Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
El despertador: 5 de novembre

La mà esquerra de Sánchez Llibre

L'exdiputat d'Unió hereta una patronal que Gay de Montellà ha convertit en un niu de tensions i un bastió de l'unionisme. Pot capgirar Foment. Avui també són notícia les hipoteques i el Suprem, Junqueras, les enquestes, el buit dels comuns a Nuet, les bombes nazis sobre Tarragona i Perich

per Ferran Casas, 5 de novembre de 2018 a les 06:00 |
Canvi a la gran patronal catalana. Josep Sánchez Llibre prendrà avui el relleu de Joaquim Gay de Montellà al capdavant de Foment. Finalment l'actual president no ha trobat ningú de la seva confiança per plantar cara a l'exdiputat d'Unió, que, avalat pel president de la patronal espanyola, Joan Rosell, i les grans sectorials troba el camí desbrossat. Sánchez Llibre afronta un panorama complex que necessitarà la seva proverbial mà esquerra. El seu antecessor va convertir Foment en un niu de problemes interns i en una caixa de ressonància de l'espanyolisme més tronat, assistint a manifestacions i actes unionistes sense miraments i fent públicament d'ariet de l'espanyolisme contra el procés.

Sánchez Llibre no només no haurà de repetir vells errors sinó que haurà de gestionar, com deia, carpetes complicades. En primer lloc protagonitzar amb els sindicats i les administracions una sortida més efectiva de la crisi, que permeti crear riquesa no només a l'esquena dels treballadors i augmentant la desigualtat. Fer-ho és també una manera d'incentivar el consum. En segon lloc haurà d'intentar que algunes grans empreses que van canviar la seu social (animades pel govern de Rajoy i per la Zarzuela) tornin en un intent de recuperar la confiança en l'economia catalana.


Finalment, haurà d'acabar de pacificar la relació amb la patronal vallesana Cecot i té l'oportunitat d'estalviar-se un revés judicial si perd de nou (ja ho va fer al TSJC) o un conflicte polític gruixut (si guanya) retirant el recurs de la patronal contra la central independentista Intersindical-CSC per l'aturada de país del 8 de novembre. Aquesta tarda se'l tria formalment i Pep Martí us n'avança les claus en aquesta informació. Promet donar joc.


Les hipoteques, de nou. I una altra qüestió relacionada amb l'economia que afectarà milers de catalans i espanyols. En una decisió inaudita, el Suprem va deixar en suspens una sentència del mateix tribunal obligat bancs i caixes a pagar l'impost de les hipoteques que havia recaigut sobre els clients. Els bancs van perdre 6.000 milions de valor en borsa i Espanya va tornar a mirar a l'abisme financer després d'anys de barra lliure per les entitats financeres. En aquesta informació us expliquem què pot passar avui a l'alt tribunal, que segons per a què és sensible a l'interès general. En la retroactivitat o no del seu canvi de doctrina hi ha molts milions en joc.

Correlació de forces. En Pep Martí publica una interessant entrevista al politòleg Pablo Simón, format a Barcelona i una de les veus més mediàtiques de l'esquerra espanyola. Està convençut que el judici de l'1-O no canviarà la correlació de forces a Catalunya. El cert, però, és que l'escrit de la Fiscalia (Joan Serra Carné i Aida Morales us en van donar les claus) ha sacsejat la situació i l'exigència d'"unitat estratègica" a l'independentisme de Lluís Llach -que va secundar Poble Lliure desmarcant-se de l'entrevista que vam publicar a Maria Sirvent- segueix retronant.

Sobre què pot implicar en vaig escriure aquesta opinió i sobre com la repressió està afectant ERC Sara González fa aquesta crònica i Roger Tugas aquesta peça de dades sobre la figura d'Oriol Junqueras, que està molt fort malgrat tot. A qui, a diferència d'ERC, no li somriuen els sondejos és a Pedro Sánchez. El d'El Periódico que es publica avui constata que la lluna de mel del PSOE amb l'electorat potser ha acabat i l'aboquen, si hi ha eleccions, a entendre's amb els independentistes (difícil) o amb Albert Rivera (Cs), que ahir feia de les seves a Altsasu amb els ultres de Vox. Llegiu també l'opinió de Germà Capdevila.



Vist i llegit

Ahir va fer deu anys que un afroamericà feia història i arribava a la Casa Blanca. Era Barack Obama, un líder demòcrata de Chicago que aconseguiria un segon mandat impulsant important reformes socials en àmbits tan desatesos a la superpotència com la sanitat. El periodista Eduardo Suárez, que va seguir el seu mandat com a corresponsal del diari El Mundo, va fer ahir un fil de Twitter amb interessants fragments i detalls sobre la seva cursa fins a la presidència. Podeu recuperar-lo aquí.

 El passadís

Divendres es va conèixer l'escrit de petició de penes de la Fiscalia. A Joan Josep Nuet, diputat dels comuns i exlíder d'EUiA, li demanen una pena de multa i 20 mesos d'inhabilitació per desobediència per la seva actuació com a membre de la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell. Ràpidament el dirigent comunista va rebre mostres de solidaritat de tot el món independentista (fins i tot dels joves d'Arran) però no de la direcció dels comuns. No va ser fins passades les deu de la nit -els escrits de la Fiscalia s'havien fet públics al matí- que els dirigents Susanna Segovia, Ernest Urtasun o Ramon Arnabat van tenir, de forma gairebé simultània, un record per a ell a Twitter. Uns minuts abans l'exdiputat David Companyon ho havia lamentat. El perfil oficial de Catalunya en Comú Podem va trigar encara més i no va piular res sobre Nuet fins dissabte al vespre. Potser el fet que Nuet sigui ara una de les cares visibles del corrent crític i sobiranista que encapçala Elisenda Alamany hi té alguna cosa a veure. Només potser.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1938, fa exactament 80 anys, la ciutat de Tarragona patia un dels bombardejos més importants de la Guerra Civil a Catalunya. No tant per les víctimes mortals que va causar (va morir només una persona gràcies al fet que la població es va poder refugiar al centenar de búnquers escampats per la ciutat) sinó pels estralls materials que van causar la trentena d'avions nazis al servei de Franco que van descarregar unes 300 bombes. Al port i a la part baixa de la ciutat es van destruir totalment 74 edificis i més de mig miler van patir importants danys. Els bombardejos feixistes a Tarragona van deixar al llarg de la guerra 230 morts i 350 ferits. Un dels testimonis, Pere Godall, a qui vam tenir la sort d'entrevistar abans de morir, ho explicava així en aquest vídeo.

 L'aniversari

El 5 de novembre de l'any 1941 naixia a Barcelona el genial humorista gràfic Jaume Perich, una de les icones de Transició i la lluita per les llibertats a través del seu sarcasme. Va morir a Mataró als 54 anys. De ben jove va entrar de redactor a l'editorial Bruguera però aviat els seus acudits van fer el salt a la premsa de paper passant per La Soli, El Correo Catalán, La Vanguardia, Tele/eXpres, Diari de Barcelona i El Periódico. La seva participació en les revistes Hermano Lobo, Por favor o El Jueves també va deixar petjada. Una biblioteca a Premià i uns jardins a l'Eixample duen el seu nom. El mític programa de La Trinca a TV3 No passa res el va entrevistar. Ho podeu recuperar aquí.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació