Hipoteques

El Suprem ajorna fins avui la decisió sobre qui ha de pagar l'impost de les hipoteques

Una trentena de magistrats debaten durant més de vuit hores el contingut, l'aplicació i les conseqüències de la sentència que canvia la jurisprudència

per Aida Morales, 5 de novembre de 2018 a les 19:42 |
Façana del Tribunal Suprem | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de més de més de vuit hores de debat, el Tribunal Suprem no ha trobat la unanimitat, ni tan sols la majoria, per resoldre si han de ser els bancs o els clients qui han de pagar l'impost per a la tramitació de les hipoteques. En aquest sentit es planteja una segona pregunta en la nova doctrina, ja que també s'ha de definir si la decisió ha de tenir aplicació immediata o ha de ser amb caràcter retroactiu. Fonts jurídiques expliquen que tots els magistrats presents en la reunió han pogut intervenir i que s'ha avançat en el fons de la qüestió, però sense arribar a votar. 

Aquest dilluns, l'alt tribunal havia d'aclarir les conseqüències de la sentència del 16 d'octubre del mateix Suprem que, durant les últimes setmanes, ha fet activar totes les alarmes, ja fos de la banca o de la societat civil. La decisió, però, no ha arribat, i la trentena de magistrats de la sala tercera que han analitzar el fons de la nova jurisprudència que radicalment canvia els protocols fixats fins ara, es demorarà fins dimarts. Els magistrats de la secció tercera es tornaran a trobar a partir de les 10.00 del matí.


De fet, la convocatòria d'aquest ple, per part del president de la sala contenciosa-administrativa, Luís María Díez-Picazo, ha estat envoltada de polèmica pel fre a l'aplicació d'una sentència desfavorable als interessos de les entitats financeres, i ha generat incertesa jurídica durant setmanes sobre qui ha de pagar l'impost. 

A les portes del Suprem, per altra banda, també hi ha hagut concentracions per part d'entitats, i fins i tot Podem ha fet una crida a la mobilització si, finalment, els bancs no assumeixen el pagament de l'impost d'actes jurídics. Per la seva part, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ja ha avisat que, amb aquesta decisió, el Tribunal Suprem es jugarà el "prestigi" pel que fa a l'aplicació de l'ordenament jurídic adequat, així com fer prevaldre el "valor de la justícia".

El canvi en la decisió del Suprem

La sentència de la secció segona de la sala contenciosa-administrativa del Suprem del passat 16 d'octubre obliga a canviar la jurisprudència i determina que és el banc qui ha de pagar l'impost que grava les escriptures de les hipoteques, ja que argumenta que l'únic interessat en inscriure la hipoteca és el banc.


La decisió es va fer pública el passat 18 d'octubre i va generar importants pèrdues a les entitats bancàries. Aquell mateix dia els sis bancs espanyols de l'Íbex 35 van perdre més de 5.300 milions d'euros en borsa. El Sabadell va liderar les pèrdues, amb un 6,7% de caiguda, seguit de Bankinter (-6,27%), Bankia (-5,11%), CaixaBank (-4,54%), el BBVA (-2,70%) i el Santander (-2,05%).

La paralització de la sentència

Díez-Picazo no va trigar ni 24 hores en fer una maniobra per frenar l'aplicació de la sentència. El president de la sala tercera del Suprem va emetre un comunicat el dia següent que transcendís el canvi de criteri de l'alt tribunal, on anunciava que portava aquesta decisió al ple de la sala tercera per debatre quina era la jurisprudència que s'havia d'aplicar. Tot i que la sentència és ferma i no es pot revisar, el Suprem va paralitzar la deliberació d'assumptes sobre impostos hipotecaris.

Això ha comportat que, fins el moment, siguin els clients qui hagin de seguir pagant l'impost d'actes jurídics documentats a l'hora de constituir una hipoteca. El Col·legi de Notaris assegura que les signatures d'hipoteques se segueixen fent com fins ara i el client continua assumint la taxa. L'impost d'actes jurídics documentats suposa el gruix dels impostos que es paguen per una hipoteca i representa un 1,5% del seu valor.

Les conseqüències pels consumidors

El sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha calcula que més de 235.000 catalans podrien reclamar la devolució de l'impost de les hipoteques constituïdes en els últims quatre anys i que, per tant, no han prescrit. El valor de les reclamacions sumaria uns 830 milions d'euros només al Principat. Al conjunt de l'Estat, la xifra s'enfila als 3.631 milions d'euros d'un milió i mig de reclamacions.

Diverses entitats financeres han defensat que no hi pot haver retroactivitat i han avisat que, si es manté la nova doctrina, els preus de les hipoteques pujaran, la qual cosa acabarà repercutint negativament en el client. Tanmateix, l'Associació Espanyola de Banca (AEB) va assegurar que si el criteri canvia "s'adaptaran". Una altra concreció haurà de ser davant de qui s'ha de reclamar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació