07
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
10:05h
El president de la Generalitat, Quim Torra, solemnitzarà al Parlament el rebuig a les peticions de penes de presó per part de la Fiscalia cap a la cúpula del procés i deixarà clar el trencament amb Pedro Sánchez després dels escrits d'acusació i la negativa a plantejar una oferta política per a Catalunya en base a un referèndum. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, aquest és el tronc central de la intervenció que farà Torra a la cambra catalana, demanada ahir a la tarda i que la mesa i la junta de portaveus hauran de validar a primera hora. També reforçarà la idea -ja expressada- que no acatarà políticament les sentències que surtin del Tribunal Suprem.
Abans de començar el ple, els diputats de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, acompanyats d'Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet -representants dels comuns-, han exhibit cartells amb el lema Llibertat o llibertat. No passaran, en referència a les penes de presó reclamades pel ministeri públic i en solidaritat amb els dirigents empresonats. Fonts oficials dels comuns asseguren que Alamany i Nuet s'hi han sumat a títol individual.
Sánchez, "còmplice" de la repressió
El dirigent independentista, poques hores després de conèixer-se la petició de 25 anys de presó per a Oriol Junqueras i d'entre 16 i 17 anys per la resta d'empresonats, va emetre dos missatges dirigits cap a Sánchez: és "còmplice" de la repressió -i, per tant, dels escrits de la Fiscalia, tant al Suprem com a l'Audiència Nacional- i no pot comptar amb el suport de l'independentisme als pressupostos generals de l'Estat. "Nosaltres, el poble de Catalunya, li retirem el suport", va apuntar Torra des de la presó de Lledoners. El Govern segueix obert a acords sectorials amb el PSOE i tant PDECat com ERC es plantegen votar decrets que porti l'executiu espanyol al Congrés, però els comptes queden bloquejats. Sánchez ho té present i per això ja es parla d'una pròrroga.
El president de la Generalitat i el líder socialista s'havien de reunir durant el mes d'octubre, però la cita es va anar allargant -no hi va contribuir el clima polític ni el calendari judicial, ni tampoc que el govern espanyol portés al Tribunal Constitucional (TC) la resolució del Parlament que demanava l'abolició de la monarquia- i es dona per fet que com a molt d'hora serà al desembre. El dia 21 del mes vinent es reuneix el consell de ministres a Barcelona, i aquest podria ser l'escenari per una trobada entre els dos dirigents. Quan el gabinet espanyol es va citar a Sevilla, a finals d'octubre, Sánchez va aprofitar per trobar-se amb Susana Díaz durant més de dues hores.
Anunci inesperat
La petició de compareixença es va fer pública mentre Torra presidia un acte sobre el trentè aniversari de les oficines econòmiques de la Generalitat a l'exterior, i no va faltar un primer moment d'especulacions en el qual no es descartava una convocatòria electoral anticipada. Aquest escenari està descartat i, segons fonts consultades per NacióDigital -tant del Govern, del Parlament i en contacte amb la presó de Lledoners-, i només es reobrirà quan hi hagi les hipotètiques condemnes al Suprem. Hi ha consellers del Govern que defensen la necessitat que la legislatura "duri quatre anys" -malgrat les dificultats-, tot i que el veredicte de la justícia espanyola sobre els presos farà trontollar de nou una estabilitat que ja ha patit esquerdes en els últims mesos.
L'última intervenció rellevant de Torra davant del ple va ser fa un mes, durant el debat de política general. En aquell moment va llançar un ultimàtum a Sánchez: si no hi havia cap gest amb els presos i la negociació del referèndum, l'independentisme li retiraria el suport. Aquest ultimàtum va acabar relacionant-se amb els pressupostos, però els escrits de Fiscalia han dinamitat la relació. Això no vol dir, en tot cas, que el diàleg entre governs quedi congelat, ni que els equips que interlocuten entre Palau i la Moncloa deixin de funcionar. Els consellers que més contacte tenen amb Madrid són Elsa Artadi, de Presidència, i el vicepresident Pere Aragonès, per qüestions econòmiques.
Abans de començar el ple, els diputats de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, acompanyats d'Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet -representants dels comuns-, han exhibit cartells amb el lema Llibertat o llibertat. No passaran, en referència a les penes de presó reclamades pel ministeri públic i en solidaritat amb els dirigents empresonats. Fonts oficials dels comuns asseguren que Alamany i Nuet s'hi han sumat a títol individual.
Sánchez, "còmplice" de la repressió
El dirigent independentista, poques hores després de conèixer-se la petició de 25 anys de presó per a Oriol Junqueras i d'entre 16 i 17 anys per la resta d'empresonats, va emetre dos missatges dirigits cap a Sánchez: és "còmplice" de la repressió -i, per tant, dels escrits de la Fiscalia, tant al Suprem com a l'Audiència Nacional- i no pot comptar amb el suport de l'independentisme als pressupostos generals de l'Estat. "Nosaltres, el poble de Catalunya, li retirem el suport", va apuntar Torra des de la presó de Lledoners. El Govern segueix obert a acords sectorials amb el PSOE i tant PDECat com ERC es plantegen votar decrets que porti l'executiu espanyol al Congrés, però els comptes queden bloquejats. Sánchez ho té present i per això ja es parla d'una pròrroga.
El president de la Generalitat i el líder socialista s'havien de reunir durant el mes d'octubre, però la cita es va anar allargant -no hi va contribuir el clima polític ni el calendari judicial, ni tampoc que el govern espanyol portés al Tribunal Constitucional (TC) la resolució del Parlament que demanava l'abolició de la monarquia- i es dona per fet que com a molt d'hora serà al desembre. El dia 21 del mes vinent es reuneix el consell de ministres a Barcelona, i aquest podria ser l'escenari per una trobada entre els dos dirigents. Quan el gabinet espanyol es va citar a Sevilla, a finals d'octubre, Sánchez va aprofitar per trobar-se amb Susana Díaz durant més de dues hores.
Anunci inesperat
La petició de compareixença es va fer pública mentre Torra presidia un acte sobre el trentè aniversari de les oficines econòmiques de la Generalitat a l'exterior, i no va faltar un primer moment d'especulacions en el qual no es descartava una convocatòria electoral anticipada. Aquest escenari està descartat i, segons fonts consultades per NacióDigital -tant del Govern, del Parlament i en contacte amb la presó de Lledoners-, i només es reobrirà quan hi hagi les hipotètiques condemnes al Suprem. Hi ha consellers del Govern que defensen la necessitat que la legislatura "duri quatre anys" -malgrat les dificultats-, tot i que el veredicte de la justícia espanyola sobre els presos farà trontollar de nou una estabilitat que ja ha patit esquerdes en els últims mesos.
L'última intervenció rellevant de Torra davant del ple va ser fa un mes, durant el debat de política general. En aquell moment va llançar un ultimàtum a Sánchez: si no hi havia cap gest amb els presos i la negociació del referèndum, l'independentisme li retiraria el suport. Aquest ultimàtum va acabar relacionant-se amb els pressupostos, però els escrits de Fiscalia han dinamitat la relació. Això no vol dir, en tot cas, que el diàleg entre governs quedi congelat, ni que els equips que interlocuten entre Palau i la Moncloa deixin de funcionar. Els consellers que més contacte tenen amb Madrid són Elsa Artadi, de Presidència, i el vicepresident Pere Aragonès, per qüestions econòmiques.