix amb la dimissió
Carlos Carrizosa, portaveu parlamentari de Ciutadans, ha assegurat que enviaran una carta als síndics de greuges europeus per tal d'informar que està "al costat" dels qui van "trepitjar" els drets dels diputats la tardor passada. Un cop més, Carrizosa ha demanat la dimissió de Ribó i ha garantit que presentaran mesures parlamentàries per tal que no segueixi en el càrrec després del febrer del 2019.
Als antípodes de Ciutadans s'hi ha situat Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de Junts per Catalunya (JxCat), que ha carregat contra el 155 i les seves conseqüències i ha apuntat que Franco "estaria orgullós" de la feina feta pels seus partidaris. Anna Caula (ERC) ha fet servir arguments similars -afegint Manuel Fraga a l'equació- i ha carregat contra el "segrest" dels presos polítics, en especial Jordi Turull, a qui es va privar de llibertat enming del seu debat d'investidura.
Marta Moreta, del PSC, ha indicat que el 155 es va aplicar per recuperar les institucions que l'independentisme "es va carregar", i ha negat que l'aplicació de la intervenció de l'autonomia no té res a veure amb la via penal. "Senyor síndic, tot això prové dels plens dels dies 6 i 7 de setembre", ha ressaltat la diputada socialista. Els comuns, en canvi, han defensat la tasca de Ribó per boca de Joan Josep Nuet -un dels encausats al Suprem-, i la CUP ha fet una denúncia de la vulneració dels drets fonamentals. Andrea Levy, del PP, ha equiparat Ribó a un dels "xiringuitos" del procés.
"Qui va donar les ordres l'1-O? No hi ha hagut ni una sola resposta parlamentària. Cal dilucidar els fets", ha assegurat el Síndic, molt crític amb l'aplicació de la intervenció de l'autonomia i amb la via penal per encausar els líders del procés. El dispositiu policial, que es va llargar durant mesos, va costar 87 milions d'euros. El ministre de l'Interior en temps de Rajoy, José Ignacio Zoido, no figura entre la llista de testimonis que ha demanat la Fiscalia de cara al judici que arrencarà al gener al Tribunal Suprem.
Missatge de diàleg
Ribó ha enviat un missatge directe al president de la Generalitat, Quim Torra, per tal que governi amb "diàleg". "Aquest no és un tema d'estómac, cal serenitat", ha destacat el Síndic, que ha reclamat "serenitat". "Uns han negat el diàleg, altres han defensat utopies", ha constatat l'exdirigent d'ICV, que ha instat l'Estat a no aprofundir en la repressió. "No és just que hi hagi nou persones a la presó. És una immensa injustícia", ha resumit Ribó, crític amb el govern del PSOE per dir que els empresonats "han comès delictes", com deia aquesta setmana la vicepresidenta Carmen Calvo.
Cap de les mesures aprovades al Parlament la tardor passada, ha apuntat, va tenir "efectes jurídics". "No és que hi hagi una reacció de l'Estat davant d'infraccions clares de l'ordenament jurídic, sinó que aquesta reacció sigui desproporcionada amb el 155 i l'ús del codi penal", ha insistit. El referèndum de l'1-O va ser "il·legal", però això no justifica la "brutalitat" de l'acció policial per frenar la votació.
Ribó insisteix que els dirigents privats de llibertat són presos polítics i reclama solucionar el conflicte polític "amb serenitat"
Ribó ha estat crític amb les decisions preses al Parlament durant el setembre i l'octubre del 2017, amb l'aprovació de les lleis de desconnexió. Es van cometre "il·legalitats", ha apuntat el Síndic, contra les quals l'Estat va actuar amb "mecanismes constitucionals". "L'Estat ha demostrat, amb aquests mecanismes, tenir instruments legals eficaços per deixar sense efecte vulneracions que es puguin cometre des de governs i parlaments autonòmics", ha recalcat el Síndic de Greuges.
"Estem davant d'un immens problema polític que ha agafat dimensions més complexes i difícils quan s'ha judicialitzat", ha apuntat Ribó, que ha admès que s'han "comès molts errors" des que "no es va saber desenvolupar el consens de la Constitució del 1978". "Unitat no és uniformitat", ha recordat en referència a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la llei d'harmonització del procés autonòmic, més coneguda com a Loapa. El problema, ha insistit, prové del debat estatutari del 2006 i del veredicte del TC contra el text aprovat en referèndum. El Constitucional i el Tribunal Suprem, segons altres informes del Síndic, ja estaven atacant la "inviolabilitat" dels diputats.
Ciutadans insisteix amb la dimissió
Carlos Carrizosa, portaveu parlamentari de Ciutadans, ha assegurat que enviaran una carta als síndics de greuges europeus per tal d'informar que està "al costat" dels qui van "trepitjar" els drets dels diputats la tardor passada. Un cop més, Carrizosa ha demanat la dimissió de Ribó i ha garantit que presentaran mesures parlamentàries per tal que no segueixi en el càrrec després del febrer del 2019.
Als antípodes de Ciutadans s'hi ha situat Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de Junts per Catalunya (JxCat), que ha carregat contra el 155 i les seves conseqüències i ha apuntat que Franco "estaria orgullós" de la feina feta pels seus partidaris. Anna Caula (ERC) ha fet servir arguments similars -afegint Manuel Fraga a l'equació- i ha carregat contra el "segrest" dels presos polítics, en especial Jordi Turull, a qui es va privar de llibertat enming del seu debat d'investidura.
Marta Moreta, del PSC, ha indicat que el 155 es va aplicar per recuperar les institucions que l'independentisme "es va carregar", i ha negat que l'aplicació de la intervenció de l'autonomia no té res a veure amb la via penal. "Senyor síndic, tot això prové dels plens dels dies 6 i 7 de setembre", ha ressaltat la diputada socialista. Els comuns, en canvi, han defensat la tasca de Ribó per boca de Joan Josep Nuet -un dels encausats al Suprem-, i la CUP ha fet una denúncia de la vulneració dels drets fonamentals. Andrea Levy, del PP, ha equiparat Ribó a un dels "xiringuitos" del procés.