Procés català

El Govern nega que l'acord amb l'Estat per les lleis d'emergència habitacional indiqui normalitat

Meritxell Batet i Ernest Maragall acorden que el govern espanyol retirarà els recursos presentats davant del Tribunal Constitucional en aquest àmbit

per Aida Morales, 30 d'octubre de 2018 a les 18:18 |
La ministra Meritxell Batet i el conseller Ernest Maragall en la signatura de l'acord | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una flor no fa estiu i, en aquest sentit, l'acord al qual han arribat el govern espanyol i el català sobre les lleis d'emergència habitacional no és, en cap cas, símbol de normalitat. Així ho ha sentenciat i volgut deixar molt clar el conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, després de signar el document amb la ministra d'Administracions Públiques, Meritxell Batet, al Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. 

Ha estat una posada en escena sòbria i carregada de formalitats, després del qual els dos representants polítics han fet una breu valoració d'aquest pas endavant que, aquest divendres, es portarà al Consell dels Diputats i que posteriorment ha de ratificar el Tribunal Constitucional. "Tot això no fa ni silenciar, ni acceptar com a succedani de normalitat" la situació de Catalunya en el marc espanyol, ha avisat Maragall, que ha reclamat "avenços concrets" en els nivells que veritablement poden acostar la relació entre les dues institucions.


Aquests són, segons el conseller, "el camp de la llibertat i drets civils i polítics arrabassats" als líders del procés i al poble de Catalunya. Sobre aquests, ha dit, hi ha una "absoluta negativa" a l'hora de parlar-ne, i mentre això sigui així, ha avisat, no hi haurà "aquest estatus de normalitat entre les dues administracions", malgrat un primer "resultat positiu". 

L'acord implica dues lleis catalanes d'emergència habitacional sobre les quals el govern de Mariano Rajoy va interposar un recurs d'inconstitucionalitat: la llei d'emergència en l'àmbit d'habitatge i la de la pobresa energètica. D'aquesta manera, els recursos queden tombats de forma parcial, i només seguirà vigent la part que planteja l'expropiació d'habitatges que estan en procés d'execució hipotecària. Sobre això, el Tribunal Constitucional ja s'ha pronunciat en diverses ocasions i ha afirmat que no és potestat de les comunitats autònomes regular-ho. 


A més, la ministra Batet ha volgut precisar que l'executiu central va proposar canviar el concepte d'expropiació per una sanció, però que el govern català no ho va acceptar. Per tant, i com que no hi ha competències per regular l'expropiació d'ús, ha avisat, el recurs es mantindrà en part. 

Negociació política i normalitat institucional


Per a Batet, l'acord és una mostra de la "voluntat" del govern espanyol d'establir un "diàleg sincer amb el govern català" en base a dos eixos molt concrets: que la política "torni a ser la protagonista" i això s'acompanyi de normalitat institucional, i que es fomenti la relació directa amb la societat catalana que ha proposat i defensat la iniciativa legislativa popular que va derivar en llei. "Es plasma aquesta via de diàleg, aquesta via política que per a nosaltres és cabdal", ha afirmat. 

La ministra ha explicat que el govern de Pedro Sánchez ha prioritzat aquests recursos d'inconstitucionalitat perquè "afecten drets de ciutadans", igual que es va fer amb la sanitat universal: "Ara signem el desistiment parcial de dos recursos d'inconstitucionalitat (...) i pretenem atendre les persones més vulnerables, més necessitades i les víctimes d'un desnonament". 

Per altra banda, Batet també ha anunciat que s'estan estudiant tots els recursos d'inconstitucionalitat i que la intenció és prioritzar altres lleis socials com, per exemple, les lleis catalanes sobre el canvi climàtic, o la que preveu l'agència de protecció social. Tampoc es descarta, ha reconegut, una legislació que abraci tot l'Estat: "Per temes d'habitatge estem preparant una norma específica en rang de llei".

El pas endavant s'emmarca dins la comissió bilateral Generalitat-Estat que presideixen Maragall i Batet. Aquest organisme es va reunir el dia 1 d'agost a Palau per primera vegada en els últims vuit anys. Es tracta d'un dels primers acords sectorials -i amb rellevància política- als quals s'arriba en la nova etapa oberta entre les dues administracions amb l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació