06
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
07
de novembre
a les
8:19h
Després de dos dies de debat i incertesa, el Tribunal Suprem es decanta en favor de les entitats bancàries i diu que són els clients, i no els bancs, qui han de pagar l'impost per a la constitució d'hipoteques. Malgrat que el debat ha estat molt ajustat, finalment ha decidit rebutjar els tres recursos que tenia sobre la taula i deixa sense efecte la sentència que canviava la jurisprudència.
Amb una votació que ha resultat molt ajustada -15 vots a favor i 13 en contra- tots els magistrats que han participat en el debat s'han anat pronunciant en una votació precedida per un intens debat sobre el fons del canvi legal. Entre d'altres elements, el Suprem havia d'aclarir les conseqüències que podia tenir la sentència del 16 d'octubre del mateix Suprem, que suposava un gir de 180º i que havia activat totes les alarmes. La banca, per la seva part, temia una pèrdua important de divises si la nova legislació es feia efectiva. La societat civil, per altra, observava amb expectativa una decisió que els podia beneficiar, fins i tot amb caràcter retroactiu.
De fet, la convocatòria d'aquest ple extraordinari per part del president de la sala contenciosa-administrativa, Luís María Díez-Picazo, ha estat envoltada de polèmica pel fet que es tractés d'una sentència desfavorable als interessos de les entitats financeres, i ha generat incertesa jurídica durant setmanes sobre qui ha de pagar l'impost.
La sentència que canviava la doctrina
La sentència de la secció segona de la sala contenciosa-administrativa del Suprem del passat 16 d'octubre havia d'obligar a canviar la jurisprudència que s'aplica des dels últims 20 anys. Determinava que és el banc qui ha de pagar l'impost que grava les escriptures de les hipoteques, i argumentava que l'únic interessat en inscriure la hipoteca és l'entitat bancària.
La decisió es va fer pública el passat 18 d'octubre i va suposar un trasbals per a la banca, i els sis bancs espanyols de l'Íbex 35 van perdre més de 5.300 MEUR en borsa aquell mateix dia. El Sabadell va liderar les pèrdues, amb un 6,7% de caiguda, seguit de Bankinter (-6,27%), Bankia (-5,11%), CaixaBank (-4,54%), el BBVA (-2,70%) i el Santander (-2,05%).
La paralització de la sentència
Díez-Picazo no va trigar ni 24 hores en fer una maniobra per frenar l'aplicació de la sentència. El president de la sala tercera del Suprem va emetre un comunicat el dia següent que transcendís el canvi de criteri de l'alt tribunal, on anunciava que portava aquesta decisió al ple de la sala tercera per debatre quina era la jurisprudència que s'havia d'aplicar. Tot i que la sentència era ferma i no revisable, el Suprem va paralitzar la deliberació d'assumptes sobre impostos hipotecaris. La decisió final, però, deixa sense efecte les decisions preses, tot i que el Suprem no donarà a conèixer els arguments fins els propers dies.
El sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha va calcular que, en cas que es donés la raó als clients, més de 235.000 catalans podrien reclamar la devolució de l'impost de les hipoteques constituïdes en els últims quatre anys i que, per tant, no han prescrit. El valor de les reclamacions sumaria uns 830 milions d'euros només al Principat. Al conjunt de l'Estat, la xifra s'enfila als 3.631 milions d'euros d'un milió i mig de reclamacions.
Reaccions immediates
Les reaccions a la decisió de l'alt tribunal no han tardat a arribar des de tots els sectors i famílies polítiques. El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha lamentat que "guanyi la banca i perdin els ciutadans", i ha assegurat que, ara més que mai, la "independència del Tribunal Suprem està en entredit i la democràcia debilitada". Així mateix, ha instat la ciutadania a mobilitzar-se, tal com ja va anunciar el seu partit aquest dilluns. Concretament, Podem ha convocat una concentració dissabte a la tarda davant del Tribunal Suprem "en defensa de la justícia social, la independència judicial i la dignitat".
Amb una votació que ha resultat molt ajustada -15 vots a favor i 13 en contra- tots els magistrats que han participat en el debat s'han anat pronunciant en una votació precedida per un intens debat sobre el fons del canvi legal. Entre d'altres elements, el Suprem havia d'aclarir les conseqüències que podia tenir la sentència del 16 d'octubre del mateix Suprem, que suposava un gir de 180º i que havia activat totes les alarmes. La banca, per la seva part, temia una pèrdua important de divises si la nova legislació es feia efectiva. La societat civil, per altra, observava amb expectativa una decisió que els podia beneficiar, fins i tot amb caràcter retroactiu.
De fet, la convocatòria d'aquest ple extraordinari per part del president de la sala contenciosa-administrativa, Luís María Díez-Picazo, ha estat envoltada de polèmica pel fet que es tractés d'una sentència desfavorable als interessos de les entitats financeres, i ha generat incertesa jurídica durant setmanes sobre qui ha de pagar l'impost.
La sentència que canviava la doctrina
La sentència de la secció segona de la sala contenciosa-administrativa del Suprem del passat 16 d'octubre havia d'obligar a canviar la jurisprudència que s'aplica des dels últims 20 anys. Determinava que és el banc qui ha de pagar l'impost que grava les escriptures de les hipoteques, i argumentava que l'únic interessat en inscriure la hipoteca és l'entitat bancària.
La decisió es va fer pública el passat 18 d'octubre i va suposar un trasbals per a la banca, i els sis bancs espanyols de l'Íbex 35 van perdre més de 5.300 MEUR en borsa aquell mateix dia. El Sabadell va liderar les pèrdues, amb un 6,7% de caiguda, seguit de Bankinter (-6,27%), Bankia (-5,11%), CaixaBank (-4,54%), el BBVA (-2,70%) i el Santander (-2,05%).
La paralització de la sentència
Díez-Picazo no va trigar ni 24 hores en fer una maniobra per frenar l'aplicació de la sentència. El president de la sala tercera del Suprem va emetre un comunicat el dia següent que transcendís el canvi de criteri de l'alt tribunal, on anunciava que portava aquesta decisió al ple de la sala tercera per debatre quina era la jurisprudència que s'havia d'aplicar. Tot i que la sentència era ferma i no revisable, el Suprem va paralitzar la deliberació d'assumptes sobre impostos hipotecaris. La decisió final, però, deixa sense efecte les decisions preses, tot i que el Suprem no donarà a conèixer els arguments fins els propers dies.
El sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha va calcular que, en cas que es donés la raó als clients, més de 235.000 catalans podrien reclamar la devolució de l'impost de les hipoteques constituïdes en els últims quatre anys i que, per tant, no han prescrit. El valor de les reclamacions sumaria uns 830 milions d'euros només al Principat. Al conjunt de l'Estat, la xifra s'enfila als 3.631 milions d'euros d'un milió i mig de reclamacions.
Reaccions immediates
Les reaccions a la decisió de l'alt tribunal no han tardat a arribar des de tots els sectors i famílies polítiques. El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha lamentat que "guanyi la banca i perdin els ciutadans", i ha assegurat que, ara més que mai, la "independència del Tribunal Suprem està en entredit i la democràcia debilitada". Així mateix, ha instat la ciutadania a mobilitzar-se, tal com ja va anunciar el seu partit aquest dilluns. Concretament, Podem ha convocat una concentració dissabte a la tarda davant del Tribunal Suprem "en defensa de la justícia social, la independència judicial i la dignitat".
També ha criticat la decisió el president del Parlament, Roger Torrent, i el del Govern, Quim Torra. El primer ha lamentat que "s'enfonsi encara més" la "credibilitat del poder judicial espanyol", mentre que Torra ho ha considerat un "escàndol absolut", i ha posat de manifest el "descrèdit del poder judicial espanyol", després del "revés el tribunal de Gant" sobre Valtònyc, i del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre Otegui. Per altra banda, el líder del PPC, Xavier García Albiol, també ho ha qualificat com un "greu error".Gana la banca y pierden los ciudadanos. La independencia del Tribunal Supremo está en entredicho; la democracia debilitada.
— Pablo Iglesias (@Pablo_Iglesias_) 6 de novembre de 2018
La vergüenza y la rabia deben convertirse en una gran movilización cívica para defender los derechos de la mayoría frente a los privilegios de una minoría.
Una decisió que enfonsa encara més (si és que era possible) la credibilitat del poder judicial espanyol. https://t.co/6Dly7kMkjd
— Roger Torrent