El PDECat prova de frenar l'absorció de la Crida i aspira a pactar-hi la confluència

L'èxit de la presentació de la Crida Nacional per la República -6.000 persones a Manresa, mil de les quals van quedar fora del Pavelló Nou Congost- ha tornat a sacsejar el debat intern existent al PDECat sobre la relació que cal mantenir amb el nou moviment-partit impulsat per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra. L'executiva del PDECat ha celebrat aquest dilluns una llarga reunió per abordar l'estratègia a seguir i, segons diversos dels presents consultats, ha estat un reflex del "debat" -o "pols", en paraules dels més taxatius- sobre com ha d'encaixar el PDECat a la Crida.

Durant la trobada, segons destaquen a NacióDigital aquestes fonts, hi ha hagut "moltes intervencions" dividides en dos blocs: un grup que aposta per la integració absoluta i un altre que defensa preservar el "llegat" de la tradició política encarnada per l'antiga CDC. La cita, de fet, ha estat quasi "monogràfica" sobre aquest afer. Els presos del PDECat -Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn- han pressionat Bonvehí per sumar-se ja al projecte de la Crida en una cita celebrada aquesta tarda en una cita al centre penitenciari de Lledoners.

"Les posicions són allunyades", ressalten a la sala de màquines del partit. Els presos són ferms defensors de la confluència i encoratgen la militància a fer-se fundadors de la Crida, malgrat els recels de Bonvehí. La proposta que surti de la comissió delegada s'haurà de votar entre tots els associats del PDECat abans que acabi el gener. El dia 19 del primer mes de l'any és l'escollit pel congrés constituent de la Crida, que tindrà tres òrgans de funcionament i al darrere de la qual hi ha -com en bona part de tot el que es cou a l'antiga CDC- David Madí. El conseller àulic d'Artur Mas va acudir a Manresa, prop dels membres del Govern.

Què vol el president de la formació? Segons ressalta un coneixedor de com s'afrontaran les negociacions, la divisa és aquesta: frenar la voluntat de "dissolució" dins la Crida i apostar per una "confluència acordada" que permeti al PDECat mantenir una certa personalitat ideològica i que el defineixi com un dels actors clau del nou moviment. Els dirigents més propers a David Bonvehí, president del partit, van seguir amb molta atenció la fundació de la Crida i han llegit al detall les ponències fetes públiques a Manresa, sobretot l'organitzativa.

"Són clarament un partit", manté un dels consultats. "El que no pot ser és que es vulguin carregar la feina feta", apunta un alt dirigent, en referència a la presumpta voluntat dels impulsors del moviment -en bona mesura, els independents fitxats per Puigdemont a l'hora de fer Junts per Catalunya (JxCat)- de distanciar-se de l'herència del PDECat.

"Es tracta que els valors del partit i de l'antiga CDC no es perdin", recalquen des del sector de la direcció que s'oposa més clarament a la integració absoluta. El cert, però, és que els qui defensen aquesta idea no gaudeixen -ni molt menys- de la unanimitat interna. Míriam Nogueras, vicepresidenta del partit, és qui té més fil directe amb l'estratègia de Puigdemont, com així ho testimonien els viatges que ha anat fent a Waterloo durant els últims mesos. A principis d'octubre s'hi va desplaçar amb altres membres de la direcció -Lourdes Ciuró, també diputada al Congrés, Meritxell Budó i Marta Morante-, i la setmana passada hi va ser per la presentació del Consell per la República.

Aquestes quatre membres de la direcció -les que es posicionen més obertament a porta tancada a favor de l'absorció- van protagonitzar una de les imatges més comentades de l'acte fundacional de la Crida: una fotografia a dalt de l'escenari amb Elsa Artadi, consellera de la Presidència. Artadi és una de les figures emergents del nou moviment i, en cas de presentar-se a les eleccions catalanes, seria una de les favorites per ser candidata a la Generalitat. La consellera de la Presidència va trencar el carnet del PDECat poc abans de la campanya electoral del 21-D, i està intensificant l'agenda territorial mentre cultiva una relació fluïda amb la Moncloa.

Coincidint amb la fundació de la Crida, Artadi està intensificant l'agenda territorial mentre cultiva una relació fluïda amb la Moncloa

Dins del partit hi ha veus -enquadrades dins del grup parlamentari de Madrid i en l'entorn de la cúpula anteriorment encapçalada per Marta Pascal- que identifiquen els impulsors de la Crida com els "perdedors" del congrés del 2016, quan Pascal i David Bonvehí van pujar al poder amb el vist-i-plau d'Artur Mas i de Puigdemont. En l'acte del Nou Congost hi havia una nodrida representació d'alts càrrecs del Palau de la Generalitat -el secretari del Govern, Víctor Cullell-, representants del sottogoverno i també tots els consellers de JxCat. Només va faltar-hi Laura Borràs, que es trobava en l'entrega dels premis Octubre a València i va expressar suport a distància.

"No tancarem la paradeta"

Bonvehí ha comparegut en roda de premsa mitja hora més tard del previst, precisament perquè el debat intern s'ha allargat. El més vehement de portes endins és Ferran Bel, secretari d'organització i molt ben connectat amb el món local del PDECat. Dirigents consultats assenyalen que aquests dos dirigents i Pascal van pactar, en l'assemblea del mes de juliol, "no tancar el partit" davant l'ofensiva provinent de Puigdemont. Els més pessimistes proclamen que la Crida i el PDECat seran "dues formacions diferents", i fins i tot especulen amb una competència electoral entre ells. "Nosaltres no tancarem la paradeta", resumeix un dels consultats. Des de l'entorn del president a l'exili, en tot cas, assenyalen que "no hi ha color" entre l'antiga CDC i el nou moviment, i que al final hauran d'acabar "transigint" a l'hora de posar-se d'acord abans que arribi el gener.

Nogueras lidera el sector més proper a integrar-se dins la Crida junt a Lourdes Ciuró, mentre que Ferran Bel és el més vehement a l'hora de defensar el perfil propi

Bonvehí, amb to conciliador, ha indicat en roda de premsa que ha de passar "alguna cosa molt grossa" perquè finalment no hi hagi un acord entre el PDECat i la Crida. La divisió és palpable a la cúpula i als grups parlamentaris de Barcelona i Madrid. A la cambra catalana hi ha esquerdes entre els independents de JxCat i els diputats amb carnet, mentre que al Congrés les coses estan cinc a tres a favor del partit. Nogueras, Ciuró i Antoni Postius, cap de llista per Lleida, són els més significats a favor de Puigdemont. La cúpula del PDECat es desplaçarà en els propers dies -a principis de novembre- a Waterloo per tractar directament amb ell. La divisa, per ara, és aquesta: no a l'absorció, sí a la confluència pactada. No serà senzill.

Ni per raons polítiques, ni per raons administratives. Si la Crida vol concórrer a eleccions, en certa manera necessita els drets electorals del PDECat, que deriven també dels que tenia CDC. En aquest sentit, la candidatura de JxCat ja feia ús dels drets de Convergència, un llegat polític del qual bona part dels impulsors del nou moviment reneguen. La negociació per a l'encaix serà complexa, però apareix en l'horitzó com l'única manera per evitar una trencadissa històrica d'un espai polític acostumat a manar.