06
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
07
de novembre
a les
7:27h
L'Operació Catalunya ha tingut una víctima tangencial: la sobirania andorrana. Això denuncien, cada vegada amb més vehemència, entitats de Catalunya i del Principat, com són l'associació de juristes Drets i l'Institut de Drets Humans d'Andorra. Els moviments de la policia espanyola en territori andorrà buscant suposats rastres de comptes bancaris de dirigents sobiranistes amenaça de crear una crisi política a l'estat pirinenc. Aquest dijous, en la sessió de control al Govern que es farà al Consell General, un dels partits de l'oposició, Liberals d'Andorra, preguntarà a l'executiu andorrà sobre l'actuació policial espanyola. En concret, es demanarà informació sobre una reunió de l'agregat d'Interior a l'ambaixada espanyola i responsables informàtics del banc BPA.
"Ens juguem la sobirania del Principat". Així d'emfàtic s'expressa Ferran Costa, membre del Consell General, el legislatiu andorrà, i dirigent del partit Liberals d'Andorra, avui a l'oposició. L'oposició vol que l'executiu d'Antoni Martí, del partit Demòcrates per Andorra, doni explicacions sobre l'actuació de la policia espanyola per si ha infringit les lleis andorranes. "Volem saber -explica Costa a Nació Digital- si es van endur dades del Banco Madrid sense autorització judicial i si la sobirania del Principat roman intacta". El tema erosiona l'executiu andorrà quan falten només cinc mesos per les properes eleccions al principat.
Uns mals veïns?
La preocupació sobre l'actuació de l'estat espanyol ha generat neguit en àmplies capes de la societat andorrana. Fa uns dies, l'entitat de juristes sobiranistes Drets va fer un acte a Andorra la Vella amb l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) per denunciar el que consideren un atac a la sobirania del petit estat. La presidenta de l'Institut, Elisa Muxella, explica a Nació Digital que "hi ha molta preocupació per la dignitat de la nostra sobirania. Andorra és un estat petit, però és independent des del segle X, molt abans que existís l'actual estat espanyol". Muxella considera "molt greu" que funcionaris espanyols "haguessin xuclat informació de bancs andorrans i l'hagin traspassat a nous arxius per la via directa" i defineix els moviments dels policies com a "més pròpies d'un personatge com Torrente que d'una policia europea".
Una querella que ve de lluny
L'IDHA va presentar -conjuntament amb Drets- una querella a la Batllia (el tribunal d'instrucció andorrà) contra l'actuació de quatre policies espanyols, vinculats a l'Operació Catalunya: Eugenio Pino, excap de la Direcció Adjunta Operativa de la policia; Marcelino Martín-Blas, cap de la unitat d'afers interns; i els comissaris Bonifacio Díaz i Celestino Barroso, aquest darrer agregat d'Interior a l'ambaixada espanyola a Andorra. La querella acusa els funcionaris de xantatge, coaccions i extorsió a ciutadans andorrans.
Drets i l'IDHA estan convençudes que tots quatre van vulnerar els drets i llibertats de tres ciutadans andorrans: l'accionista majoritari de Banca Privada d'Andorra, Higini Cierco, el conseller delegat de BPA i Banco Madrid Joan Pau Miquel, i la secretària del consell d'administració de BPA, Rosa Castellón. Tots tres haurien estat amenaçats, coaccionats i extorsionats el maig i juny de 2014 per tal d'obtenir informació de suposats comptes bancaris de dirigents sobiranistes catalans, com Artur Mas i Oriol Junqueras, a més de Jordi Pujol.
Una visita de Rajoy
Sergi Blázquez, president de Drets, es mostra convençut que "l'estat espanyol ha passat per damunt de la sobirania andorrana". Blázquez recorda que "no es van trobar les dades que es buscaven, però l'estat espanyol va acabar amb la Banca Privada d'Andorra i amb Banco Madrid, que van ser intervinguts el març del 2015". Des de Drets recorden la visita que va fer l'aleshores president del govern, Mariano Rajoy, a Andorra el gener del 2015. Per l'entitat de juristes, aquella estada va ser decisiva en les pressions exercides per Madrid sobre l'executiu andorrà.
Agustí Carles és el jurista que ha gestionat la querella en nom de Drets. Carles, que va col·laborar en l'equip de defensa de Carme Forcadell en l'apartat constitucionalista, explica a Nació Digital que encara no s'ha aconseguit que els quatre policies siguin cridats a declarar: "L'Audiència Nacional dona allargues a les comissions rogatòries perquè declarin Pino i Martín-Blas, tots dos jubilats, mentre que Barroso i Díaz estan sota protecció diplomàtica, que les autoritats espanyoles es neguen a aixecar".
El canvi de govern a Madrid pot suposar un canvi? Per Agustí Carles, "és important que amb el nou executiu de Pedro Sánchez s'hagi canviat l'ambaixador, amb la substitució de Manuel Montobbio per Àngel Ros. Fa uns dies, el ministre García-Marlaska ha cessat Bonifacio Díaz, que estava destinat a l'ambaixada espanyola a Mèxic, i haurà de tornar a Madrid. Veurem".
L'any 1993, es va signar un tractat de bon veïnatge entre França, l'estat espanyol i Andorra. Va ser l'any en què el principat va aprovar la seva primera Constitució i va ser admès a les Nacions Unides. Amb l'actuació de les clavegueres d'Interior a les valls, però, no sembla que el tractat hagi estat respectat.
"Ens juguem la sobirania del Principat". Així d'emfàtic s'expressa Ferran Costa, membre del Consell General, el legislatiu andorrà, i dirigent del partit Liberals d'Andorra, avui a l'oposició. L'oposició vol que l'executiu d'Antoni Martí, del partit Demòcrates per Andorra, doni explicacions sobre l'actuació de la policia espanyola per si ha infringit les lleis andorranes. "Volem saber -explica Costa a Nació Digital- si es van endur dades del Banco Madrid sense autorització judicial i si la sobirania del Principat roman intacta". El tema erosiona l'executiu andorrà quan falten només cinc mesos per les properes eleccions al principat.
Uns mals veïns?
La preocupació sobre l'actuació de l'estat espanyol ha generat neguit en àmplies capes de la societat andorrana. Fa uns dies, l'entitat de juristes sobiranistes Drets va fer un acte a Andorra la Vella amb l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) per denunciar el que consideren un atac a la sobirania del petit estat. La presidenta de l'Institut, Elisa Muxella, explica a Nació Digital que "hi ha molta preocupació per la dignitat de la nostra sobirania. Andorra és un estat petit, però és independent des del segle X, molt abans que existís l'actual estat espanyol". Muxella considera "molt greu" que funcionaris espanyols "haguessin xuclat informació de bancs andorrans i l'hagin traspassat a nous arxius per la via directa" i defineix els moviments dels policies com a "més pròpies d'un personatge com Torrente que d'una policia europea".
Una querella que ve de lluny
L'IDHA va presentar -conjuntament amb Drets- una querella a la Batllia (el tribunal d'instrucció andorrà) contra l'actuació de quatre policies espanyols, vinculats a l'Operació Catalunya: Eugenio Pino, excap de la Direcció Adjunta Operativa de la policia; Marcelino Martín-Blas, cap de la unitat d'afers interns; i els comissaris Bonifacio Díaz i Celestino Barroso, aquest darrer agregat d'Interior a l'ambaixada espanyola a Andorra. La querella acusa els funcionaris de xantatge, coaccions i extorsió a ciutadans andorrans.
Drets i l'IDHA estan convençudes que tots quatre van vulnerar els drets i llibertats de tres ciutadans andorrans: l'accionista majoritari de Banca Privada d'Andorra, Higini Cierco, el conseller delegat de BPA i Banco Madrid Joan Pau Miquel, i la secretària del consell d'administració de BPA, Rosa Castellón. Tots tres haurien estat amenaçats, coaccionats i extorsionats el maig i juny de 2014 per tal d'obtenir informació de suposats comptes bancaris de dirigents sobiranistes catalans, com Artur Mas i Oriol Junqueras, a més de Jordi Pujol.
Una visita de Rajoy
Sergi Blázquez, president de Drets, es mostra convençut que "l'estat espanyol ha passat per damunt de la sobirania andorrana". Blázquez recorda que "no es van trobar les dades que es buscaven, però l'estat espanyol va acabar amb la Banca Privada d'Andorra i amb Banco Madrid, que van ser intervinguts el març del 2015". Des de Drets recorden la visita que va fer l'aleshores president del govern, Mariano Rajoy, a Andorra el gener del 2015. Per l'entitat de juristes, aquella estada va ser decisiva en les pressions exercides per Madrid sobre l'executiu andorrà.
Agustí Carles és el jurista que ha gestionat la querella en nom de Drets. Carles, que va col·laborar en l'equip de defensa de Carme Forcadell en l'apartat constitucionalista, explica a Nació Digital que encara no s'ha aconseguit que els quatre policies siguin cridats a declarar: "L'Audiència Nacional dona allargues a les comissions rogatòries perquè declarin Pino i Martín-Blas, tots dos jubilats, mentre que Barroso i Díaz estan sota protecció diplomàtica, que les autoritats espanyoles es neguen a aixecar".
El canvi de govern a Madrid pot suposar un canvi? Per Agustí Carles, "és important que amb el nou executiu de Pedro Sánchez s'hagi canviat l'ambaixador, amb la substitució de Manuel Montobbio per Àngel Ros. Fa uns dies, el ministre García-Marlaska ha cessat Bonifacio Díaz, que estava destinat a l'ambaixada espanyola a Mèxic, i haurà de tornar a Madrid. Veurem".
L'any 1993, es va signar un tractat de bon veïnatge entre França, l'estat espanyol i Andorra. Va ser l'any en què el principat va aprovar la seva primera Constitució i va ser admès a les Nacions Unides. Amb l'actuació de les clavegueres d'Interior a les valls, però, no sembla que el tractat hagi estat respectat.