02
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:07h
La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, afirma que les acusacions de la Fiscalia General de l'Estat en el procés judicial de l'1-O no estan polititzades i ha justificat que siguin diferents a les de l'Advocacia General de l'Estat. En la roda de premsa posterior al consell de ministres, ha assegurat que la Fiscalia actua amb els "criteris d'independència que el seu propi estatut preveu", mentre que "l'Advocacia de l'Estat té un estatut diferent" i, en aquest sentit, ha mostrat un "escrupolós respecte" al moment actual del judici, que ara entra a la seva fase decisiva.
La ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha insistit que les acusacions de l'Advocacia General de l'Estat s'han dictat amb "criteris de professionalitat i tècnic-jurídics". "No és una qüestió de gestos, sinó tècnic-jurídica i d'aplicació del codi penal amb criteris estrictament professionals", ha afegit, i ha reconegut que no té "ni idea" de si el fet que aquest òrgan no acusi de rebel·lió serveix per aplanar el camí amb l'independentisme de cara a negociar els pressupostos de l'Estat.
Preguntada per la diferència de criteris entre l'Advocacia i la Fiscalia, Delgado ha recordat que hi ha un profund debat en el món jurídic entorn els delictes de rebel·lió i sedició, el qual s'hauria traslladat en les acusacions de cadascuna, cosa que explicaria les diferents peticions. En tot cas, ha recordat que aquest és només "el punt de partida per al que serà el procediment judicial" i, per tant, podrà canviar aquestes acusacions, en un moment més avançat del judici.
Igualment, ha recordat que, en un inici, l'Advocacia General de l'Estat tan sols va acusar inicialment de malversació de fons públics, a principis d'any, per bé que, "en el procediment, va ampliar els delictes que serien objecte d'estudi per part de l'Advocacia General de l'Estat". Ara els ha atribuït delictes de sedició, malversació de fons públics i desobediència greu, cosa que implica demanar des de 12 anys per a Oriol Junqueras i multes per als autors del delicte de desobediència greu per als membres de la mesa i Mireia Boya.
El govern espanyol no vol opinar
Sigui com sigui, Calvo ha asseverat que el govern espanyol no es referirà als possibles delictes que es jutjaran en relació a l'1-O i deixarà "que sigui la justícia i no el govern qui es pronunciï en unes sentències on aquest país trobi la justícia en relació al que ha ocorregut". Així, ha tirat pilotes fora en relació a les declaracions de Pedro Sánchez quan era cap de l'oposició conforme s'havia produït una rebel·lió. "N'hi ha que parlen tot el dia de delicte i sembla que, quan ho fan, no pressionen la justícia", ha etzibat, en relació a PP i Cs.
Preguntada per possibles reformes legals, la vicepresidenta espanyola ha asseverat que no preveu canvis en el codi penal en relació al delicte de rebel·lió ni sobre els indults, atès que Cs vol impulsar modificacions perquè no es puguin aplicar en el cas dels previsibles condemnats pel procés. Segons ha opinat, "Cs sobreactua" i ha recordat que els indults estan reconegut a la Constitució i això "no és cosa menor". Si vol reformar la carta magna en aquest sentit, ha insistit, pot intentar-ho.
La reprovació al rei, al TC
El govern espanyol també ha aprovat definitivament recórrer la reprovació al rei votada pel Parlament, ja que, segons Calvo, "al govern espanyol no li sembla prou el retret polític, sinó que creu del tot oportú que el Tribunal Constitucional opini". En tot cas, ha mostrat respecte pel Consell d'Estat, que va afirmar que no hi havia motius per recórrer, però considera que el Parlament "no pot envair competències que no té i no es pot intentar per la via que sigui que res menys que la reforma de la forma d'estat".
En tot cas, Calvo ha assenyalat que no poden recórrer la mateixa reprovació feta per l'ajuntament de Barcelona, ja que "els parlaments autonòmics tenen capacitat normativa i, per tant, el govern d'Espanya pot recórrer les seves decisions, però els ajuntaments no tenen aquesta capacitat i no es poden recórrer al Tribunal Constitucional". El retret polític, però, afirma que és el mateix. Per contra, l'executiu central també ha avalat retirar parcialment dels dos recursos contra les lleis contra l'emergència habitacional aprovades a Catalunya.
La ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha insistit que les acusacions de l'Advocacia General de l'Estat s'han dictat amb "criteris de professionalitat i tècnic-jurídics". "No és una qüestió de gestos, sinó tècnic-jurídica i d'aplicació del codi penal amb criteris estrictament professionals", ha afegit, i ha reconegut que no té "ni idea" de si el fet que aquest òrgan no acusi de rebel·lió serveix per aplanar el camí amb l'independentisme de cara a negociar els pressupostos de l'Estat.
Preguntada per la diferència de criteris entre l'Advocacia i la Fiscalia, Delgado ha recordat que hi ha un profund debat en el món jurídic entorn els delictes de rebel·lió i sedició, el qual s'hauria traslladat en les acusacions de cadascuna, cosa que explicaria les diferents peticions. En tot cas, ha recordat que aquest és només "el punt de partida per al que serà el procediment judicial" i, per tant, podrà canviar aquestes acusacions, en un moment més avançat del judici.
Igualment, ha recordat que, en un inici, l'Advocacia General de l'Estat tan sols va acusar inicialment de malversació de fons públics, a principis d'any, per bé que, "en el procediment, va ampliar els delictes que serien objecte d'estudi per part de l'Advocacia General de l'Estat". Ara els ha atribuït delictes de sedició, malversació de fons públics i desobediència greu, cosa que implica demanar des de 12 anys per a Oriol Junqueras i multes per als autors del delicte de desobediència greu per als membres de la mesa i Mireia Boya.
El govern espanyol no vol opinar
Sigui com sigui, Calvo ha asseverat que el govern espanyol no es referirà als possibles delictes que es jutjaran en relació a l'1-O i deixarà "que sigui la justícia i no el govern qui es pronunciï en unes sentències on aquest país trobi la justícia en relació al que ha ocorregut". Així, ha tirat pilotes fora en relació a les declaracions de Pedro Sánchez quan era cap de l'oposició conforme s'havia produït una rebel·lió. "N'hi ha que parlen tot el dia de delicte i sembla que, quan ho fan, no pressionen la justícia", ha etzibat, en relació a PP i Cs.
Preguntada per possibles reformes legals, la vicepresidenta espanyola ha asseverat que no preveu canvis en el codi penal en relació al delicte de rebel·lió ni sobre els indults, atès que Cs vol impulsar modificacions perquè no es puguin aplicar en el cas dels previsibles condemnats pel procés. Segons ha opinat, "Cs sobreactua" i ha recordat que els indults estan reconegut a la Constitució i això "no és cosa menor". Si vol reformar la carta magna en aquest sentit, ha insistit, pot intentar-ho.
La reprovació al rei, al TC
El govern espanyol també ha aprovat definitivament recórrer la reprovació al rei votada pel Parlament, ja que, segons Calvo, "al govern espanyol no li sembla prou el retret polític, sinó que creu del tot oportú que el Tribunal Constitucional opini". En tot cas, ha mostrat respecte pel Consell d'Estat, que va afirmar que no hi havia motius per recórrer, però considera que el Parlament "no pot envair competències que no té i no es pot intentar per la via que sigui que res menys que la reforma de la forma d'estat".
En tot cas, Calvo ha assenyalat que no poden recórrer la mateixa reprovació feta per l'ajuntament de Barcelona, ja que "els parlaments autonòmics tenen capacitat normativa i, per tant, el govern d'Espanya pot recórrer les seves decisions, però els ajuntaments no tenen aquesta capacitat i no es poden recórrer al Tribunal Constitucional". El retret polític, però, afirma que és el mateix. Per contra, l'executiu central també ha avalat retirar parcialment dels dos recursos contra les lleis contra l'emergència habitacional aprovades a Catalunya.