El Govern veu «paral·lelismes» entre el judici a Otegi i la causa contra l'independentisme

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, assegura que la sentència europea sobre el líder de l'esquerra abertzale és la "constatació" de com està la justícia espanyola

Reunió del Govern del 6 de novembre del 2018
Reunió del Govern del 6 de novembre del 2018 | Govern
06 de novembre del 2018
Actualitzat a les 17:34h
La decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre Arnaldo Otegi és una "constatació de com està la justícia espanyola", en paraules de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. En la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, Artadi ha destacat que l'argumentació del TEDH es basa en què el judici a Otegi no va ser "just", i ha observat "paral·lelismes" entre aquest cas i el dels dirigents independentistes que a principis del 2019 hauran d'afrontar un judici per rebel·lió.

Aquests paral·lelismes, ha apuntat, es fonamentarien en la recusació d'una magistrada que no va ser admesa a tràmit en el cas d'Otegi i que apareix en la sentència del TEDH sobre el cas del líder de l'esquerra abertzale.
 
Suport a Buch i Lloveras

La reunió del Govern ha arrencat a les 8.30, una hora abans del que és habitual, per acompanyar Miquel Buch i Neus Lloveras fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per una causa vinculada amb el referèndum. "Donem suport a tots els encausats en aquesta persecució contra la democràcia, els drets i les llibertats", ha indicat Artadi abans d'explicar els acords de Govern, protagonitzats per tres consultes prèvies a la redacció de decrets o la modificació de normes ja existents.

En primer lloc, l'executiu ha obert consulta prèvia per modificar els decrets que regulen la gestió del soroll ambiental. En segon terme, l'executiu ha iniciat la redacció del projecte de decret per crear el registre d'acords de custòdia del territori i, per acabar, s'ha obert consulta prèvia per elaborar el projecte de decret que regularà les escoles de música i dansa. També s'ha nomenat César Velasco com a nou director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya.

JxCat: "És evident que els presos polítics del procés no tindran un judici just"

Junts per Catalunya ha tornat a demanar la llibertat després de veure com Estrasburg "ha posat en evidència" la justícia espanyola. "És una plantofada amb la mà plana de la justícia europea a la de l'estat espanyol", ha dit el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, que ha assegurat que Otegi "no va tenir un judici just i és evident que tampoc el tindran els presos polítics del procés".

ERC demana a l'Estat un gir per evitar el "ridícul internacional"

La portaveu parlamentària d'ERC, Anna Caula, ha assegurat que la sentència d'Estrasburg sobre el cas d'Otegi deixa clar que els líders independentistes no tindran un judici just. La dirigent republicana ha assegurat que no es pot esperar cinc anys perquè la justícia europea tombi la sentència i per això ha instat el govern de Pedro Sánchez a aturar la situació. "Aquest és el preu que vol pagar l'estat espanyol? Que prevalgui el càstig i la venjança per sobre de la justícia?", ha afirmat Caula, que ha instat l'Estat a retirar "les acusacions infundades" per no fer més "el ridícul a nivell internacional".

Caula ha insistit que confien encara en què la justícia sigui "honesta i noble" i per això ha demanat un "gir" de l'Estat a l'hora d'afrontar un judici que, tal i com està plantejat, pot acabar sent "la seva pròpia sentència".

La CUP denuncia que el sistema judicial espanyol està al "servei de la repressió"

La CUP denuncia que el sistema judicial espanyol està al "servei de la repressió" i de tot el que que significa el "règim del 78". El diputat de la CUP Vidal Aragonès ha argumentat que el paradigma d'aquesta afirmació es aquesta mateixa setmana, en què la sentència del Tribunal d'Estrasburg concloent que Arnaldo Otegi no va tenir un judici just coincideix amb la deliberació del Suprem sobre les hipoteques.

El dirigent anticapitalista ha assegurat que el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i l'Audència Nacional són "jutjats polítics". No es tracta, ha dit, d'una actuació concreta, sinó de la "plasmació" de què el conjunt del sistema judicial espanyol actua amb aquesta voluntat repressora. A més, ha criticat Aragonès, es tracta d'una justícia "de classe" que "reprimeix els drets de les classes socials", un fet que queda demostrat, ha assenyalat, amb la revisió de la sentència sobre l'impost de les hipoteques. "Quan les oligarquies necessiten l'aparell de l'estat, fa trucades", ha sentenciat.