30
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
16:26h
El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat i candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, ha assegurat aquest dimarts: "No li regalarem al senyor Valls una batalla entre independentisme i unionisme". Maragall ha definit les properes eleccions municipals a Barcelona com "les més interessants dels darrers anys" i ha assegurat que seran determinants per veure què entén cada projecte polític que és Barcelona i quina idea té de la ciutat. D'aquesta manera, ha situat les municipals en el terreny de la visió de ciutat i no ha volgut entrar en aspectes més concrets de la campanya, ja que "encara no hi ha tot el mapa polític clar".
Maragall ha dit això en una nova edició dels Dinars Cambra, que organitza la Cambra de Comerç a la Llotja, entorn el tema "País i societat: una Catalunya oberta al món". L'alcaldable ha respost així als darrers moviments fets per Manuel Valls, que ahir mateix va celebrar dos actes en clau clarament preelectoral. Ha afirmat que "Barcelona mereix un govern estable" i que ERC aspira a "ser primera força". El candidat s'ha resistit inicialment a referir-se a les properes municipals i ha volgut ser taxatiu quan ha dit: "He vingut a parlar del país, no de Barcelona".
"Sense democràcia no hi ha prosperitat econòmica"
El conseller ha respost avui a l'exigència dels sectors empresarials reclamant estabilitat i certesa, tot dient que "aquesta demanda té com a límit absolut les demandes d'una societat com la catalana. Sense democràcia i drets plens no hi ha prosperitat ni autèntica llibertat d'empresa".
Maragall ha assegurat que "l'octubre català va posar Catalunya en el mapa mundial". "Llibertat i democràcia estan avui sobre la taula", ha dit. El conseller ha sostingut que "si volem ser un país complet a Europa i al món, no hem de ser només econòmicament forts, hem de ser Estat".
L'"emancipació" de la societat catalana
Maragall ha fet esment de l'"emancipació" de la societat catalana respecte a l'estat espanyol, i abans de l'eclosió del procés, un factor que explica el conflicte polític. Ha subratllat les dues prioritats que són essencials per solidificar un projecte de país: un esforç en l'educació i una millora de la productivitat, associada al fet que el factor treball vegi augmentada la seva part en la redistribució.
Ha esmentat les dades macroeconòmiques que corroboren la potència econòmica de Catalunya, amb 18 trimestres de creixement continuat, i amb una taxa del PIB d'entorn del 3,4%, continuant per damunt de la mitjana de la UE. Aquí ha matisat que en els darrers deu anys el país ha passat d'un 27% per sobre del PIB europeu al 14% actual .
"La democràcia està en perill"
Ernest Maragall ha fet una anàlisi de l'estat de crisi del projecte europeu. Ha afirmat que "la democràcia està en perill a Europa. A casa nostra ho està per altres motius". Maragall s'ha referit a les eleccions recents en estats alemanys i al Brasil, considerant molt alarmant la realitat de les llibertats al món en aquests moments, amb una extrema dreta creixent. En aquest sentit, ha definit les eleccions europees del maig com d'"una prova de foc".
Segons Maragall, "ens acostem a moments crítics" i ha demanat a l'auditori que reaccionin davant les amenaces als drets fonamentals, que en el cas de l'estat espanyol vol dir respondre a l'autoritarisme i la repressió. El conseller ha reclamat també "la llibertat dels presos" i ha apostat per una Catalunya que s'impliqui a fons en una lluita per les llibertats que ja és continental.
Maragall ha dit això en una nova edició dels Dinars Cambra, que organitza la Cambra de Comerç a la Llotja, entorn el tema "País i societat: una Catalunya oberta al món". L'alcaldable ha respost així als darrers moviments fets per Manuel Valls, que ahir mateix va celebrar dos actes en clau clarament preelectoral. Ha afirmat que "Barcelona mereix un govern estable" i que ERC aspira a "ser primera força". El candidat s'ha resistit inicialment a referir-se a les properes municipals i ha volgut ser taxatiu quan ha dit: "He vingut a parlar del país, no de Barcelona".
"Sense democràcia no hi ha prosperitat econòmica"
El conseller ha respost avui a l'exigència dels sectors empresarials reclamant estabilitat i certesa, tot dient que "aquesta demanda té com a límit absolut les demandes d'una societat com la catalana. Sense democràcia i drets plens no hi ha prosperitat ni autèntica llibertat d'empresa".
Maragall ha assegurat que "l'octubre català va posar Catalunya en el mapa mundial". "Llibertat i democràcia estan avui sobre la taula", ha dit. El conseller ha sostingut que "si volem ser un país complet a Europa i al món, no hem de ser només econòmicament forts, hem de ser Estat".
L'"emancipació" de la societat catalana
Maragall ha fet esment de l'"emancipació" de la societat catalana respecte a l'estat espanyol, i abans de l'eclosió del procés, un factor que explica el conflicte polític. Ha subratllat les dues prioritats que són essencials per solidificar un projecte de país: un esforç en l'educació i una millora de la productivitat, associada al fet que el factor treball vegi augmentada la seva part en la redistribució.
Ha esmentat les dades macroeconòmiques que corroboren la potència econòmica de Catalunya, amb 18 trimestres de creixement continuat, i amb una taxa del PIB d'entorn del 3,4%, continuant per damunt de la mitjana de la UE. Aquí ha matisat que en els darrers deu anys el país ha passat d'un 27% per sobre del PIB europeu al 14% actual .
"La democràcia està en perill"
Ernest Maragall ha fet una anàlisi de l'estat de crisi del projecte europeu. Ha afirmat que "la democràcia està en perill a Europa. A casa nostra ho està per altres motius". Maragall s'ha referit a les eleccions recents en estats alemanys i al Brasil, considerant molt alarmant la realitat de les llibertats al món en aquests moments, amb una extrema dreta creixent. En aquest sentit, ha definit les eleccions europees del maig com d'"una prova de foc".
Segons Maragall, "ens acostem a moments crítics" i ha demanat a l'auditori que reaccionin davant les amenaces als drets fonamentals, que en el cas de l'estat espanyol vol dir respondre a l'autoritarisme i la repressió. El conseller ha reclamat també "la llibertat dels presos" i ha apostat per una Catalunya que s'impliqui a fons en una lluita per les llibertats que ja és continental.