31
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
17:14h
Recta final per al judici contra els líders del procés català. La Fiscalia presentarà aquest divendres, 2 de juny, els escrits d'acusació contra els dirigents processats al Tribunal Suprem en la causa contra l'independentisme. Serà el dia en què el ministeri fiscal posarà les cartes sobre la taula, en una primera petició de penes que es podrà modificar al llarg del judici, però que ja permetrà una primera lectura de com serà el procediment.
La data ja s'havia avançat la setmana passada, i l'han confirmat aquest mateix divendres fonts del propi ministeri fiscal. Aquest tràmit, que serà l'avantsala del judici oral -que és preveu al gener-, està sent llargament esperat. El presentaran de forma consensuada entre els quatre representants de la Fiscalia del Suprem -que depenen jeràrquicament de la fiscal General de l'Estat, Maria José Segarra, nomenada pel govern de Pedro Sánchez-, i tot apunta que mantindrà les acusacions de rebel·lió.
De fet, l'executiu de Sánchez ha proclamat en diverses ocasions que es nega a donar instruccions al ministeri fiscal perquè rebaixi les acusacions. Aquest divendres també es presentaran les peticions de pena per part de l'Advocacia de l'Estat -que depèn directament del Ministeri de Justícia-, bàsicament pel concepte de la malversació. Tant aquest delicte com la desobediència complementaran la greu acusació principal.
La Fiscalia es preveu dura
En la seva petició de penes actual, que es podria modificar quan el judici quedi vist per sentència, es preveu que el ministeri fiscal demani condemnes molt dures per a tots els dirigents processats per rebel·lió -això sí-, que resten en territori espanyol. Es tracta d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Josep Rull. Cal destacar que el jutge instructor, Pablo Llarena va dividir la causa en dues, assegurant el judici de les persones preses o en llibertat però en territori espanyol, i deixant en suspens el d'aquelles que havien demanat protecció a Bèlgica, Suïssa i Escòcia.
A tots ells, la Fiscalia els acusarà previsiblement del delicte de rebel·lió, que recull l'article 472 del codi, i que es castiga amb fins a 30 anys de presó. Aquest delicte s'aplica a qui "s'alci violentament i públicament" per "derogar, suspendre o modificar" la constitució o "declarar la independència d'una part del territori nacional".
Aquest tipus penal requereix explícitament l'existència de violència. En aquest sentit, la Fiscalia del Tribunal Suprem s'ha mantingut ferma des del primer moment en el mateix relat de violència bastit pel jutge instructor. El ministeri públic ja va assegurar que els fets conformaven una clara "crònica d'una rebel·lió anunciada" i que hi havia hagut una "insurrecció violenta" que va posar en perill l'ordre constitucional.
Les defenses, per la seva banda, tenen clar que es tracta d'un judici polític i, com a tal, han afirmat en diverses ocasions que el seu principal objectiu és l'absolució. Malgrat que s'han sembrat dubtes sobre possibles pactes, diversos advocats asseguren a NacióDigital que s'està seguint una estratègia individualitzada però unitària i que, per tant, cap de les línies a seguir comportarà el perjudici d'algun dels encausats.
L'acusació particular, per malversació
L'Advocacia de l'Estat es va personar en la causa exclusivament com a víctima d'un delicte de malversació de fons públics durant la realització del referèndum. Així ho van fer constar en l'escrit presentat al jutjat d'instrucció 13 que, posteriorment, va unificar la seva causa al Suprem. Segons l'Advocacia, que esdevé acusació particular, es "obvi" que es van utilitzar "partides pressupostàries amagades", tot i que no s'ha especificat quines i l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro també va negar la malversació. En els informes de la Guàrdia Civil remesos a Llarena, però, aquesta es manté i es justifica per 1,9 milions d'euros, malgrat que part de les factures no es van arribar a pagar per la intervenció estatal dels comptes de la Generalitat.
Tot i que la personació de l'Advocacia de l'Estat és pel delicte de malversació, aquesta part es va acollir a la doctrina del Tribunal Suprem per justificar el seu posicionament respecte de la resta de delictes. En aquest camí, l'Advocacia s'alinea i s'ha adherit majoritàriament a totes les condicions de la Fiscalia.
L'acusació popular d'un partit d'ultradreta
L'única acusació popular en la causa la representa el partit d'ultradreta Vox, fundat per l'exdiputat del PP basc Santiago Abascal, que s'hi va personar després que el TSJC acceptés el 6 de novembre el pagament de 20.000 euros. El posicionament del Vox durant la instrucció s'ha distingit per la seva duresa i, segons van assegurar a NacióDigital, es mantindrà així durant el judici. L'escrit d'acusació el presentaran, tal com han anunciat, dilluns, de manera que Vox esgotarà els terminis legals.
Alts càrrecs del partit confirmen, de fet, que es demanarà l'acusació per rebel·lió de tots els processats, fins i tot d'aquells que el Tribunal Suprem només processa per desobediència com la diputada de la CUP Mireia Boya, i els membres de la mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Isabel Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. Vox considera que la rebel·lió és, en aquest cas, un "delicte plurisubjectiu." Això significa que la participació de totes les parts és "essencial per a la rebel·lió, encara que individualment la seva aportació hagi estat aparentment menor", afegeixen.
"El sumari [podeu consultar totes les informacions aquí] són més de 50.000 folis i més de 600 hores de gravació". Això és el que asseguren parts implicades en el judici per definir el que es preveu un judici dens en temps, tot i que també amb un gran nombre de material documental. Entre atestats, vídeos i testimonis es calcula que serà una vista que, aproximadament, podria durar tres mesos.
La data ja s'havia avançat la setmana passada, i l'han confirmat aquest mateix divendres fonts del propi ministeri fiscal. Aquest tràmit, que serà l'avantsala del judici oral -que és preveu al gener-, està sent llargament esperat. El presentaran de forma consensuada entre els quatre representants de la Fiscalia del Suprem -que depenen jeràrquicament de la fiscal General de l'Estat, Maria José Segarra, nomenada pel govern de Pedro Sánchez-, i tot apunta que mantindrà les acusacions de rebel·lió.
De fet, l'executiu de Sánchez ha proclamat en diverses ocasions que es nega a donar instruccions al ministeri fiscal perquè rebaixi les acusacions. Aquest divendres també es presentaran les peticions de pena per part de l'Advocacia de l'Estat -que depèn directament del Ministeri de Justícia-, bàsicament pel concepte de la malversació. Tant aquest delicte com la desobediència complementaran la greu acusació principal.
La Fiscalia es preveu dura
En la seva petició de penes actual, que es podria modificar quan el judici quedi vist per sentència, es preveu que el ministeri fiscal demani condemnes molt dures per a tots els dirigents processats per rebel·lió -això sí-, que resten en territori espanyol. Es tracta d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Josep Rull. Cal destacar que el jutge instructor, Pablo Llarena va dividir la causa en dues, assegurant el judici de les persones preses o en llibertat però en territori espanyol, i deixant en suspens el d'aquelles que havien demanat protecció a Bèlgica, Suïssa i Escòcia.
A tots ells, la Fiscalia els acusarà previsiblement del delicte de rebel·lió, que recull l'article 472 del codi, i que es castiga amb fins a 30 anys de presó. Aquest delicte s'aplica a qui "s'alci violentament i públicament" per "derogar, suspendre o modificar" la constitució o "declarar la independència d'una part del territori nacional".
Aquest tipus penal requereix explícitament l'existència de violència. En aquest sentit, la Fiscalia del Tribunal Suprem s'ha mantingut ferma des del primer moment en el mateix relat de violència bastit pel jutge instructor. El ministeri públic ja va assegurar que els fets conformaven una clara "crònica d'una rebel·lió anunciada" i que hi havia hagut una "insurrecció violenta" que va posar en perill l'ordre constitucional.
Les defenses, per la seva banda, tenen clar que es tracta d'un judici polític i, com a tal, han afirmat en diverses ocasions que el seu principal objectiu és l'absolució. Malgrat que s'han sembrat dubtes sobre possibles pactes, diversos advocats asseguren a NacióDigital que s'està seguint una estratègia individualitzada però unitària i que, per tant, cap de les línies a seguir comportarà el perjudici d'algun dels encausats.
L'acusació particular, per malversació
L'Advocacia de l'Estat es va personar en la causa exclusivament com a víctima d'un delicte de malversació de fons públics durant la realització del referèndum. Així ho van fer constar en l'escrit presentat al jutjat d'instrucció 13 que, posteriorment, va unificar la seva causa al Suprem. Segons l'Advocacia, que esdevé acusació particular, es "obvi" que es van utilitzar "partides pressupostàries amagades", tot i que no s'ha especificat quines i l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro també va negar la malversació. En els informes de la Guàrdia Civil remesos a Llarena, però, aquesta es manté i es justifica per 1,9 milions d'euros, malgrat que part de les factures no es van arribar a pagar per la intervenció estatal dels comptes de la Generalitat.
Tot i que la personació de l'Advocacia de l'Estat és pel delicte de malversació, aquesta part es va acollir a la doctrina del Tribunal Suprem per justificar el seu posicionament respecte de la resta de delictes. En aquest camí, l'Advocacia s'alinea i s'ha adherit majoritàriament a totes les condicions de la Fiscalia.
L'acusació popular d'un partit d'ultradreta
L'única acusació popular en la causa la representa el partit d'ultradreta Vox, fundat per l'exdiputat del PP basc Santiago Abascal, que s'hi va personar després que el TSJC acceptés el 6 de novembre el pagament de 20.000 euros. El posicionament del Vox durant la instrucció s'ha distingit per la seva duresa i, segons van assegurar a NacióDigital, es mantindrà així durant el judici. L'escrit d'acusació el presentaran, tal com han anunciat, dilluns, de manera que Vox esgotarà els terminis legals.
Alts càrrecs del partit confirmen, de fet, que es demanarà l'acusació per rebel·lió de tots els processats, fins i tot d'aquells que el Tribunal Suprem només processa per desobediència com la diputada de la CUP Mireia Boya, i els membres de la mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Isabel Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. Vox considera que la rebel·lió és, en aquest cas, un "delicte plurisubjectiu." Això significa que la participació de totes les parts és "essencial per a la rebel·lió, encara que individualment la seva aportació hagi estat aparentment menor", afegeixen.
"El sumari [podeu consultar totes les informacions aquí] són més de 50.000 folis i més de 600 hores de gravació". Això és el que asseguren parts implicades en el judici per definir el que es preveu un judici dens en temps, tot i que també amb un gran nombre de material documental. Entre atestats, vídeos i testimonis es calcula que serà una vista que, aproximadament, podria durar tres mesos.