Procés català

Puigdemont es proposa avançar «per la via dels fets» cap a la República

El Consell per la República, liderat pel president a l'exili i coordinat per Toni Comín, posa en marxa un registre ciutadà per tal d'adherir-se a la iniciativa

per Joan Serra Carné / Oriol March , Palau de la Generalitat, 30 d'octubre de 2018 a les 19:35 |
Els membres del Govern, amb Puigdemont en una pantalla, en la presentació del Consell per la República | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Consell per la República ja és una realitat. El nou organisme, presidit per Carles Puigdemont i dirigit per Toni Comín, s'ha presentat aquest dimarts al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat en un acte que ha comptat amb la presència del Govern en ple i de la plana major del sobiranisme. Davant un escenari de màxima institucionalitat, Comín ha apuntat que la feina del Consell, a banda de la internacionalització de la causa catalana, és "defensar el mandat irrenunciable" del referèndum de l'1-O i "preparar" la República. Puigdemont ha anunciat la creació d'un registre ciutadà -cal pagar deu euros o fer una donació posterior per ser-ne membre-, i ha proposat "avançar per la via dels fets" cap a la República davant del "constrenyiment" que viu l'autonomia. "A nosaltres no ens poden aplicar el 155", ha dit el líder de JxCat.

Un llarguíssim aplaudiment ha seguit les paraules del president a l'exili. "L'èxit de l'1-O i del 3-O ens ensenya que ens en sortim i vencem un Estat autoritari si confiem els uns amb els altres. Li toca fer República de forma més desacomplexada i també de manera més lliure", ha defensat el dirigent independentista. "El nou estat, o el fem entre tots o no el fem", ha insistit des d'un plató televisiu organitzat a Bèlgica. Els membres del Consell seran escollits per l'anomenada "assemblea de representants", que té el deure de reunir-se dues vegades cada any a proposta de Puigdemont. És el president a l'exili qui proposarà a l'assemblea la composició de l'organisme.

 
Comín, des del seu costat, ha indicat que l'1-O es va exercir el dret a l'autodeterminació. "Com a poble, sempre hem tingut aquest dret. Però mai en tota l'època contemporània no l'hem exercit com aquell dia. No va ser en va. El valor polític d'aquell acte és irrenunciable i irreversible, i el Consell neix de la legitimitat que sorgeix del mandat de l'1-O", ha apuntat l'exconseller de Salut. La missió, per tant, és "defensar el mandat" i "preparar la República". Per Comín, després de la votació de l'1-O "res pot ser igual".

 
El nou organisme estarà disposat, ha indicat, a treballar en qüestions indicades per les entitats i també pel Govern, especialment quan vingui una "fase de mobilitzacions". "Tindrem vincles estables si regulars amb les institucions catalanes", ha destacat. Es tracta de tenir, ha dit, "cooperació lleial i intel·ligent" per caminar "fins aconseguir la plena llibertat". "Si no volem renunciar del significat polític de l'1-O, si volem que aquella llavor broti, el Consell per la República és del tot necessari", ha reblat Comín.


Torra carrega contra l'Estat i reivindica la tardor del 2017

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat l'encarregat de cloure l'acte. Només dues hores després que el Govern hagi signat un acord amb l'executiu espanyol per les lleis d'emergència habitacional -el govern de Pedro Sánchez retirarà els recursos al TC-, Torra ha reivindicat que "només amb la República" es podran establir "ponts estables i duradors amb la resta de pobles de la Península". "La independència no són banderes, himnes ni fronteres. La independència és futur, oportunitats i una porta oberta", ha destacat el dirigent de JxCat.
 
Torra ha volgut insistir que l'Estat, fent ús de la força l'1-O, va perdre "l'autoritat" que tenia sobre Catalunya. "Aquell dia va deixar de ser l'Estat dels catalans", ha apuntat el president de la Generalitat. "L'1-O vam verificar que la gent és mestressa del seu destí", ha reblat. Torra ha situat el Consell com una "palanca" per tirar endavant cap a la República. "Continuem avançant tossudament alçats", ha dit, per fer possible una "realitat cada cop més propera". Els tres grans consensos existents, ha dit, són el rebuig a la monarquia, el dret a l'autodeterminació i el front contra la repressió.

"El Consell neix per fer efectiu el mandat del primer d'octubre. Ho fa amb la determinació de l'1-O, la força del 3 d'octubre, i la legitimitat de la declaració política d'independència del 27 d'octubre", ha destacat el president català, qui més ha reivindicat aquests dies la declaració d'independència de la tardor passada. "No som aquí per témer el futur", ha expressat per tancar la seva intervenció.

Reunió de càrrecs electes a Bèlgica

El primer en prendre la paraula ha estat el vicepresident Pere Aragonès. "Avui fa un any, els membres del Govern eren destituïts il·legítimament, i emprenien el camí de l'exili. La resta de membres, dos dies més tard, eren empresonats sense judici", ha rememorat el dirigent d'ERC, que ha recordat que en aquell moment Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ja eren a Soto del Real. En aquests moments encara hi ha a la presó Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Carme Forcadell i Dolors Bassa. "Es manté la persecució contra centenars d'alcaldes", ha constatat Aragonès.
 
El Consell, ha dit, tindrà les "mans lliures" per treballar a favor de la independència a través de la internacionalització. Hi haurà una trobada de càrrecs electes a Bèlgica -previsiblement el 8 de desembre-, ha indicat, però la solució política -segons ell- ha de passar també per acabar amb la presó i l'exili.

De l'1-O al 27-O, de la presó a l'exili

La presentació ha arrencat amb un vídeo en el qual s'hi pot veure la violència policial de l'1-O, el discurs del rei Felip VI, l'aturada de país i les concentracions a favor de la llibertat dels presos, així com també la declaració de la independència del 27-O. Aquesta última imatge ha anat acompanyada de l'aprovació de l'article 155 al Senat, de l'empresonament de l'anterior Govern i de l'exili. "La República catalana ha guanyat a la monarquia del 155", deia Puigdemont la nit del 21-D. Unes imatges de Roger Torrent suspenent la investidura del president a l'exili i el debat fallit per situar Jordi Turull a la Generalitat han precedit la tria de Quim Torra i la formació del nou Govern.
 
L'acte ha comptat amb la presència del Govern en ple i dels màxims dirigents de les entitats independentistes: Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC); Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural; i Josep Maria Cervera, president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). També hi han assistit el president del Parlament, Roger Torrent, i l'expresident Artur Mas, juntament amb els màxims dirigents dels grups sobiranistes a la cambra catalana.

Pes simbòlic

Els detalls de funcionament es van traslladar a partits i entitats en una reunió dilluns passat en un hotel de Waterloo a la qual van assistir membres del Govern -Torra i Elsa Artadi, consellera de la Presidència-, del PDECat -Míriam Nogueras-, d'ERC -Sergi Sabrià-, Demòcrates de Catalunya -Antoni Castellà- i de les entitats. Paluzie va excusar la seva presència per un viatge familiar, mentre que Òmnium hi va enviar el seu director, Oleguer Serra. Un dels aspectes que va quedar clar és que el Consell per la República no tindrà incidència en els aspectes del dia a dia, tal com va confirmar Artadi.

La posada en marxa de l'organisme és també una reivindicació de la figura de Puigdemont. En la convenció fundacional de la Crida Nacional per la República, celebrada dissabte a Manresa, Torra va fer una apel·lació a mobilitzar-se dimarts a la Plaça Sant Jaume per fer costat al president a l'exili coincidint amb l'acte a Palau. Al mes de març, quan el líder de JxCat va decidir renunciar a la investidura i situar Jordi Sànchez com a candidat a la presidència, una de les possibilitats que hi havia era posar ja en marxa el Consell a través de l'Assemblea de Càrrecs Electes.

La posada en marxa del nou organisme, que no compta amb l'aval de la CUP perquè implica més "simbolisme", coincideix amb l'arrencada del consell assessor que ha d'impulsar el Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, en mans de Lluís Llach i que ja té els primers membres nomenats. Les vies d'acció republicana, que Torra volia accelerar abans que acabés el mes d'octubre, es posen en marxa mentre es complica encara més la negociació pels pressupostos generals de l'Estat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació