06
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
12:59h
El nacionalisme espanyol viu un moment d'escalfament ideològic i proliferen arreu iniciatives per preservar el llegat de l'Espanya eterna. La dreta espanyola es rearma amb la bandera patriòtica i torna la dialèctica de les dues Espanyes. Millor dit, de l'Espanya de sempre i de l'antiEspanya. És un moment propici pel retorn, també dels vells mites de la història peninsular, una causa que comença a tenir defensors. Un d'ells és la Fundación Civilización Hispánica, que acaba de ser inscrita al registre d'associacions i té entre els seus promotors la flor-i-nata de l'alta societat espanyola.
Segons els estatuts, la fundació pretén "revitalizar y relanzar los valores –humanitarios, culturales, y religiosos– de la Civilización Hispánica, proceso iniciado en 1492 (a través del encuentro de España con las gentes y tierras de América y otras latitudes), que conforman hoy un brillante Patrimonio Cultural que, por vicisitudes conocidas –incluida la injusta e interesada Leyenda Negra– no ha encontrado todavía el reconocimiento y difusión que se merece".
Torna l'epopeia de l'Espanya d'Isabel i Ferran, els Reis Catòlics, que van foragitar jueus i musulmans, i van instaurar la Inquisició. Crida també l'atenció la referència a la Llegenda Negra, les acusacions llançades contra Espanya pels seus suposats enemics, "envejosos" per la grandesa de la Hispanitat. Però el que sobta més és saber qui són alguns dels impulsors d'aquesta curiosa fundació. Un d'ells és César Alierta, expresident de Telefónica. Ho va ser durant disset anys. Pocs noms com el d'Alierta simbolitzen les elits econòmiques de l'Estat.
Entre els fundadors hi ha també figures com Jaime Carvajal Urquijo, marquès d'Isasi, cognom rellevant de les altes finances (va ser director general del Banc Urquijo) i amic del rei emèrit. Joan Carles I el va fer senador per designació reial el 1977. O com Javier Rupérez, polític i diplomàtic, exambaixador als Estats Units i membre del Partit Popular, o l'escriptor Jesús Ángel Rojo Pinilla, que entre la seva bibliografia té un títol ben expressiu, Grandes traidores a España, que va publicar la tardor passada. Entre aquests grans traïdors hi ha Bartolomé de las Casas, el religiós que va denunciar les atrocitats espanyoles contra els indígenes a Amèrica. O Gerardo Bugallo, ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu.
Tanca el llistat un nom de negres reminiscències. Es tracta de José María Piñar Pinedo, net de Blas Piñar, l'històric dirigent de Fuerza Nueva, el partit d'extrema dreta que va ser molt actiu durant la transició. Què fan l'antic president de Telefónica o un democristià com Rupérez amb un net de Blas Piñar? La causa de l'Espanya dels Reis Catòlics fa sorprenents companys de viatge.
Segons els estatuts, la fundació pretén "revitalizar y relanzar los valores –humanitarios, culturales, y religiosos– de la Civilización Hispánica, proceso iniciado en 1492 (a través del encuentro de España con las gentes y tierras de América y otras latitudes), que conforman hoy un brillante Patrimonio Cultural que, por vicisitudes conocidas –incluida la injusta e interesada Leyenda Negra– no ha encontrado todavía el reconocimiento y difusión que se merece".
Torna l'epopeia de l'Espanya d'Isabel i Ferran, els Reis Catòlics, que van foragitar jueus i musulmans, i van instaurar la Inquisició. Crida també l'atenció la referència a la Llegenda Negra, les acusacions llançades contra Espanya pels seus suposats enemics, "envejosos" per la grandesa de la Hispanitat. Però el que sobta més és saber qui són alguns dels impulsors d'aquesta curiosa fundació. Un d'ells és César Alierta, expresident de Telefónica. Ho va ser durant disset anys. Pocs noms com el d'Alierta simbolitzen les elits econòmiques de l'Estat.
Entre els fundadors hi ha també figures com Jaime Carvajal Urquijo, marquès d'Isasi, cognom rellevant de les altes finances (va ser director general del Banc Urquijo) i amic del rei emèrit. Joan Carles I el va fer senador per designació reial el 1977. O com Javier Rupérez, polític i diplomàtic, exambaixador als Estats Units i membre del Partit Popular, o l'escriptor Jesús Ángel Rojo Pinilla, que entre la seva bibliografia té un títol ben expressiu, Grandes traidores a España, que va publicar la tardor passada. Entre aquests grans traïdors hi ha Bartolomé de las Casas, el religiós que va denunciar les atrocitats espanyoles contra els indígenes a Amèrica. O Gerardo Bugallo, ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu.
Tanca el llistat un nom de negres reminiscències. Es tracta de José María Piñar Pinedo, net de Blas Piñar, l'històric dirigent de Fuerza Nueva, el partit d'extrema dreta que va ser molt actiu durant la transició. Què fan l'antic president de Telefónica o un democristià com Rupérez amb un net de Blas Piñar? La causa de l'Espanya dels Reis Catòlics fa sorprenents companys de viatge.