procés català

Òmnium i l'ANC fan evidents ritmes i estratègies diferents cap a la República

L'entitat de Cuixart aposta per una estratègia àmplia de reclamació de llibertats apel·lant al 80% mentre que la de Paluzie manté la reivindicació per fer efectiu l'1-O i l'aposta per les primàries republicanes

per Aida Morales , 6 de novembre de 2018 a les 20:55 |
Manifestació per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart un any després de l'empresonament | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Entre el "tenim pressa" o muscular més el dret a decidir per fer-lo inevitable. Malgrat que l'ANC i Òmnium han anat de la mà i compassats en moltes fases del procés polític, ciutadà i judicial, les dues entitats civils majoritàries han traçat durant els últims mesos estratègies diferents. Les arestes són evidents. Són tonalitats de gris sobre la manera d'intervenir políticament, el camí que s'ha de seguir i els objectius a curt i mitjà termini.

Mentre que el camp de la judicialització està clar -els advocats dibuixen una estratègia comuna que se sustentarà en un procés irregular i un judici mancat de drets-, l'escenari del carrer mostra algunes diferències. Si bé l'ANC pressiona per fer efectiu l'escenari de la independència proclamada el passat 27 d'octubre mantenint que el mandat de l'1-O és vinculant, Òmnium insisteix en sumar i centra el focus en la vulneració de drets i llibertats, allunyant-se de les consideracions que versen sobre si cal o no un nou referèndum pactat.


La campanya apel·lant als grans consensos sobre les llibertats, al 80%, i amb la música d'aconseguir un referèndum de fons, que s'ha presentat aquest dimarts va en aquesta línia. L'ANC, que fa dues setmanes va demandar que es publiqués al DOGC la DUI i es fes efectiva, fa aquest dimecres públics els candidats a les primàries independentistes que ha organitzat per les municipals, amb el focus posat a Barcelona i apel·lant a la unitat republicana. Aquest dimarts al vespre 50.000 persones s'havien apuntat només vuit hores després que es presentés a la campanya d'Òmnium i més de 30.000 estan inscrites per votar a tot el país a les primàries republicanes de l'ANC, Demòcrates i el moviment entorn Jordi Graupera.  

ANC i Òmnium, eines d'implicació massiva


Els lideratges de Carme Forcadell i Jordi Sànchez al capdavant de l'ANC, i els de Muriel Casals i Jordi Cuixart amb Òmnium han suposat, durant els últims anys, un revulsiu en la reclamació del dret a l'autodeterminació. Durant cinc anys trepidants, la societat catalana s'ha implicat de forma massiva de la mà d'aquestes organitzacions, i l'exemple més significatiu ha estat la defensa de les urnes de l'1-O. A les dues entitats se'ls han sumat darrerament els CDR. 

L'Assemblea, que naixia el 2009 amb la consulta popular d'Arenys de Munt i es constituïa el 2012 sota la presidència de Forcadell, fixa el seu plantejament en l'assoliment de la independència. Òmnium, per altra banda -que remunta la seva fundació el 1961- ha tendit a posar l'accent en els valors culturals, més que en la política, així com en la promoció de la llengua, l'educació i la cohesió social però els darrers anys ha prioritzat la incidència política.


Un any després dels fets d'octubre, quan s'han fet evidents les diferències estratègiques entre els partits, el debat es trasllada a les entitats

El suport civil a Òmnium s'ha incrementat notòriament -dels 19.000 socis el 2008, s'ha passat a 128.000 el 2018-, sobretot arran de l'empresonament del seu president, Jordi Cuixart. L'ANC, per la seva part, acumula més de 37.000 membres de ple dret, i compta amb diverses sectorials i comissions que han consolidat l'entitat malgrat les tensions internes permanents.

Un any després dels fets d'octubre, quan es fan evidents les diferents estratègies entre els partits polítics sobiranistes davant la impossibilitat de posar-se d'acord sobre la implementació dels resultats del referèndum, aquest debat es trasllada a l'àmbit social. Tant l'ANC com Òmnium presenten fulls de ruta diferents.

Drets i llibertats contra la repressió

"No hi ha ni un sol segon a la presó que sigui en va, perquè protegir la democràcia a Catalunya i a l'estat espanyol és també fer-ho a qualsevol racó del mon". Aquestes són les paraules que feia arribar el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, aquest dimarts des de la presó de Lledoners. El missatge s'escoltava al convent de Sant Agustí a través d'una carta mencionada durant la presentació de la plataforma "som el 80%". Un nou escrit en el qual Cuixart no parlava d'independència, sinó de drets i unitat: "Arribats fins aquí, ja no podem renunciar a defensar els nostres drets civils i polítics, perquè seria tan greu com trair la memòria de tots aquells homes i dones que hi deixaren la vida al llarg de la història".
 

Una manifestació per demanar la llibertat dels presos a Barcelona Foto: Adrià Costa

 
És precisament aquest sentit de les paraules de Cuixart, el que ha aconseguit aplegar, sota la iniciativa d'Òmnium, més de 120 persones de diferents famílies polítiques i sensibilitats -des de la CUP, passant per ERC i el PDECat, i abraçant també dirigents que van formar part del sector catalanista del PSC i sobiranistes dels comuns-, en una plataforma unitària que vol ser reivindicativa. En aquest sentit ho ha afirmat el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, que ha remarcat que l'objectiu és apel·lar a una societat catalana "diversa i plural" que, sobretot, "no accepta la repressió". Segons el vicepresident, un 80% de la població catalana coincideix en reclamar la llibertat dels líders socials i els polítics empresonats, la renúncia a les vies d'excepcionalitat política, penal i processal, i l'inici d'una negociació sincera que desemboqui en solucions (el referèndum).

Aquesta unitat més transversal és, de fet, un dels aspectes que es va aprovar en l'assemblea del març. "Hem constatat que hi ha una majoria a favor de la República, però cal que sigui més sòlida i més àmplia, així com blindar-nos contra el 155", va dir llavors Mauri. El vicepresident destacava la necessitat de promoure el "valors republicans" i continuar com un "agent mobilitzador a favor de la democràcia, els drets civils i l'alliberament nacional" per les vies pacífiques.

De punta de llança, a acceleradors del procés

El concepte d'unitat -però en aquest cas des de l'independentisme estricte-, és un dels pilars sobre els quals l'ANC ha construït també el seu relat i, alhora, és l'esperit al qual s'ha apel·lat durant les últimes setmanes, sobretot arran de la incapacitació de la majoria independentista de posar-se d'acord al Parlament. Ja des del 2012, quan va tenir lloc la primera gran manifestació, l'entitat va convertir la mobilització en una de les armes més poderoses a disposició del procés independentista. En aquell moment, l'ANC fixava l'objectiu en ser la punta de llança per a les grans mobilitzacions. Ara, l'Assemblea vol evitar que el procés s'alenteixi.

Elisenda Paluzie ja va exigir al Govern que no "malbaratés les victòries" i va instar Torra a passar "de la retòrica als fets" o plegar

Un exemple d'això són les múltiples reclamacions que fa al Govern perquè sigui ferm en la implementació de la República. Durant la Diada de l'11 de setembre, la presidenta de l'ANC va ser contundent al respecte. "No passeu del discurs de la llei a la llei i les estructures d'estat, a dir que tot ho ha de fer la gent al carrer. Som tots que ho hem de fer!", va clamar, al temps que va demanar als polítics que prioritzessin "l'interès col·lectiu al del partit" i els va advertir: "No malbarateu les victòries que hem tingut, el referèndum de l'1-O. No digueu ara que allò no era un referèndum i que hem d'implorar permisos que no arribaran mai".

Pocs dies després -justament l'1 d'octubre- Paluzie sumava una nova reclamació, aquesta vegada al Parlament, perquè desobeís el Tribunal Suprem i pagués el sou als diputats suspesos. Ja amb plena voluntat d'influir en el debat de política general, doncs, l'ANC demanava a les formacions independentistes que passessin "de la retòrica als fets", i al Govern que comencés a definir una estratègia amb accions per fer efectiva la República. La reclamació va arribar al seu màxim el 27 d'octubre, quan l'entitat va reclamar a l'executiu català que publiqués al DOGC la declaració d'independència, amb mobilitzacions als registres de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Dies abans havia proclamat que si no volia fer efectiva la independència i no tenia full de ruta abans del 21-D el Govern havia de plegar.

La lluita antirepressiva sí és compartida

El rumb de l'ANC, però, que també s'ha pronunciat a favor del Consell per la República, cada vegada s'acosta més -amb voluntat d'incidir- a les institucions i per això promou les primàries republicanes per forçar els partits a presentar-se junts a les municipals i garantir victòries independentistes. Com un actor polític de primer nivell -el seu expresident Jordi Sánchez és ara diputat de Junts per Catalunya-, la presidenta de l'Assemblea ha rebatut algunes de les afirmacions del líder d'ERC, Oriol Junqueras, que, des de la presó, descartava la via unilateral. A diferència d'Òmnium, que adopta un to baix sobre quin és o no el camí correcte, l'ANC es mostra convençuda: "La via unilateral és l'única possible". Uns i altres, però, sí que comparteixen la lluita antirepressiva.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació