informe del col·legi d'economistes

El procés ha tingut «un impacte mínim i temporal» en l'economia catalana

El Col·legi d'Economistes considera "poc rellevant" el trasllat de seus empresarials, però reclama avançar en política industrial i afrontar els desequilibris econòmics i socials

per Pep Martí , 5 de novembre de 2018 a les 11:25 |
Oriol Amat, Anton Gasol i Joan Trullén avui al CEC. | @economistescat
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El conflicte polític ha tingut "un impacte limitat i temporal sobre l'economia catalana", segons el Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC). Aquesta és una de les conclusions de la nota d'opinió que ha fet públic aquest matí el CEC, amb motiu de la Jornada dels Economistes 2018 i que han presentat aquest dilluns el degà, Anton Gasol, el vicedegà Oriol Amat i el director tècnic de la jornada, Joan Trullén.

Sobre els efectes del procés i el xoc Catalunya-Estat de la tardor passada, el CEC esmenta que la incidència major s'ha notat en alguns indicadors vinculats al turisme, un fet que pot estar també influït pels atemptats de l'agost del 2017. Gasol ha recordat que l'economia catalana va millor que el seu entorn més immediat, tant l'espanyol com l'europeu. Les dades de l'IDESCAT ho corroboren, amb un creixement superior al 3%. El degà del CEC ha destacat que "el ric teixit empresarial i associatiu del país ha tirat endavant moltes vegades sense l'acompanyament de la política". L'opinió d'avui està en línia amb posicionaments anteriors del Col·legi.


Oriol Amat ha afegit que el que es desconeix és com hagués evolucionat l'economia catalana sense la incertesa política i els atemptats de l'agost. De cara al 2019, ha explicat Amat, hi ha una previsió de creixement de l'economia catalana de l'entorn d'un 2,4, "una dada que és força positiva".

El trasllat de seus, poc rellevant


Oriol Amat ha destacat l'impacte poc rellevant en l'economia del trasllat de les seus d'empreses fora de Catalunya. "Si s'estudiés en el terreny macroeconòmic, possiblement es parlaria d'una incidència propera a zero", ha dit. Molt més preocupant seria si es tractés d'un trasllat de plantes productives, cosa que no s'ha donat. Gasol ha explicat que el trasllat de seus no és un fenomen nou en l'economia catalana i que des dels anys vuitanta el "Madrid metròpoli" s'ha abocat a l'atracció d'empreses amb seu a Catalunya. 

El potencial industrial, factor clau


La solidesa del sector industrial, el salt efectuat en start-ups i una recuperació econòmica evident que es manifesta, però, de manera desigual són els trets més característics del panorama econòmic a Catalunya, segons el Col·legi.
El CEC ha destacat la potència del teixit industrial, assenyalant que el sector industrial ha passat en dos anys de tenir un pes del 19,7% del VAB (Valor Afegit Brut) el 2015 al 21,4% el 2017 amb un creixement sostingut, segons dades de l’Idescat. L'entitat, però, considera vital avançar en un gran consens pel que fa a estratègia industrial a Catalunya.

Gasol ha destacat el dinamisme de l'economia catalana, més diversificada que en l'anterior cicle expansiu. Una dinàmica de creixement que es pot veure enterbolida per un context d'incerteses globals, que tenen en les complicades negociacions del Brexit o les polítiques aranzelàries de l'Administració Trump exemples ben nítids.

Crisi i desequilibris

El CEC subratlla que "la recuperació econòmica es manifesta de forma desigual entre la població, augmentant els desequilibris econòmics i socials". El vicedegà Oriol Amat ha subratllat que cal afrontar aquests desequilibris, citant la necessitat de renovació de plantilles en sectors sensibles com els serveis hospitalaris o l'ensenyament. Amat ha demanat que es posin els focus en com països com França i Alemanya van respondre a les desigualtats, invertint en recerca i en capítols socials, mentre que a l'estat espanyol es va optar per unes retallades dràstiques.

Les restriccions pressupostàries en les universitats públiques o la deriva dels centres de transferència tecnològica són altres temes pendents que s'han d'afrontar si es vol assegurar la continuïtat del creixement. Un nou finançament més equitatiu per Catalunya seria cabdal per garantir l'esforç pressupostari que li cal al país.  
Gasol ha insistit en la urgència de recuperar el pacte social, que s'ha trencat amb la crisi. Això implica avançar en polítiques conjuntes -i d'àmbit europeu- d'impuls a la creació de llocs de treball de qualitat, incrementant els nivells de renda i la base de l'estat del benestar.   

També en l'àmbit de la nova economia s'han produït inflexions positives. Fa cinc anys era difícil ubicar Catalunya i Barcelona al mapa internacional d’start-ups, però s’ha fet un salt molt important i avui Barcelona es situa en la cinquena posició en nombre d’start-ups a Europa, segons dades d’ACCIÓ. Però l'economia catalana no es pot relaxar, i Gasol ha insistit en què "calen polítiques de mobilitat i d'infraestructura per continuar atraient el talent".

"Ciutat i innovació"

La Jornada dels Economistes d'aquest any té per lema "Ciutat i innovació" i es desenvoluparà en les diverses demarcacions del Col·legi. A Barcelona serà el 9 de novembre, a Girona el dia 15 i a Lleida el 22 de novembre. Joan Trullén, responsable de la Jornada, ha reblat la rellevància de "la Catalunya de les ciutats" per explicar el dinamisme i el nivell de competitivitat de l'economia catalana, molt més tractant-se d'un país que no disposa de moltes grans empreses. La perspectiva urbana, segons Trullén, serà també cada cop més fonamental per copsar el pes de la innovació en el creixement econòmic.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació