01
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
05
de novembre
a les
0:04h
"Tu vas al davant, agafes la pancarta i la portes amb el cap ben alt". Aquestes són les paraules amb les quals Laura Masvidal va quedar convençuda de participar des de primera fila en la manifestació per la llibertat dels membres del Govern empresonats, fa tot just un any, celebrada en un carrer Marina ple de flaixos. Les paraules les va pronunciar la seva mare i, des d'aquell moment, Masvidal s'ha convertit en la cara i la veu del seu marit, Joaquim Forn, empresonat des del 2 de novembre del 2017. "Aquell dia vaig entendre que la meva mare tenia tota la raó. Aprofito qualsevol micròfon per fer denúncia", sosté en una entrevista a NacióDigital. L'exposició pública li costa, però la causa li esvaeix els dubtes malgrat que la vida, diu se'ls ha "trencat".
La rutina de Masvidal i de les seves filles -Anna i Beta, la primera establerta a Londres des del setembre de l'any passat, just quan es va començar a precipitar tot- ha patit un terratrèmol emocional en els últims dotze mesos. "Si digués que estic bé, estaria enganyant. Tot passa factura: l'estrès emocional, el canvi de vida, la denúncia permanent, la gestió de la injustícia i l'acumulació de perplexitats i indignació", assenyala. Quan Forn va fer el salt al Govern arran de la crisi oberta el juliol del 2017, la via unilateral ja era l'única manera de fer el referèndum. "No sé si ell va tenir dubtes, però jo no en vaig mostrar", recorda ara la dona del conseller.
Els mesos al capdavant d'Interior van tenir dos grans pics d'intensitat: la gestió dels atemptats del 17-A -"vaig patir moltíssim", diu Masvidal- i l'operatiu policial del referèndum, que va enfrontar Forn amb l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. "L'1-O el va trucar, però no li agafava el telèfon. Després van parlar, i en Joaquim diu que és la conversa més dura que ha tingut mai", rememora la dona d'un dels impulsors de la Crida Nacional per la República. Amb el pas dels mesos, Masvidal es va trobar amb Millo i l'exministra Dolors Montserrat en un restaurant, i assegura que tots dos es van mostrar "preocupadíssims" per la situació del seu marit. "En aquell moment vaig pensar que el gest de saludar-los podria servir", indica. Ni Millo ni Montserrat tenen ara càrrec públic, perquè el PP ha estat desallotjat de la Moncloa.
Tampoc el té Forn, però això no vol dir que estigui desconnectat de la política. Més aviat el contrari: Lledoners és ara un dels epicentres de la legislatura. Va anar a les llistes de Junts per Catalunya (JxCat), però en cap moment ho va acabar de veure clar. "No ho acabava de veure. Se sentia part d'un vaixell, i els seus companys havien decidit anar-hi", recorda Masvidal. Va acabar renunciant a l'escó, i ara el seu nom apareix a les travesses per encapçalar la candidatura de l'espai de l'antiga Convergència a Barcelona. La seva dona descarta que pugui ser cap de cartell -ser a la presó ho dificulta-, però confirma que té ganes de col·laborar. A la presó s'ha reunit amb Neus Munté i Ferran Mascarell junt a Jordi Sànchez, impulsor de la Crida i reclòs a Lledoners.
La rutina és diferent des que els presos van arribar al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada. Estan junts i, per tant, disposen de més activitat política, combinada amb l'esport. A Estremera s'havia aficionat a jugar a tennis, i a Lledoners ha optat per l'spinning. "Tot i que ara fa tres dies que no en practica", afegeix Masvidal, que celebra un petit detall: a la presó nova -malgrat la privació de llibertat- poden veure més sovint el cel i l'horitzó, i tenen un desplaçament relativament llarg per anar a fer els àpats. A les presons catalanes, a banda, hi ha més assistents socials. Segueix tenint contacte, això sí, amb gent d'Estremera: el seu llibre, Escrits de presó (Enciclopèdia Catalana), del qual va enviar una còpia al centre madrileny, ha provocat cues d'interns i funcionaris per llegir-lo. Un dels reclusos l'ha felicitat personalment per carta aquesta setmana.
El col·lapse
Masvidal combina fer d'altaveu de Forn amb la feina -representació d'empreses relacionades amb el marxandatge-, la família i la gestió de tot allò relacionat amb la presó, des dels paquets a enviar fins als tràmits amb els advocats. No ha estat senzill. "Hi va haver un moment que vaig demanar a la meva mare que s'instal·lés a casa, perquè la vida se'm va desbordar per tots costats", assenyala. "Anava a dormir cada dia a les quatre de la matinada i encara no havia contestat tots els missatges. La gent et demana moltes explicacions que no sempre pots donar. Has de compartir la teva parella amb el personatge públic que és, i això ha costat", radiografia.
La dona del conseller va veure com, de cop, a casa eren dues i no quatre. La filla gran va marxar a Londres a formar-se amb un màster de relacions internacionals i, al cap de poc, el marit va ingressar a la presó. Això va fer que la filla petita assumís més responsabilitats -gestió de les visites, per exemple- sense que la mare se n'adonés. Van acabar anant a teràpia com a ajuda externa per abordar millor la situació. Malgrat mantenir l'esperança i l'optimisme, no amaga les ombres generades des de fa un any. "Si estic malament és perquè, en part, la comunicació que tenim amb ell és molt limitada. Ell té la seva vida i jo la meva, ja no la compartim", sosté. Malgrat que cada dia hi ha una trucada de vuit minuts, la relació està "trencada en el dia a dia".
"Els primers dies no es notava tant, però al cap d'un any sí. Fa un any que no dorm a casa, i això és molt", reflexiona. De les primers jornades en té un record borrós, difús, barreja de les emocions del moment i de l'impacte d'una decisió judicial que va sumir bona part del país en l'estupefacció. "El vam veure en un locutori, a través d'un vidre. Era molt inconscient del que representava, el que volia dir, el que em queia a sobre", insisteix Masvidal. Vol dir això que no hi hagi lectures positives? Al contrari, manté. "En l'adversitat, creixes. Veure com ell afronta el que li està passant és un orgull i un mirall. La capacitat que té de desfer-se del que és superficial i adonar-se del que és important. Malgrat la manca de llibertat, té una capacitat de buscar recursos per viure feliçment el seu moment", recalca Masvidal, amb brusa groga i -per descomptat- llaç groc.
Una imatge gravada
Forn, diu, no es penedeix de res. El sacrifici de ser a la presó, indica la seva dona, "ja ha servit". "Els passos [del procés] es van anar fent perquè eren inevitables", recalca Masvidal, convertida ara en activista. "Necessito tenir esperança i creure en la justícia, si no em desesperaria. L'estat espanyol està començant a passar vergonya. En el judici hi haurà molts ulls mirant, i s'hi podran portar proves que encara no s'han admès", ressalta la dona del conseller. Les visites dels advocats -el primer equip contractat va dimitir- es multipliquen perquè el judici s'apropa, i Forn repassa els papers des d'un ordinador que li han deixat comprar a l'economat de Lledoners.
Demanarà un indult, en cas que hi hagi condemna? "Això és una vergonya. Suposa demanar perdó per una cosa que no has fet. Em fa posar els pèls de punta. Quan sento parlar que [els presos polítics] van cometre un cop d'estat, si no fos tan trist, em faria riure. Era un referèndum, entre cometes: si les urnes els fan por, que tothom obri els ulls", reivindica Masvidal. No vol donar per fet que el seu marit -en funció de les condemnes- pugui passar molts anys a la presó, com voldrien el PP i Ciutadans, immersos en una batalla amb Pedro Sánchez per presentar-lo com a còmplice dels independentistes. El líder del PSOE, de moment, evita parlar dels indults.
L'any ha estat convuls, i la dona de Forn sap que els propers mesos ho poden ser encara més. Quina ha estat la imatge que més l'ha impactat des que el marit és a la presó? "Vam coincidir diverses famílies a Estremera, amb els fills de Rull, Turull i Junqueras. Quan van adjudicar les cel·les del vis a vis a cadascú, els nanos de Rull i Junqueras [que són més petits], que estaven a la porta esperant, van córrer pel passadís a buscar els seus pares. Les dues filles de Turull i la meva Beta es van posar a plorar. Entre tots ens vam abraçar amb en Rull, en Turull, en Junqueras i en Quim. Vam fer una pinya. No m'ho he tret del cap". La presó esquerda vides i endureix el record.
La rutina de Masvidal i de les seves filles -Anna i Beta, la primera establerta a Londres des del setembre de l'any passat, just quan es va començar a precipitar tot- ha patit un terratrèmol emocional en els últims dotze mesos. "Si digués que estic bé, estaria enganyant. Tot passa factura: l'estrès emocional, el canvi de vida, la denúncia permanent, la gestió de la injustícia i l'acumulació de perplexitats i indignació", assenyala. Quan Forn va fer el salt al Govern arran de la crisi oberta el juliol del 2017, la via unilateral ja era l'única manera de fer el referèndum. "No sé si ell va tenir dubtes, però jo no en vaig mostrar", recorda ara la dona del conseller.
Els mesos al capdavant d'Interior van tenir dos grans pics d'intensitat: la gestió dels atemptats del 17-A -"vaig patir moltíssim", diu Masvidal- i l'operatiu policial del referèndum, que va enfrontar Forn amb l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. "L'1-O el va trucar, però no li agafava el telèfon. Després van parlar, i en Joaquim diu que és la conversa més dura que ha tingut mai", rememora la dona d'un dels impulsors de la Crida Nacional per la República. Amb el pas dels mesos, Masvidal es va trobar amb Millo i l'exministra Dolors Montserrat en un restaurant, i assegura que tots dos es van mostrar "preocupadíssims" per la situació del seu marit. "En aquell moment vaig pensar que el gest de saludar-los podria servir", indica. Ni Millo ni Montserrat tenen ara càrrec públic, perquè el PP ha estat desallotjat de la Moncloa.
Reclusos i funcionaris d'Estremera fan cua per llegir el llibre que va escriure Forn des del centre penitenciari madrileny, d'on va marxar al juliol
Tampoc el té Forn, però això no vol dir que estigui desconnectat de la política. Més aviat el contrari: Lledoners és ara un dels epicentres de la legislatura. Va anar a les llistes de Junts per Catalunya (JxCat), però en cap moment ho va acabar de veure clar. "No ho acabava de veure. Se sentia part d'un vaixell, i els seus companys havien decidit anar-hi", recorda Masvidal. Va acabar renunciant a l'escó, i ara el seu nom apareix a les travesses per encapçalar la candidatura de l'espai de l'antiga Convergència a Barcelona. La seva dona descarta que pugui ser cap de cartell -ser a la presó ho dificulta-, però confirma que té ganes de col·laborar. A la presó s'ha reunit amb Neus Munté i Ferran Mascarell junt a Jordi Sànchez, impulsor de la Crida i reclòs a Lledoners.
La dona de Joaquim Forn explica el dia a dia del seu marit a la presó Foto: Adrià Costa
La rutina és diferent des que els presos van arribar al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada. Estan junts i, per tant, disposen de més activitat política, combinada amb l'esport. A Estremera s'havia aficionat a jugar a tennis, i a Lledoners ha optat per l'spinning. "Tot i que ara fa tres dies que no en practica", afegeix Masvidal, que celebra un petit detall: a la presó nova -malgrat la privació de llibertat- poden veure més sovint el cel i l'horitzó, i tenen un desplaçament relativament llarg per anar a fer els àpats. A les presons catalanes, a banda, hi ha més assistents socials. Segueix tenint contacte, això sí, amb gent d'Estremera: el seu llibre, Escrits de presó (Enciclopèdia Catalana), del qual va enviar una còpia al centre madrileny, ha provocat cues d'interns i funcionaris per llegir-lo. Un dels reclusos l'ha felicitat personalment per carta aquesta setmana.
El col·lapse
Masvidal combina fer d'altaveu de Forn amb la feina -representació d'empreses relacionades amb el marxandatge-, la família i la gestió de tot allò relacionat amb la presó, des dels paquets a enviar fins als tràmits amb els advocats. No ha estat senzill. "Hi va haver un moment que vaig demanar a la meva mare que s'instal·lés a casa, perquè la vida se'm va desbordar per tots costats", assenyala. "Anava a dormir cada dia a les quatre de la matinada i encara no havia contestat tots els missatges. La gent et demana moltes explicacions que no sempre pots donar. Has de compartir la teva parella amb el personatge públic que és, i això ha costat", radiografia.
"Si estic malament és perquè, en part, la comunicació que tenim amb ell és molt limitada. Ell té la seva vida i jo la meva, ja no la compartim", indica
La dona del conseller va veure com, de cop, a casa eren dues i no quatre. La filla gran va marxar a Londres a formar-se amb un màster de relacions internacionals i, al cap de poc, el marit va ingressar a la presó. Això va fer que la filla petita assumís més responsabilitats -gestió de les visites, per exemple- sense que la mare se n'adonés. Van acabar anant a teràpia com a ajuda externa per abordar millor la situació. Malgrat mantenir l'esperança i l'optimisme, no amaga les ombres generades des de fa un any. "Si estic malament és perquè, en part, la comunicació que tenim amb ell és molt limitada. Ell té la seva vida i jo la meva, ja no la compartim", sosté. Malgrat que cada dia hi ha una trucada de vuit minuts, la relació està "trencada en el dia a dia".
Laura Masvidal té un record borrós de la primera trobada a la presó Foto: Josep M. Montaner
"Els primers dies no es notava tant, però al cap d'un any sí. Fa un any que no dorm a casa, i això és molt", reflexiona. De les primers jornades en té un record borrós, difús, barreja de les emocions del moment i de l'impacte d'una decisió judicial que va sumir bona part del país en l'estupefacció. "El vam veure en un locutori, a través d'un vidre. Era molt inconscient del que representava, el que volia dir, el que em queia a sobre", insisteix Masvidal. Vol dir això que no hi hagi lectures positives? Al contrari, manté. "En l'adversitat, creixes. Veure com ell afronta el que li està passant és un orgull i un mirall. La capacitat que té de desfer-se del que és superficial i adonar-se del que és important. Malgrat la manca de llibertat, té una capacitat de buscar recursos per viure feliçment el seu moment", recalca Masvidal, amb brusa groga i -per descomptat- llaç groc.
Una imatge gravada
Forn, diu, no es penedeix de res. El sacrifici de ser a la presó, indica la seva dona, "ja ha servit". "Els passos [del procés] es van anar fent perquè eren inevitables", recalca Masvidal, convertida ara en activista. "Necessito tenir esperança i creure en la justícia, si no em desesperaria. L'estat espanyol està començant a passar vergonya. En el judici hi haurà molts ulls mirant, i s'hi podran portar proves que encara no s'han admès", ressalta la dona del conseller. Les visites dels advocats -el primer equip contractat va dimitir- es multipliquen perquè el judici s'apropa, i Forn repassa els papers des d'un ordinador que li han deixat comprar a l'economat de Lledoners.
Demanarà un indult, en cas que hi hagi condemna? "Això és una vergonya. Suposa demanar perdó per una cosa que no has fet. Em fa posar els pèls de punta. Quan sento parlar que [els presos polítics] van cometre un cop d'estat, si no fos tan trist, em faria riure. Era un referèndum, entre cometes: si les urnes els fan por, que tothom obri els ulls", reivindica Masvidal. No vol donar per fet que el seu marit -en funció de les condemnes- pugui passar molts anys a la presó, com voldrien el PP i Ciutadans, immersos en una batalla amb Pedro Sánchez per presentar-lo com a còmplice dels independentistes. El líder del PSOE, de moment, evita parlar dels indults.
Masvidal insisteix que no es pot demanar l'indult en cas que hi hagi condemna perquè és tant com "demanar perdó per una cosa que no has fet"
L'any ha estat convuls, i la dona de Forn sap que els propers mesos ho poden ser encara més. Quina ha estat la imatge que més l'ha impactat des que el marit és a la presó? "Vam coincidir diverses famílies a Estremera, amb els fills de Rull, Turull i Junqueras. Quan van adjudicar les cel·les del vis a vis a cadascú, els nanos de Rull i Junqueras [que són més petits], que estaven a la porta esperant, van córrer pel passadís a buscar els seus pares. Les dues filles de Turull i la meva Beta es van posar a plorar. Entre tots ens vam abraçar amb en Rull, en Turull, en Junqueras i en Quim. Vam fer una pinya. No m'ho he tret del cap". La presó esquerda vides i endureix el record.
Masvidal i Forn tenen dues filles, una d'elles vivint a Londres Foto: Josep M. Montaner