Amb el Consell per la República Puigdemont serà, a la pràctica, la principal veu de Catalunya a l'exterior en un intent d'aixecar una onada de solidaritat en les opinions públiques internacionals que acabi forçant una mediació. La unitat estratègica és necessària per capejar les contradiccions que genera l'objectiu independentista i la gestió de l'autonomia. De fet, el Consell per la República es constituirà dues hores després que el conseller d'Acció Exterior i Relacions Institucionals, Ernest Maragall, signi amb la ministra d'Administracions Públiques, Meritxell Batet, un acord rellevant per retirar els recursos al TC que el govern de Rajoy va presentar paralitzant les lleis d'emergència habitacional. Aquestes haurien de beneficiar a milers de ciutadans que pateixen estretors i poden ser desnonats i fer eficaç la lluita contra els pisos buits. Per cert que ahir Maragall va reobrir la delegació del govern a Itàlia. Sobre el Consell per la República llegiu aquesta informació. En relació al paper de Puigdemont us deixo també l'opinió de Jaume Barberà.
El PDECat no s'entrega a Puigdemont. Els moviments al Govern arriben en el context de tensions entre partits que descrivia. La presentació de la Crida a Manresa ha sacsejat el panorama. ERC no hi vol participar i la CUP tampoc, i la direcció del PDECat (les bases i els alcaldes estan dividits) es resisteix a facilitar l'absorció pel nou partit. La Crida admet la doble militància però si tot el PDECat hi entrés individualment quedaria totalment diluït. El partit hereu de CDC aspira a obrir una negociació per garantir-se pes orgànic i veu i no quedar en mans dels que van perdre el seu congrés fundacional (i que ara s'agrupen entorn Puigdemont) i els independents, que són els dinamitzadors del nou espai. Llegiu la crònica d'Oriol March i l'opinió de Joan Serra Carné.
Vist i llegit
Era molt esperada l'emissió a ETB, la cadena de televisió pública basca, de Monarquia, un negoci rendible, que va preparar el seu espai de reportatge 360 grados. Que tota monarquia és un anacronisme ho comparteix una gran majoria dels catalans. I en el cas de l'espanyola s'hi suma un rosari de males pràctiques i opacitat que denuncia el reportatge que podeu veure aquí.
El passadís
Manuel Valls va presentar ahir el seu llibre a Barcelona. Ho va fer amb el premi Nobel de Literatura, Mario Vargas Llosa, que de nou (i ja devem passar pel cop mil) va recordar quant li agradava la Barcelona del final del franquisme, de quan ell era jove. Pep Martí en va escriure aquesta crònica. El seu equip de col·laboradors estava satisfet de l'assistència a la presentació de Barcelona, vuelvo a casa. Destacaven la presència de diversos empresaris turístics. El candidat insisteix en el tema de la seguretat, però també i molt en la necessitat de protegir el sector turístic. Sembla que això genera simpaties entre alguns hotelers. Un dels qui hi va anar és Jordi Mestre, directiu del Gremi d'Hotelers i amo de l'Hotel Sofia. I, per cert, també vicepresident del Barça. També aquí pot connectar amb Valls, que és culer.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1938, fa exactament 80 anys, el cineasta i guionista nord-americà Orson Welles va provocar un autèntic caos a Nord-amèrica amb l'emissió radiofònica de La guerra dels mons. Va demostrar el poder dels mitjans de comunicació de masses informant, a partir d'una novel·la, d'una invasió d'extraterrestres al país. Es va advertir que era ficció però milers d'americans van creure que a Grovers Mill, a Nova Jersey, hi havia aterrat una nau alienígena. Una experiència similar, a Ràdio Quito, a l'Equador, va provocar un efecte similar el 1949. Aquí podeu veure el tràiler de la pel·lícula que Steven Spielberg en va fer el 2005.
L'aniversari
El 30 d'octubre de l'any 1960, avui fa 58 anys, va néixer a Villa Fiorito, a Buenos Aires, el jugador de futbol Diego Armando Maradona, gran astre d'aquest esport. Maradona va debutar amb 16 anys a la divisió d'honor del seu país amb Argentinos Junior i després va passar a Boca Juniors i al Barça, on s'hi va estar de 1982 a 1984 deixant mostres de la seva qualitat malgrat que la primera temporada va tenir una hepatitis i a la segona una greu lesió fruit d'una dura entrada d'un rival. Del Barça, on va guanyar una Copa del Rei, va anar a parar al Nàpols, on va jugar set anys i va guanyar la Lliga i altres tornejos, però també es va començar a relacionar amb la delinqüència i les drogues, que el van posar a l'epicentre d'escàndols i acusacions de dopatge degradant la seva figura. El seu zènit va arribar al Mundial de Mèxic de 1986, que va guanyar pràcticament en solitari per al seu país. Va acabar la carrera a l'Argentina i va provar sort com a entrenador, però sense èxit. És un admirador del Che Guevara i va ser amic personal de Fidel Castro i Hugo Chávez. Del geni en recordem les millors jugades fruit de la seva habilitat i rapidesa conduint la pilota per tot el camp, i l'Informe Robinson que li van dedicar. També la cançó d'Andrés Calamaro. Sempre Diego!
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi