Mitjans

Jaime Andreu-Romeo: «Les 'fake news' endarrereixen i radicalitzen el clima polític i social»

Conseller de la Direcció General de Comunicació de la Comissió Europea, assegura que aquest fenomen no es podrà controlar mai

per Ivan Beas, Barcelona, 7 de novembre de 2018 a les 18:07 |
Jaime Andreu-Romeo abans de la conferencia a la UAB | Jaime Andreu-Romeo
Jubilat fa només una setmana després de més 32 anys al servei de la Comissió Europea (sent conseller de comunicació), Jaime Andreu-Romeo, periodista de llarga trajectòria en mitjans destacats com El Noticiero Universal, Avui, Televisió Espanyola i Catalunya Ràdio, ha estat durant els últims anys investigant sobre un fenomen que cada vegada se sent més: les fake news
 

Andreu-Romeo va estar fa dues setmanes a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va impartir una conferència sota el títol “La UE davant el fenomen de les fake news”. En aquesta entrevista a NacióDigital ens parla sobre aquest fenomen creixent i el seu impacte.

- Per aquells que no estiguin familiaritzats amb aquest terme, què són les 'fake news'?
 
- Són noticies que es difonen amb la intenció de desvirtuar la realitat, provocar una reacció violenta o radical dels ciutadans i pertorbar qualsevol àmbit, majoritàriament el polític. Tot i això, no només la política se salva de les fake news: en trobem de molts tipus en el sector econòmic o de la salut. L’objectiu és manipular l’opinió pública per part de persones que tenen interessos ideològics o econòmics.


- Llavors, quina funció tenen?  

- L’única funció que tenen és la distorsió de la percepció que té el ciutadà sobre un tema o informació determinada, i portar-ho a un extrem per tal de fer creure a les persones una cosa que no és realitat. I es propaguen molt ràpidament gràcies a les xarxes socials.

- Només es propaguen des de les xarxes socials?  

- O de boca a orella, en un diari, a la ràdio, a la televisió... Les fake news es poden propagar molt ràpidament gràcies a Twitter o Facebook, però això ve d’abans. Segur que ha vist moltes vegades algun diari que ha fet un article de rectificació disculpant-se sobre una notícia falsa.

"Cada vegada s’utilitzen tècniques més sofisticades per crear fake news"


- No són un fenomen nou, per tant?  

- És una historia molt antiga que ara ha popularitzat Donald Trump. Podria citar el Papa Francesc, que va dir que la primera notícia falsa de la historia va ser la de la serp i Eva al jardí de l’Edèn. Això que en diuen bulos ha existit sempre, el que passa amb les fake news és que es fa de millor manera, tècnicament estan més ben fetes i tenen un grau més de credibilitat. Gràcies a les noves tecnologies s’han anat fent tècniques que permeten fer coses molt creïbles. A més a més, ha augmentat la velocitat de difusió gràcies a les xarxes socials i es poden distribuir al moment, no com altres mitjans de comunicació abans com la premsa, la ràdio o la televisió.

- Això és el que permet que tinguin més ressò?  

- Correcte. És el més important, aquest impacte cap a les persones, l’efecte viral, que se'n diu, que permet que aquesta notícia falsa arribi al moment a milions de persones. Tothom pot contribuir a difondre una falsedat només retuitant un tuit, compartint un post de Facebook o enviant una notícia falsa per Whatsapp. Tot això significa una cosa: les fake news endarrereixen i radicalitzen el clima social.

- Es poden identificar les notícies falses? Millor dit, hi ha algun sistema o tècnica per identificar-les?  

- Sí. Per exemple, Facebook té una manera molt senzilla d'identificar-les: cliques un botó i pots veure quines són les seves fonts d’informació, i tu mateix les analitzes. Per això, és important que els ciutadans tinguin millor coneixença sobre el fenomen de les fake news i sobre com funcionen els mitjans de comunicació i les xarxes socials, perquè el problema és que hi ha molta gent que encara no està acostumada al món digital.

-Ara que parla dels ciutadans, creu que la ciutadania està assabentada del fenomen de les 'fake news' o encara queda molt per aprendre?  

-Malgrat que no ho sembli, la gent està molt assabentada sobre aquest tema. En l'últim Eurobaròmetre, les respostes proven que un 83% de la població europea ha tingut contacte amb alguna notícia falsa, o sigui, que saben que existeixen. El que és positiu és que un 70% dels ciutadans creuen que són capaços de detectar una falsedat. Si anéssim a la realitat, no crec que sigui tan gran aquest últim percentatge. En qualsevol cas, es demostra que la gent és conscient que existeixen les fake news i això és bo, tot i que queda molta feina.

"És important que els ciutadans tinguin millor coneixença sobre el fenomen de les fake news i sobre com funcionen els mitjans de comunicació i les xarxes socials"


- A vista d’ull, un usuari pot detectar si una notícia és certa o falsa?  

- És molt complicat detectar-ho a la primera. Cada vegada més s’utilitzen tècniques més sofisticades per crear fake news. No només es pot manipular la informació; cada vegada més es manipula el vídeo, la imatge, el so, el que s’anomena “Deeper Fake News” i això pot donar més versemblança de bona informació a una notícia falsa, i és que aquí on es troba la dificultat de com distingir-ho.

Hi ha un altre problema afegit: distingir una notícia falsa del que seria una altra presentada amb la línia editorial del mitjà, que a vegades es pot veure com es pot presentar de manera forçada i això també és difícil de detectar. S’ha de distingir el que és una noticia falsa d’una manera de presentar la informació. Pensa en els tabloides anglesos, com presenten els titulars: poden sobtar, poden colpir, però forma part de la llibertat d’expressió de la premsa. No podem oblidar una sentencia del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg que diu que la informació pot irritar o enfadar alguna persona. La frontera de la llibertat d’expressió no és fàcil de saber, no saps quin és el límit entre el que és una notícia vertadera o no.

- Com es pot combatre aquest fenomen?  

- Tots els experts diuen que s’ha de fer un programa multisectorial per abordar el problema de les fake news. Primer hi ha el deure de responsabilitat de tots els mitjans de comunicació tradicionals d’evitar que es puguin utilitzar i verificar la certesa de les informacions. Segon, millorar la qualitat del periodisme d’investigació i de recerca, que no sigui un periodisme que vulgui competir a fer la informació més escandalosa, sinó que sigui un periodisme molt més compromès i molt més rigorós amb la informació.

Tercer, que el ciutadà aprengui a utilitzar les noves xarxes de comunicació. I per últim, ser més crític. Les fake news alimenten les teves conviccions personals i, per tant, no et preocupes de buscar una font alternativa per contrastar. També ha de haver-hi una responsabilitat a la hora de verificar la informació i veure les fonts.

- Com poden afectar les 'fake news' un procés polític? Hem vist exemples com les últimes eleccions de Brasil, les eleccions dels EUA amb Donald Trump el 2016...  

- El que està comprovat és que les fake news radicalitzen les posicions polítiques i, sobretot, obstaculitzen que pugui haver-hi un diàleg, una aproximació d’idees i, per tant, trobar solucions més pactades. Amb les fake news la política es radicalitza i es converteix en una discussió barroera amb desqualificacions als adversaris, de negar la credibilitat i de radicalitzar de manera que dificulta l’entesa.

Es pensava que les noves xarxes socials afavoririen que hi hagi més democràcia i més participació, però s’ha demostrat tot el contrari, que les xarxes socials són el lloc ideal per les posicions més radicals en matèria política. 

- Podem dir que la tensió política afavoreix l’aparició de les 'fake news'?  

- Si, totalment. Per exemple amb el tema d’immigració hi ha una completa desinformació del que està passant. Això radicalitza encara molt més les posicions de la gent i dificulta la trobada de solucions cap a aquest problema. Les fake news preparen, per exemple, informacions que alimenten posicions xenòfobes i racistes. Hi ha una tendència actual en molts temes a generar i tenir por, i combinar això amb les fake news és un còctel explosiu. 

- S’hauria de regular el contingut dels mitjans digitals i de les xarxes socials per controlar les 'fake news'?  

- A la Comissió Europea hem creat un codi de bona conducta perquè l’autoregulació ha de ser la primera qüestió. És molt difícil traçar la línia entre el que és censura i el que no. Per tant, una regulació de continguts hauria de ser l'última i més extrema posició. Encara que hi hagi països de la UE que consideren seriosament aquesta opció, i no ha de ser així.

No es tracta de fer un ministeri de la censura. Hem d’anar amb molt de compte perquè amb l’excusa de la qualitat de la informació podem torpedejar la mateixa llibertat d’informació. És un tema que hem de tractar amb molta cura, i és que la llibertat d’expressió és una de les més importants lleis de la ciutadania.

"Les fake news alimenten les teves conviccions personals i no et preocupes de buscar una font alternativa per contrastar"


- Parlant de la Comissió Europea, està estudiant com legislar aquest fenomen?  

- S’ha presentat una comunicació, s’han pres mesures legislatives però per qüestions més tècniques, no per tema de continguts. El que hem procurat és que hi hagi responsabilitat per part de les plataformes, que es comprometin a complir una sèrie de requisits. Però no hem tocat res del que es refereix de continguts, perquè primer han de ser les pròpies plataformes les que se'n responsabilitzin.

Dintre de poc, després de diversos estudis que estem fent, la Comissió Europea tornarà a posicionar-se sobre la matèria de les fake news, perquè estem preocupats sobretot de cara a les pròximes eleccions europees del proper maig. Ja hem vist casos d’interferències i ingerències en altres països, com Holanda, i tenim por que hi hagi moltes fake news que crispin l’ambient de les properes eleccions.

- Ara que ha parlat d’interferències, per què creu que pot haver-hi aquest tipus d’ingerències per part d’altres països?  

No és una cosa nova, i hi ha molts exemples en la història. Només s’ha canviat la manera en què s'interfereix, que és més fàcil i molt més eficaç. No hem de pensar que ara hi ha intervencions de potencies estrangeres, és una cosa nova. Quan jo vaig fer el servei militar, me’n recordo que hi havia una frase que deia que la informació és la principal arma del comandament. Qui comanda la informació porta l’avantatge, perquè farà millor l’estratègia i la tàctica. Són coses que sempre han passat però que ara s’amplifica gràcies a la rapidesa dels mitjans de comunicació.

- Creu que en un futur es podrà controlar si les notícies son certes o no?  

- No. Hem de ser realistes i això, ara per ara, és impossible. Hi ha una frase castellana de Ramón de Campoamor que deia que "res és veritat o mentida, tot depèn del color amb què es mira", i aquí hi ha el problema: quan mirem una informació, hem de mirar qui la presenta i com la presenta, i hem de conèixer el codi del mitjà que estem llegint. La majoria ja ho sabem i a vegades no és necessari, però sempre va bé saber com informa un diari o una televisió.

Una línia editorial és un dret que ha de tenir un mitjà, una responsabilitat legal i que tu pots atacar fàcilment amb una denúncia. Amb una xarxa d’informació és molt difícil, perquè el concepte de responsabilitat és més difós.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació