06
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
16:53h
Barcelona té ara les millors xifres de la seva història en esperança de vida. Així ho constata l'informeLa Salut de Barcelona, elaborat com cada any per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) des de 1983, que s'ha presentat aquest matí.
La gerent de l'ASPB, Carme Borrell, n'ha donat els detalls. Ha xifrat l'esperança de vida dels homes, per primera vegada a la història a Barcelona, en 81 anys, i la de les dones, en 87 anys. Es tracta de dades que situen l'esperança de vida de la població barcelonina una mica per sobre de la mitjana de Catalunya (80,8 anys per als homes i 86,3 anys per a les dones) i de l'estat espanyol (80,5 anys per als homes i 86,3 anys per a les dones).
Ciutat Vella continua sent el districte amb l'esperança de vida més baixa pel que fa als homes, amb 78,1 anys de mitjana, mentre que Les Corts és la que la registra més elevada, amb 83 anys. Pel que fa a les dones, la més alta és a Nou Barris (87,7 anys) i la més baixa, a Ciutat Vella (85,2 anys).
"La millora en els barris de menor renda explica la disminució de les desigualtats segons la renda disponible en esperança de vida", ha dit Borrell. L'informe parla d'una diferència en l'esperança de vida que passa de 4,3 anys en el període 2011-2013 a 2,4 anys de 2014-2016 entre barris. És a dir: en el primer període, les diferències segons la renda eren superiors entre barris i això es traduïa en una desigualtat de 4,3 anys de diferència en esperança de vida entre ells. En l'últim registre, la desigualtat s'ha disminuït perquè ha millorat la situació entre els sectors més desfavorits, segons explica l'ajuntament.
Un altre punt que ha destacat la gerent és la millora de les diferències socioeconòmiques en indicadors com l'obesitat o la taxa d'embarassos juvenils entre barris. Ha destacat que l'any 2006 l'obesitat era un problema 1,14 cops més freqüent en classes socials desfavorides, mentre que el 2016 passa 1,11 vegades més. Entre les dones, passa de l'1,80 vegades a 1,74 en els mateixos anys. Pel que fa a la taxa d'embarassos juvenils, aquesta s'ha reduït en el conjunt de la ciutat en els darrers deu anys, ha informat Borrell. Concretament, durant l'any 2017 hi ha hagut 537 embarassades (16,7 per cada 1000 dones, i el 2016, 18,6).
Millorar la qualitat de l'aire segueix sent un objectiu
Però aquestes dades positives es contraposen a la de la qualitat de l'aire. Segons l'informe, el 70% de la població està exposada a nivells superiors dels establerts per la Uinió Europea i l'OMS en diòxid de nitrògen (NO2). A més, el 98% dels barcelonins també estan exposats a nivells superiors dels establerts en PM10 (les partícules inferiors a 10 micres). El nou Sistema de Vigilància de l'Impacte sobre la Salut de la Contaminació de l'aire permet estimar anualment la mortalitat atribuïble a la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Borrell ha detallat que entre el 2010 i el 2017, la mortalitat atribuïble a l'excés de micropartícules representa 424 morts anuals de mitjana durant el període.
La regidora i directora de l'Àrea de Drets Socials, Laia Ortiz, ha afirmat que "un cop desplegades les mesures fins ara, veiem que toca desplegar les estructurals, que estaran llestes el 2020", i ha afegit que reduir la presència dels cotxes és "imprescindible per reduir l'impacte dels vehicles en la qualitat de l'aire". Ortiz, que ha defensat que durant el mandat s'ha millorat el transport públic, ha reivindicat que informes com aquest són "molt importants per traçar les línies estratègiques i ajudar al govern municipal a fer polítiques per reduir les desigualtats dels barcelonins".
Pel que fa a la reducció de les desigualtats, Ortiz ha reivindicat que ha sigut "una prioritat des del primer dia per aquest govern". Així mateix, ha defensat que s'ha posat la salut "damunt la taula sempre", i ha reflexionat sobre la importància de desplegar polítiques públiques des d'aquesta voluntat. La comissionada de Salut de Barcelona, Gemma Tarafa, ha dit que "les desigualtats afecten directament a la vida i salut de les persones: els desnonaments i l'atur juguen un paper clau en el risc de desenvolupar malalties", i ha afegit que l'augment de l'esperança de vida és un "bon indicador de les polítiques que hem anat desplegant", però ha dit que cal agafar-lo amb prudència.
L'evolució de la contaminació acústica i les malalties
Borrell ha xifrat en un 56% la població que s'exposa a nivells superiors de decibels (dB) recomanats per l'OMS durant el dia, que en són 55. El 70% dels barcelonins s'hi exposa durant la nit (l'OMS recomana no superar els 40dB), i el trànsit és la font principal de soroll durant les 24 hores. A Barcelona, durant el dia se superen els 65dB i a la nit, els 55dB.
En relació amb les malalties infeccioses, hi ha hagut 352 casos de VIH durant el 2017 i una taxa de 21,8 per cada 100.000 habitants (40,7 en homes i 2,8 en dones), mentre que a l'any 2016 hi van haver 310 casos. Els casos de la sida el 2017 van ser 49 i una taxa de 3 per cada 100.000 habitants, i les malalties de transmissió sexual segueix una tendència creixent de la sífilis i la gonocòccia. En termes absoluts, a Barcelona l'any 2017 es van detectar 1.970 casos d'infecció gonocòccica, mentre que el 2016 van ser-ne 1.497. De sífilis, el 2017 es van registrar 1.099 casos, mentre que l'any anterior en van ser 995.
La gerent de l'ASPB, Carme Borrell, n'ha donat els detalls. Ha xifrat l'esperança de vida dels homes, per primera vegada a la història a Barcelona, en 81 anys, i la de les dones, en 87 anys. Es tracta de dades que situen l'esperança de vida de la població barcelonina una mica per sobre de la mitjana de Catalunya (80,8 anys per als homes i 86,3 anys per a les dones) i de l'estat espanyol (80,5 anys per als homes i 86,3 anys per a les dones).
Ciutat Vella continua sent el districte amb l'esperança de vida més baixa pel que fa als homes, amb 78,1 anys de mitjana, mentre que Les Corts és la que la registra més elevada, amb 83 anys. Pel que fa a les dones, la més alta és a Nou Barris (87,7 anys) i la més baixa, a Ciutat Vella (85,2 anys).
"La millora en els barris de menor renda explica la disminució de les desigualtats segons la renda disponible en esperança de vida", ha dit Borrell. L'informe parla d'una diferència en l'esperança de vida que passa de 4,3 anys en el període 2011-2013 a 2,4 anys de 2014-2016 entre barris. És a dir: en el primer període, les diferències segons la renda eren superiors entre barris i això es traduïa en una desigualtat de 4,3 anys de diferència en esperança de vida entre ells. En l'últim registre, la desigualtat s'ha disminuït perquè ha millorat la situació entre els sectors més desfavorits, segons explica l'ajuntament.
Un altre punt que ha destacat la gerent és la millora de les diferències socioeconòmiques en indicadors com l'obesitat o la taxa d'embarassos juvenils entre barris. Ha destacat que l'any 2006 l'obesitat era un problema 1,14 cops més freqüent en classes socials desfavorides, mentre que el 2016 passa 1,11 vegades més. Entre les dones, passa de l'1,80 vegades a 1,74 en els mateixos anys. Pel que fa a la taxa d'embarassos juvenils, aquesta s'ha reduït en el conjunt de la ciutat en els darrers deu anys, ha informat Borrell. Concretament, durant l'any 2017 hi ha hagut 537 embarassades (16,7 per cada 1000 dones, i el 2016, 18,6).
Millorar la qualitat de l'aire segueix sent un objectiu
Però aquestes dades positives es contraposen a la de la qualitat de l'aire. Segons l'informe, el 70% de la població està exposada a nivells superiors dels establerts per la Uinió Europea i l'OMS en diòxid de nitrògen (NO2). A més, el 98% dels barcelonins també estan exposats a nivells superiors dels establerts en PM10 (les partícules inferiors a 10 micres). El nou Sistema de Vigilància de l'Impacte sobre la Salut de la Contaminació de l'aire permet estimar anualment la mortalitat atribuïble a la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Borrell ha detallat que entre el 2010 i el 2017, la mortalitat atribuïble a l'excés de micropartícules representa 424 morts anuals de mitjana durant el període.
La regidora i directora de l'Àrea de Drets Socials, Laia Ortiz, ha afirmat que "un cop desplegades les mesures fins ara, veiem que toca desplegar les estructurals, que estaran llestes el 2020", i ha afegit que reduir la presència dels cotxes és "imprescindible per reduir l'impacte dels vehicles en la qualitat de l'aire". Ortiz, que ha defensat que durant el mandat s'ha millorat el transport públic, ha reivindicat que informes com aquest són "molt importants per traçar les línies estratègiques i ajudar al govern municipal a fer polítiques per reduir les desigualtats dels barcelonins".
Pel que fa a la reducció de les desigualtats, Ortiz ha reivindicat que ha sigut "una prioritat des del primer dia per aquest govern". Així mateix, ha defensat que s'ha posat la salut "damunt la taula sempre", i ha reflexionat sobre la importància de desplegar polítiques públiques des d'aquesta voluntat. La comissionada de Salut de Barcelona, Gemma Tarafa, ha dit que "les desigualtats afecten directament a la vida i salut de les persones: els desnonaments i l'atur juguen un paper clau en el risc de desenvolupar malalties", i ha afegit que l'augment de l'esperança de vida és un "bon indicador de les polítiques que hem anat desplegant", però ha dit que cal agafar-lo amb prudència.
Presentació de l'informe La Salut a Barcelona 2017 Foto: Laura Estrada
L'evolució de la contaminació acústica i les malalties
Borrell ha xifrat en un 56% la població que s'exposa a nivells superiors de decibels (dB) recomanats per l'OMS durant el dia, que en són 55. El 70% dels barcelonins s'hi exposa durant la nit (l'OMS recomana no superar els 40dB), i el trànsit és la font principal de soroll durant les 24 hores. A Barcelona, durant el dia se superen els 65dB i a la nit, els 55dB.
En relació amb les malalties infeccioses, hi ha hagut 352 casos de VIH durant el 2017 i una taxa de 21,8 per cada 100.000 habitants (40,7 en homes i 2,8 en dones), mentre que a l'any 2016 hi van haver 310 casos. Els casos de la sida el 2017 van ser 49 i una taxa de 3 per cada 100.000 habitants, i les malalties de transmissió sexual segueix una tendència creixent de la sífilis i la gonocòccia. En termes absoluts, a Barcelona l'any 2017 es van detectar 1.970 casos d'infecció gonocòccica, mentre que el 2016 van ser-ne 1.497. De sífilis, el 2017 es van registrar 1.099 casos, mentre que l'any anterior en van ser 995.