Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Tribunal d'Estrasburg

Les grans garrotades de la justícia europea a l'Estat

La sentència pel cas Otegi és una més de les nombroses que han recaigut sobre Espanya pel que fa a drets i llibertats

per Pep Martí , 6 de novembre de 2018 a les 11:54 |
Arnaldo Otegi, a la sortida de la presó de Logronyo, el 2016 | Jordi Borràs
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La justícia a Espanya ve moltes vegades del nord dels Pirineus. La sentència del Tribunal d'Estrasburg (TEDH) contra l'estat espanyol per no haver donat un judici just a Arnaldo Otegi ha caigut sobre uns tribunals més qüestionats i desprestigiats que mai quan es tracta de jutjar drets i llibertats a Catalunya i Euskadi. La d'avui, però, no és la primera de moltes sentències condemnatòries contra l'estat espanyol. Aquestes són algunes de les més emblemàtiques.   

Víctimes de l'Operació Garzón


La primera condemna per tortures contra l'estat espanyol es va produir el 2004, quan el TEDH va sentenciar que no s'havia investigat la denúncia feta per quinze membres de Terra Lliure que van ser detinguts en vigílies dels Jocs del 92 en l'anomenada Operació Garzón. El tribunal europeu va considerar provades les tortures i va indemnitzar els detinguts amb 132.000 euros. Aquell cas va deixar també en evidència la imatge del magistrat Garzón, mitificat fins aquell moment pels mitjans de comunicació.

Maltractaments policials a manta


Hi ha diverses sentències europees que condemnen l'estat espanyol per maltractaments o tortura a activistes bascos. Un d'ells va ser Aritz Beristain, detingut per participar en la kale borroka el 2002 i que va haver d'esperar nou anys perquè la justícia europea li donés la raó. Beristain va denunciar greus maltractaments, amenaces de mort i sessions d'asfíxia en dependències policials. Com en altres sentències, Estrasburg va acusar les autoritats espanyoles de no haver investigat a fons la denúncia.

Agressions contra directors de diaris


Especialment escandalós va ser el cas de qui va ser director del diari Egunkaria, Marxelo Otamendi, detingut l'any 2003 acusat de pertànyer a banda armada. Aquesta acusació ja va caure del tot amb la sentència dels tribunals espanyols del 2010, que van absoldre el periodista. Però Otamendi va denunciar que havia estat colpejat per membres de la Guàrdia Civil durant la seva detenció. La seva denúncia va ser ignorada i va haver de ser, finalment, el TEDH qui li donés la raó en sentència del 2012.

L'atemptat a la T4

Ha estat una de les darrers sentències del TEDH contra l'estat espanyol. El febrer passat, Estrasburg va considerar demostrats els maltractaments a Martín Sarasola i Igor Portu, membres d'ETA i responsables de l'atemptat contra la terminal T4 de l'aeroport de Barajas, comès el 2006. En aquell atemptat, van morir dues persones. Els dos membres d'ETA van ser detinguts el 2008, jutjats i condemnats a 1.041 anys de presó. La justícia europea no va considerar provat el delicte de tortures, però sí la gravetat de les agressions patides a mans de les forces de l'ordre, que va qualificar de "maltractaments inhumans i degradants" i va imposar indemnitzacions de 30.000 euros.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació