Més de 2.000 persones més grans de 60 anys marxen cada any de Barcelona

L'Ajuntament presenta l'Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment fins al 2030

per Andreu Merino, 6 de novembre de 2018 a les 14:33 |
El consistori ha dissenyat 77 accions per abordar el repte demogràfic | A.M.
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Entre el 2011 i el 2015, 10.000 persones més grans de 60 anys van emigrar de Barcelona. Són dades de l'Ajuntament de Barcelona, que avui ha presentat l'Estratègia  sobre canvi demogràfic i envelliment fins al 2030. El principal objectiu és evitar que la ciutat "expulsi" els seus veïns de més edat, en paraules de la tinenta d'alcaldia Laia Ortiz. En un acte celebrat al Museu Marítim i conduït per la periodista Rosa Maria Calaf, el consistori ha presentat els objectius que planteja l'estratègia de la mà del seu coordinador, Marc Martí Costa, la col·laboradora Mercè Pérez i Lluís Torrens, director de Planificació i Innovació de l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament.

Les estimacions demogràfiques preveuen que el 2030 un de cada tres veïns de Barcelona tindrà més de 60 anys. La dada representa un repte demogràfic que el consistori barceloní vol abordar a través de 77 accions que van des de l'accessibilitat de l'espai públic a les alternatives habitacionals, passant per l'accés a la cultura. 


Evitar l'exemple de Londres

Per a Costa, l'objectiu és evitar que Barcelona segueixi el camí d'altres grans ciutats europees, com per exemple Londres. A la capital britànica la gent gran es veu obligada a viure cada cop més lluny del centre, una tendència que segons les dades de l'Ajuntament s'ha començat a albirar a Barcelona per múltiples causes.

Per exemple, l'arribada de joves professionals menors de 40 anys que s'estableixen al centre, la fi dels lloguers de renda antiga i l'increment dels preus d'arrendament o les dificultats d'accessibilitat en edificis sense ascensor. "En general, el que volen les persones grans  és envellir a casa seva, en un entorn proper", ha assegurat el coordinador de l'estratègia. "Cal analitzar de què depèn que puguin complir aquest desig", ha afegit.

Per la seva banda, Torrens ha fet una crida a enfortir el "suport comunitari" a la gent gran, més enllà de l'acció pública. "Hem d'acceptar que l'Ajuntament no es podrà fer càrrec de totes les necessites que puguin sorgir", ha avisat. En aquest sentit, el director de Planificació i Innovació de l'Àrea de Drets Socials ha demanat aprofitar l'alta densitat de població de la capital catalana. "Hem de pensar que la gent gran té noms i cognoms i viu al nostre costat, potser no cal enviar les persones a residències si els podem prestar un servei similar a casa", ha afirmat. Torrens també ha fet referència a les persones que treballen en el sector de les cures, un col·lectiu en situació de precarietat i altament feminitzat.


4 eixos i 77 accions

A través dels eixos del dret a la ciutat, la convivència intergeneracional, l'envelliment actiu i la recerca d'un canvi demogràfic equitatiu, l'Ajuntament ha dissenyat 77 accions per evitar l'expulsió de gent gran de la ciutat i millorar el seu benestar. Destaca un nou model d'atenció integral del Servei d'Atenció Domiciliària (SAD), que Barcelona en Comú va prometre municipalitzar al seu programa electoral però que actualment és gestionat per l'entitat del tercer sector Suara i les empreses mercantils Clece, del grup ACS de Florentino Pérez, i Valoriza Servicions a la Dependencia, del grup Sacyr. En el marc de l'estratègia, el consistori vol desplegar quatre projectes pilot per millorar les condicions de les persones usuàries i dels treballadors.

El nou model de SAD que recull l'estratègia es basa en el concepte de "superilla social". Dit d'una altra manera, l'Ajuntament es planteja àmbits d'atenció més reduïts per millorar el servei i construir així una alternativa a la seva municipalització.

Fonts municipals consultades per Nació Digital argumenten que l'alt volum econòmic del contracte públic d'adjudicació del servei dificulta la possibilitat de prestar-lo directament des del consistori. Les mateixes fonts qualifiquen d'"impossible" ampliar la plantilla municipal amb les 4.000 persones que treballen al SAD. 

En aquest escenari, i més enllà de l'aposta per les superilles, el govern municipal també demana al govern espanyol una millora del finançament de la Llei d'Autonomia Personal. 

L'estratègia també aposta per plantejar alternatives habitacionals en un context d'increment dels preus del lloguer, augmentar la partida pressupostària per a la rehabilitació d'habitatges, estendre el projecte Radars a tots els barris, potenciar el comerç de proximitat, definir un nou model de casals o facilitar les visites a equipaments culturals.

Tot plegat, 77 accions que Ortiz ha definit com una estratègia de llarg recorregut que vol aconseguir una "ciutat amigable". Per complir l'objectiu, la tinenta d'alcalde ha reclamat també la implicació d'altres administracions, com la Generalitat de Catalunya. Ho ha fet a través d'un exemple concret: actualment hi ha més de 6.000 veïns que esperen una plaça de residència pública a la ciutat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació