El despertador: 6 de novembre

Ara sí que s'hi han posat

Els dirigents independentistes tenen clar què se'ls demana i que cal un temps nou, però el temor a no satisfer expectatives i les divisions internes són una llosa. Avui també són notícia els pressupostos condicionats per Madrid, les hipoteques, Miquel Buch i Neus Lloveras, els ex d'Unió, la Marxa Verda i Joana la Boja

per Ferran Casas , 6 de novembre de 2018 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Com s'ho faran? Els dirigents independentistes són conscients que han de refer la seva unitat estratègica. ERC té un full de ruta definit -i validat amb un ampli suport per les bases a la darrera convenció- però la direcció és conscient que el seu "realisme" no agrada a una part de l'independentisme, decebut per la gestió de l'octubre republicà, i especialment a la cúpula de l'ANC. A l'espai de l'antiga Convergència i més enllà, que s'articula a l'entorn de Carles Puigdemont, i on conviuen la Crida, JxCat i el PDECat, hi ha diferents accents sobre què cal fer, com i quan; i més o menys el mateix passa a la CUP, on la duresa del sector més afí a Endavant es contraposa a la voluntat de col·laborar en un full de ruta conjunt de Poble Lliure.

En tot cas, els partits i les entitats intenten, malgrat els recels, la competència i les dificultats que imposa la distància de l'exili i la presó, arribar a algun tipus d'acord per fer camí com a mínim fins a la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem als líders independentistes. Sobre les converses (i el seu contingut) que fa setmanes que mantenen, amb emissaris i cartes creuades, en fan aquesta crònica Sara González i Oriol March. Necessitaran temps i molta mà esquerra per inaugurar un temps que, per força, ha de ser nou.


I sobre líders i lideratges us deixo aquesta opinió de Jordi Cabré. Ell ho té clar: Puigdemont (i no Junqueras) és l'home. Al marge de la unitat estratègica i els protagonistes, el Govern prepara els pressupostos sense tenir en compte possibles escenaris preelectorals. Ho fa amb el condicionant que més de 1.000 milions "ballen" per les incerteses de tota mena a Madrid, on Pedro Sánchez no ho té precisament ben encarat. Roger Tugas us ho explica en detall.

"Cops d'estat" a diferent preu. La sentència del Suprem serà condemnatòria i les penes que ha demanat la Fiscalia són fins i tot més altes de les que es van demanar pel 23-F. Un cop d'estat de veres, com el de 1981 de Tejero, Milans del Bosch i amb un paper encara per aclarir de Joan Carles I, pot sortir molt més barat que posar les urnes i no atendre la llei i els tribunals espanyols i sí la voluntat popular. Bernat Surroca i Sergi Ambudio han fet aquesta comparativa i fa feredat. 

 

Ara sí que el Suprem s'ho mira i remira. Sobre el que no estan tan clares les coses al Suprem és sobre l'impost de les hipoteques. L'alt tribunal va decidir que l'havien d'assumir els bancs i caixes i no els clients i que calia fer-ho amb efectes retroactius de, com a mínim, quatre anys. La borsa es va ensorrar, els mecanismes de pressió es van activar, els poders van trontollar i el Suprem, en una decisió molt poc habitual, va acceptar tornar-s'ho a mirar. Ahir els magistrats van deliberar tot el dia i avui seguiran davant la manca d'acord. Estaven dividits en el punt clau: si el fet que paguin els bancs ha de tenir o no efecte retroactiu. És possible que avui sortim de dubtes. Aida Morales ho explica en aquesta informació. El Suprem també revisarà demà una altra causa, la condemna contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N. Veurem si filen tan prim. I al TSJC declaren per promoure l'1-O el conseller de l'Interior, Miquel Buch, i l'alcaldessa de Vilanova, Neus Lloveras. Ho fan com a màxims responsables de l'ACM i l'AMI en aquell moment.

Vist i llegit



La cita és a la capital de la Llombardia avui al vespre. Un clàssic del futbol europeu, un Inter de Milà-Barça. El País entrevistava ahir una de les llegendes dels dos equips: Luis Suárez. L'exfutbolista gallec, ja octogenari i únic espanyol pilota d'or, explicava les diferències entre el futbol actual i el que ell va viure als 50 i 60 i recordava també la seva sortida del Barça, on l'afició encara estava entregada a Kubala. L'entrevista li feia Daniel Verdú i fa de bon llegir.


 El passadís

La vella Unió Democràtica mai no mor malgrat que fa dos anys es va dissoldre formalment ofegada pels deutes. La proclamació de Josep Sánchez Llibre com a president de Foment del Treball va permetre veure el primer rengle d'antics dirigents del partit, del qual el nou líder dels empresaris va ser membre del comitè de govern i diputat al Congrés per CiU. Hi eren Jordi Casas, exdelegat del Govern a Madrid; Manuel Silva, membre del Consell d'Estat; els també exdiputats al Congrés Montse Surroca i Antoni Picó; i l'exsecretari d'organització d'Unió Benet Maymí. Tot un desplegament democristià per saludar el nou president de l'empresariat català. A qui no s'hi va veure va ser a l'antic president del comitè de govern, Josep Antoni Duran Lleida, ara vinculat a la CEOE, la patronal espanyola, on fins ara també treballava Sánchez Llibre.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1975, quan el dictador Franco ja agonitzava, civils marroquins es van endinsar al Sàhara espanyol protagonitzant l'anomenada Marxa Verda, que setmanes després, i amb Franco a les portes de la mort, seria entregat a Hassan II. En marxar del Sàhara, els espanyols van prometre al protectorat un referèndum d'autodeterminació avalat per les Nacions Unides però que el Marroc mai ha volgut celebrar. Pep Martí explicava en aquest article la història de la Marxa Verda, epíleg del colonialisme espanyol.

 L'aniversari

El 6 de novembre de l'any 1479 va néixer a Toledo la reina Joana I de Castella, coneguda com la Boja, que va morir el 1555 a Tordesillas, on els seus familiars (el seu pare Ferran el Catòlic primer i el seu fill Carles I després) l'havien reclòs el 1509, tres anys després d'apartar-la del tron. Hi havia arribat el 1504 i les intrigues de la cort la van apartar al·legant problemes mentals. La reina estava casada amb Felip d'Àustria. La historiografia l'ha rehabilitada en els darrers anys. En aquesta sèrie biogràfica de l'emperador Carles I produïda per TVE es pot conèixer més la seva història.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació