Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Judici de l'1-O: crònica

Les peticions de presó als líders del procés dinamiten el crèdit de Sánchez

Les acusacions de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat indignen l'independentisme i forcen un cop de porta: Torra anuncia que retira el suport al president espanyol i que "mai" votarà els pressupostos

per Joan Serra Carné, 2 de novembre de 2018 a les 21:30 |
El president Quim Torra, a l'acte a Lledoners. | Josep M. Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"El guió era conegut. Per desgràcia, no ha estat cap sorpresa". Un dirigent sobiranista amb coneixements jurídics i ben connectat amb representants de l'esquerra espanyola descrivia aquest divendres, amb poques paraules, el regust que deixa la petició de penes de la Fiscalia als líders del procés. Ni el canvi a la Moncloa -amb Pedro Sánchez en lloc de Mariano Rajoy- ni el relleu de fiscal general de l'Estat -la figura progressista de María José Segarra no s'ha fet notar-, han motivat un mínim gest del ministeri públic, que continua assumint el relat que l'independentisme va colpejar l'ordre constitucional amb episodis de "violència".

Per molt que l'Advocacia de l'Estat no hagi acusat finalment per rebel·lió -sí per sedició i malversació-, el missatge traslladat des de Madrid deixa en mal lloc Pedro Sánchez. A ulls de les forces independentistes, el crèdit del president espanyol ha quedat dinamitat. Així ho verbalitzat el mateix president de la Generalitat, Quim Torra, quan ha assegurat des de Lledoners que el sobiranisme "mai" podrà votar els pressupostos de Sánchez. "Nosaltres, el poble de Catalunya, li retirem el suport", ha reblat.


Sacsejada en el primer aniversari dels empresonaments

La Fiscalia ha triat el primer aniversari de l'empresonament de la meitat del Govern a Estremera i Alcalá Meco per presentar els escrits d'acusació als dirigents independentistes, amb arguments que insisteixen en la rebel·lió i sumen fins a 200 anys de presó. En els textos remesos al Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional, el ministeri públic dibuixa un pla orquestrat pel Govern, el Parlament i el sobiranisme civil, amb l'ajuda dels Mossos d'Esquadra, per declarar la independència amb l'ús de la força "necessària per assegurar-ne el resultat" final. A partir d'aquesta construcció dels fets, que alimenta la tesi de l'alçament violent, els fiscals han reclamat fins a 25 anys de presó per a Oriol Junqueras -presentat com a figura capital del "pla secessionista"-, 17 anys de reclusió per als Jordis i Carme Forcadell, i 16 per a la resta de dirigents empresonats.

Als altres consellers empresonats fa un any -Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila- se'ls reclamen penes de fins a set anys de presó i, als membres sobiranistes de la mesa del Parlament, un any i vuit mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa. La Fiscalia, que també posa el focus en el paper del Mossos d'Esquadra -en una peça concentrada a l'Audiència Nacional-, ha endurit l'acusació contra el major Josep Lluís Trapero, imputat ara per rebel·lió i per a qui se sol·licita 11 anys de reclusió, la mateixa pena reclamada per a Cèsar Puig i Pere Soler, exresponsables polítics de la policia catalana. Per a la intendent del cos, Teresa Laplana, l'acusació és de sedició i la pena de presó de quatre anys.

L'estocada als pressupostos de Sánchez


Seguint fidelment el missatge de Carles Puigdemont, Torra ja havia alertat en diverses compareixences que el crèdit de Sánchez estava esgotat. L'última va ser dissabte de la setmana passada, a Manresa, en l'assemblea fundacional de la Crida Nacional per la República. Aquest divendres ho ha tornat a repetir en un missatge institucional al Parlament, al costat del president de la cambra, Roger Torrent. Torra ha subratllat que el president espanyol ha perdut una "oportunitat d'or" per traslladar el conflicte dels tribunals a la mesa de negociació, i l'ha situat com a "còmplice" de la repressió a l'independentisme. "No és cap gest, és un menyspreu absolut als demòcrates empresonats", ha reblat el president català al migdia.
 
Sánchez també ha estat el destinatari dels discursos institucionals del president del Parlament i de l'alcaldessa de Barcelona. Torrent, que ha apel·lat a l'esperit del 3-O per trobar una sortida al conflicte polític -com Torra-, ha censurat que la Fiscalia actuï "amb anhel de venjança". Des de l'Ajuntament, Ada Colau també ha utilitzat el terme "venjança" per exigir al líder del PSOE que actuï per redreçar el camí i evitar la "degradació democràtica" que representen els escrits d'acusació de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, amb moltes similituds en el relat malgrat la diferència en la petició de penes. Colau podria haver pronunciat aquest discurs al costat de Torra i Torrent al Parlament, però les tres institucions no han pogut acordar finalment una compareixença conjunta per la precipitació i la falta de concreció en el format.


Els missatges crítics amb la inacció de Sánchez sintetitzen una altra realitat: que els pressupostos de l'Estat pactats entre el PSOE i Podem són paper mullat. L'aprovació dels comptes s'ha convertit en una quimera. L'independentisme ja va entregar els seus vots per fer fora Rajoy de la Moncloa -un regal pensant en un canvi d'escenari a Espanya que el PSOE va saber recollir- i no concedirà un altre xec en blanc al president espanyol.

ERC ja havia insistit en la necessitat d'un moviment del ministeri públic per explorar una possible negociació mentre que Puigdemont i els presos de Junts per Catalunya, malgrat mantenir sintonia en els contactes amb Pablo Iglesias, eren prudents en els pronunciaments públics sobre un pacte pels comptes. L'ofensiva de la Fiscalia, censurada també per Òmnium i l'ANC -així com pel mateix Puigdemont des de Waterloo-, suposa una estocada definitiva al projecte de pressupostos de Sánchez. La convocatòria electoral a Espanya és avui una mica més a prop.

Conscient de la incomoditat del moviment del ministeri públic, el govern espanyol ha buscat un perfil baix en la compareixença a la Moncloa de les ministres Isabel Celaá i Dolores Delgado. El govern espanyol ha recordat que les peticions de l'Advocacia de l'Estat -gestades en una reunió aquest mateix dilluns- no són cap gest a l'independentisme, de la mateixa manera que ha defensat que la Fiscalia ha actuat amb "criteris" propis, autònoms al poder executiu. El PSC, supeditat al discurs dels socialistes espanyols, ha optat per reforçar el missatge d'independència del poder judicial. Pablo Iglesias, el dirigent més interessat a aprovar els pressupostos generals de l'Estat, ha mostrat la seva tristesa per com la "judicialització del conflicte català continua entorpint la gestió d'un problema que és polític". El pla de Podem, que passa per validar uns comptes expansius i socials que serveix d'àncora per a una etapa de governs progressistes, queda seriosament compromès.
 

Els manifestants i la presó de Lledoners, al fons Foto: Josep M. Montaner


"La neutralitat no és possible"

La resposta de l'independentisme passa ara per cultivar el front antirepressiu camí del judici, que es preveu per a principis de gener, tot i que encara no té data. La primera expressió d'aquesta suma de partits i entitats s'ha visualitzat aquest divendres al vespre davant de la presó de Lledoners -així com als centres penitenciaris de Puig de les Basses i Mas d'Enric del Catllar-, on l'independentisme ha advertit que els tribunals no aturaran el procés i ha fet una nova crida a la unitat.

Els dirigents polítics i els representants del sobiranisme civil han avisat que el judici servirà d'altaveu per denunciar la repressió de l'Estat i projectar l'essència pacífica del procés. "Volem anar al judici, volem desemmascarar la farsa de l'estat espanyol", ha sintetitzat Torra en la intervenció més rellevant des de Lledoners. "La neutralitat no és possible", ha insistit el president català, que ha tornat a cridar a la mobilització permanent.

L'independentisme té el repte avui de demostrar que és capaç d'articular una resposta d'"unitat estratègica" -com ha reclamat Lluís Llach també a Lledoners- camí del judici. El repte de Sánchez és encara més complicat: contribuir a trobar una solució política urgent per al plet català, fins ara inexistent. La via dels tribunals, avalada amb la inhibició del president espanyol, ha dinamitat el seu crèdit. Ara, potser de forma definitiva.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació