L'esperat llançament del nou àlbum de Rosalía, El mal querer, consolida a l'artista com una de les grans figures de la música actual a casa nostra. Després del seu darrer treball, on va presentar un seguit de versions més clàssiques del flamenc, Rosalía demostra ara poder combinar les seves arrels amb els ritmes urbans més actuals.
Des que va anunciar a mitjans de setembre el llançament del seu nou àlbum pel dia 2 de novembre, l'artista ha permès als seus fans fer un petit tast de què trobarien al nou CD. Ja sigui avançant tres dels temes en format single, acompanyats dels respectius videoclips, com presentant el seu nou treball durant la darrera edició del Sonar.
Disc: El mal querer Gravació: 2018 Discogràfica: Sony Music Productors: Rosalía i El Gincho Escolta el disc a Spotify
El mal querer és el fruit de dos anys de treball juntament amb el músic canari El Guincho, qui ha produït i compost diversos temes del CD juntament amb la catalana. L'artista ja va exposar anteriorment que el seu nou treball es basa inicialment en la interpretació de la novel·la occitana flamenca escrita al s. XIV i de la qual només se'n conserven uns fragments. Aquesta és una de les proves del seriós treball que la jove artista ha dut a terme per poder arribar als resultats presentats en aquest nou àlbum. On a partir d'una història medieval ha pogut entrar als cors de cada un dels qui l'escolten per realitzar una oda als amors més tòxics.
Els 11 temes del CD són un camí cap a la superació personal arran del desamor. Començant per la ja famosa Malamente fins a A ningún hombre, passant per episodis de foscor i patiment que l'artista ha pogut reflectir perfectament amb la seva veu, els arranjaments electrònics de El Guincho, i la seva gran coneixença del cant flamenc. Un exemple d'això és el segon tema de l'àlbum, Que no salga la luna, on es deixen de banda els ritmes dels ritmes urbans per apropar-se a la cara més tradicional de l'artista, confirmant que Rosalía no deixa de banda als seus grans referents musicals com Enrique Morente o La Niña de los Peines.
"A partir d'una història medieval ha pogut entrar als cors de cada un dels qui l'escolten per realitzar una oda als amors més tòxics"
De fet, el rupturisme present a l’àlbum, barrejat amb el gran respecte per la tradició, fa que es pugui comparar aquest nou treball amb l’àlbum Omega de Morente, salvant sempre les distàncies. Quelcom semblant s'entreveu a Di mi nombre, l'últim single presentat tan sols dos dies abans que el CD, on es tornen a utilitzar referències a la cultura gitana més enllà de la polèmica que hagi pogut despertar. O el puntejat de guitarra que acompanya la veu de Rossy de Palma recitant sobre la davallada als inferns i la pèrdua d’autocontrol que comporta el mal d’amor a Preso.
Però el perill del mal amor no només aguaita a Rosalía, sinó que molts de nosaltres ens hi sentim reflectits en escoltar aquests 11 temes. Més enllà, l'artista intenta extrapolar les seves reflexions al conjunt de la societat. Exemple d'això és el tema Bagdad, on partint de les bases del conegut tema Cry me a riber de l’americà Justin Timberlake i prenent el nom de la famosa sala del Paral·lel, despulla la dona atrapada dins de l'esclavitud de la prostitució, un possible final tràgic del mal amor.
Però tornant a una reflexió ja esmentada, després del mal auguri, el casament, la gelosia, la disputa, el lament, la clausura, la litúrgia, l'èxtasi, la concepció i el seny arriba el poder. 11 temes que en tan sols 30 minuts demostra que El mal querer ens fa més forts.
