El despertador: 7 de novembre

Règim en descomposició

L'estat de dret que es va bastir amb la pressió del carrer i contra el búnquer del franquisme és intermitent quan es toquen la unitat d'Espanya o els poders econòmics. Avui també són notícia les primàries de l'ANC, la campanya d'Òmnium, Miquel Sellarès, la compareixença de Torra, la Revolució d'Octubre i Lev Trotski

per Ferran Casas , 7 de novembre de 2018 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa temps que observadors independents i els qui es mouen extramurs "del sistema" avisen sobre com de corcat està el marc polític sorgit de la Transició espanyola, l'anomenat "Règim del 78". Institucions com la corona pateixen un fort qüestionament, la Constitució no respon a molts dels debats plantejats, el model autonòmic ha col·lapsat i la justícia acusa un desprestigi total que no fa més que alimentar discursos populistes. L'estat de dret que es va bastir amb la pressió del carrer i contra el búnquer del franquisme és intermitent. Ahir en vam tenir dos exemples molt clars, sagnants.

A Espanya, si qüestiones la unitat nacional, no tens garanties. Et fan la guerra bruta, fabriquen incriminacions i els poders de l'Estat tenen barra lliure per ser poc o gens independents. Està passant amb el procés català i ha passat amb l'independentisme basc. El Tribunal Europeu de Drets Humans -on s'acabarà resolent judicialment el procés català d'aquí uns anys- va certificar que el líder de Batasuna, Arnaldo Otegui, i el secretari general de LAB, Rafa Díez Usabiaga, entre d'altres, no van tenir un judici just en la causa que els va empresonar i inhabilitar durant anys.


En el cas Bateragune se'ls va jutjar i condemnar per intentar reconstruir l'esquerra abertzale al marge d'ETA i apostar només per vies polítiques. I l'Audiència Nacional va dir que ho feien per ordres de l'organització armada. Surrealista. Sobre la sentència del TEDH, que Espanya no té perquè aplicar, podeu llegir aquesta informació i aquest reportatge de Pep Martí sobre altres correctius que han rebut els tribunals espanyols per part d'aquesta instància. Els paral·lelismes amb el moment català eren evidents.

No tens garanties si mires de canviar el mapa, i les victòries són efímeres si plantes cara a poders fàctics com ara la banca. Se la pot rescatar en plena crisi per 70.000 milions d'euros a costa de l'erari públic però no obligar a pagar l'impost d'actes jurídics documentats en les hipoteques. Fa unes setmanes el Tribunal Suprem va decidir que l'havien de pagar les entitats i no els clients i que, a més, ho havien de fer de forma retroactiva. Ràpidament els poders es van mobilitzar per dir que ho havien de pagar els clients o les comunitats autònomes, que el tenen cedit. El Suprem s'ho ha repensat i, en una decisió inèdita i enmig d'una forta divisió, va decidir ahir al vespre que res, que el segueixin pagant els clients.


La indignació es va estendre i només els partits del règim del 78, PSOE i PP, van donar suport a l'alt tribunal, al que ara, a més, pel bé més preuat, el de la unitat d'Espanya, no poden pas desprestigiar. Per cert que avui el TS revisarà la sentència del 9-N dictada pel TSJC que va condemnar Mas, Rigau i Ortega. Sobre les hipoteques llegiu la informació d'Aida Morales i aquesta peça de dades de Roger Tugas, que explica que on més afectació tindrà la revisió de la sentència és a Catalunya. 


Òmnium i ANC, accents de l'independentisme cívic. Avui hi ha ple del Parlament. L'independentisme negocia un full de ruta sabent que hi ha encara un nou temps. I les entitats també hi diuen la seva. Òmnium i l'ANC es respecten mútuament i fan pinya contra la repressió de l'Estat, però tenen estratègies i ritmes molt diferents en aquest moment. Els primers van presentar ahir una potent campanya apel·lant al 80% per defensar els drets i llibertats i apuntant al referèndum com a solució. Som el 80% tenia poques hores després de posar-se en marxa més de 50.000 adherits. I avui l'Assemblea presenta les seves primàries republicanes, que apel·len a la unitat independentista i que tenen com a gran reclam el filòsof Jordi Graupera. Tenen el suport de Demòcrates però no del PDECat, JxCat, la Crida, ERC o la CUP i per ara 30.000 persones s'hi han adherit a tot el país. L'ANC pressiona per tornar al 27-O i fer efectiva la República passant pàgina d'aquest any. Aida Morales us explica en aquest reportatge les diferències entre una entitat i l'altra. També us aconsello l'entrevista de Pep Martí a Miquel Sellarès, veterà militant independentista que va formar part de la junta d'Òmnium i és un dels impulsors de l'ANC. Parla clar.



Vist i llegit

Feia temps que els EUA no estaven tan políticament polaritzats. Les eleccions parcials de mig mandat han tret una part del poder absolut a Trump, que ha perdut el control de la Cambra de Representants però en canvi manté, i referma, el del Senat. Els comicis han despertat molt d'interès, tal com evidencia l'augment del vot anticipat, tant als estats demòcrates com als republicans. Dos mons molt allunyats ideològicament, però no necessàriament separats territorialment, com reflecteix Carlos Hernández-Echevarría en aquesta crònica a eldiario.es. Es passeja per un poble trumpista i per una petita ciutat demòcrata separats per tan sols 87 quilòmetres i reflecteix, més enllà del tòpic, estats d'ànim i les raons que expliquen aquesta divisió profunda. Sobre el que s'han jugat els nord-americans us aconsello també llegir aquesta informació de Pep Martí i aquesta guia de Bernat Surroca per seguir-les, encara avui.

 El passadís

Expectació a Palau ahir. El president Quim Torra tornava al Saló Sant Jordi després que dilluns protagonitzés una de les escenes del dia amb el seu ball de l'Hora dels adéus per commemorar de les colònies a Catalunya. Ahir tocava parlar de la internacionalització de l'economia catalana. Però la sorpresa la va donar en anunciar una compareixença extraordinària al Parlament. Serà avui al matí per valorar l'escrit de la Fiscalia i solemnitzar el seu "no" a Pedro Sánchez (Oriol March us ho explica en aquesta informació). La petició va desfermar especulacions de tota mena i fins i tot inquietar al palau de la Moncloa, on els membres del gabinet de Pedro Sánchez segueixen molta atentament tot el que passa a Catalunya. Es va rumorejar que el president convocaria eleccions. No passarà, però. Si més no, aquest matí.

 L'efemèride

Tal dia com avui començava l'anomenada Revolució d'Octubre a Rússia, en concret a Sant Petesburg i liderada per Lenin i els bolxevics a partir de les idees de Karl Marx. Va ser al novembre, però es coneix com la d'octubre perquè regia el calendari julià. La revolució ja havia tingut una avançada al mes de març, tot i que més espontània, que va fer caure el tsar. Els revolucionaris van deposar el govern de Kerenski, fruit de la primera revolució, i Lenin es va convertir en cap de l'estat que acabaria d'enderrocar totes les estructures tsaristes en una transició cap a la dictadura del proletariat i la fundació de la URSS el 1923. El 30 minuts de TV3 es va preguntar en un documental què en quedava del testimoni d'aquell potent moviment polític. El podeu veure aquí.

 L'aniversari

Un dels protagonistes de la Revolució d'Octubre va nàixer precisament el dia en què es posava en marxa. El 7 de novembre de 1879 naixia a Ucraïna, en una família de terratinents jueus, el líder revolucionari marxista Lev Trotski, que moriria assassinat pel català i estalinista Ramon Mercader a Mèxic el 1940 amb un cop de piolet al cap. Va ser el principal responsable en la presa del Palau d'Hivern i primer comissari d'Afers Estrangers del nou govern revolucionari. En l'ocàs de Lenin es va enfrontar a Stalin, que el va derrotar i es va fer amb el poder. Trotski es va exiliar i la seva figura es va fer desaparèixer de la historiografia soviètica. El dirigent soviètic tenia, però, seguidors entre les formacions comunistes. A Espanya i a Catalunya els Anticapitalistes de Podem se'n reivindiquen seguidors, així com Corrent Roig i Lluita Internacionalista, vinculada a la CUP. Aquest documental aborda l'enfrontament entre estalinistes i trotskistes i els seus líders.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació