Dades

Els catalans són els més perjudicats per la decisió del Suprem amb les hipoteques

La rectificació del tribunal pot suposar que més de 1.000 milions d'euros no tornin a les butxaques dels ciutadans que van comprar un pis a Catalunya

per Roger Tugas, 6 de novembre de 2018 a les 21:11 |
Molts ciutadans que els darrers anys han formalitzat una hipoteca s'han endut una decepció després de la decisió del Tribunal Suprem de rectificar i mantenir que els tributs vinculats a l'operació els han de pagar els clients i no els bancs. On més s'ha lamentat el viratge, però, ha estat a Catalunya, on molts esperaven poder recuperar els impostos abonats els darrers quatre anys, com inicialment havia dictaminat l'alt tribunal. És aquí, de fet, on la recaptació és major per aquesta figura fiscal.

La Generalitat no disposa de dades de quina ha estat la recaptació per aquest motiu durant aquest període, atès que l'impost en qüestió, el dels actes jurídics documentats, s'abona sobretot quan es tanca una hipoteca, però també en altres operacions. L'executiu català, tot i que recapta ell el tribut en estar cedit per l'Estat, no té les xifres d'ingressos desgranades a aquest detall i, per tant, no podia concretar quants recursos haurien tornat a les butxaques dels contribuents. Hi ha, però, altres vies per trobar una xifra aproximada.


I és que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, havia afirmat aquest dimarts al matí que la quantitat total recaptada a l'Estat, els darrers quatre anys, rondava els 5.000 milions. En els darrers exercicis liquidats, a més, on més s'havia pagat en impost per a actes jurídics documentats ha estat a Catalunya, el 20,4% del total, una mica més d'una cinquena part, segons les dades agregades del mateix ministeri. Donant per bones aquestes xifres i de forma proporcional, per tant, el tribut de les hipoteques abonat a Catalunya ronda els 1.020 milions d'euros, des del 2014.
 
QUANTITATS ABONADES EN L'IMPOST A LES HIPOTEQUES PER COMUNITATS AUTÒNOMES, ELS DARRERS QUATRE ANYS (EN MILIONS D'EUROS)

 
En segon lloc, es trobaria Andalusia, amb 953 milions i, per sota, la Comunitat de Madrid, amb 804 milions. Tot seguit, hi hauria el País Valencià (549 milions) i les Illes Balears (245 milions). Tancarien el rànquing, molt per sota, Navarra i la Rioja, on se'n van pagar prop de 28 milions a cada comunitat, menys de la meitat que a Cantàbria (60 milions) o Extremadura (67 milions)

Aquesta quantitat, però, és només una aproximació, ja que el fet que a Catalunya es pagui el 20,4% de l'impost per a actes jurídics documentats no implica que es pagui el 20,4% d'aquest tribut per raó de formalització d'hipoteques. En tot cas, és una aproximació força realista, ja que el mercat immobiliari determina en bona mesura l'evolució d'aquest impost. No és d'estranyar la classificació, a més, pel fet que la Generalitat és l'administració que més suc ha tret als impostos propis i cedits, per compensar l'ofec econòmic de l'Estat en el marc dels impostos centralitzats i les transferències corrents. I això malgrat les constants impugnacions de les figures fiscals que el Govern anava impulsant.


Balears, qui més ha pagat per càpita

Malgrat tot, amb aquesta mateixa fórmula, la recaptació més alta per aquest impost no seria a Catalunya en termes relatius, atenent a la població de cada territori. El retorn dels més de 1.000 milions que hauria suposat mantenir la primera decisió del Suprem equivaldrien a uns 136 euros per català. Amb aquest filtre, els ciutadans de les Illes Balears en sortirien molt més beneficiats, ja que cadascun recuperaria 210 euros, de mitjana. En tercer lloc, hi hauria els madrilenys (123 euros), seguits dels murcians (114 euros) i valencians (111 euros). Els que havien pagat unitàriament menys per aquest tribut els darrers quatre anys eren els bascos (51 euros) i els navarresos (44 euros).

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació