La perspectiva de gènere agafa força en la contractació municipal

Les concessions per gestionar equipaments com el Centre Cívic Barceloneta inclouen, entre altres, protocols contra la violència masclista, comunicació inclusiva i desagregació de dades per sexe

per Aida Morales / Laura Estrada, Barcelona, 8 de novembre de 2018 a les 07:00 |
Models laborals amb perspectiva de gènere. | NacióDigital
El Centre Cívic Barceloneta és un centre municipal gestionat amb perspectiva de gènere. És així gràcies a les clàusules de contractació que requereix l'Ajuntament de Barcelona a les empreses licitadores dels seus serveis. Aquest equipament compleix actualment aquestes clàusules administratives amb perspectiva de gènere: té un pla d'igualtat, aplica paritat entre homes i dones en perfils i categories professionals, té mesures contra l'assetjament per raó de sexe, estableix una comunicació inclusiva fent ús d'un llenguatge i imatges no sexistes, promou la conciliació responsable del temps laboral, familiar i personal, i garanteix igualtat d'oportunitats i no discriminació de les persones LGTBI.

El cas del Centre Cívic Barceloneta, gestionat per l'empresa Progress, també compleix les clàusules tècniques que, a diferència de les administratives, vetllen pel funcionament intern dels equipaments, sempre amb perspectiva feminista. És un cas extrapolable a altres serveis municipals, que desagreguen per sexe totes les dades sobre el professorat, talleristes i les usuàries per a futures anàlisis, i garanteix que els espais siguin lliures de masclisme i sexisme a través d'un protocol d'actuació. Pel que fa al tractament de dades segregades, aquest fet permet al consistori identificar el perfil majoritari de persones usuàries i treballadores.

Del juliol del 2017 a l'abril del 2018 el consistori va adjudicar 216 contractes amb alguna clàusula administrativa amb perspectiva de gènere

Des del 2017, el Departament de Transversalitat de Gènere de l'Ajuntament de Barcelona ha revisat i ajudat a incloure clàusules tècniques en una trentena de contractes. Destaquen els casos de les empreses encarregades de gestionar els equipaments de lleure infantil a Nou Barris, els camps municipals de Trinitat Vella, la gestió i dinamització del Centre Cívic del Carmel i el de la gestió del CC Barceloneta, entre altres.

Aquestes iniciatives les impulsa l'Ajuntament en coordinació amb els districtes. En conjunt, del juliol del 2017 a l'abril del 2018 el consistori va adjudicar 216 contractes amb alguna clàusula administrativa que tingués en compte la perspectiva de gènere -a diferència de les tècniques, que vetllen pel funcionament intern i n'és exemple la desagregació de dades-. 

 

APLICACIÓ DE LES CLÀUSULES DE GÈNERE (juliol 2017 - abril 2018)

 
Tal com explica a NacióDigital la cap del Departament de Transversalitat de Gènere, Sònia Ruiz, l'Ajuntament de Barcelona pot sancionar econòmicament les empreses que, de manera injustificada, deu dies després de guanyar una licitació no presentin el pla d'igualtat, un protocol o les clàusules socials administratives. "En cas d'incompliment, es poden aplicar sancions de fins a un 10% del preu del contracte", explica. El consistori, segons informa Ruiz, està a punt de tenir un aplicatiu de seguiment que quan estigui a punt, servirà a les empreses per demostrar abans de finalitzar el contracte que han desenvolupat les mesures. En cas de no ser així, se'ls aplicaran altres sancions.

Els eixos d'aquestes actuacions pivoten sobre el concepte de l'economia feminista, que segons explica a NacióDigital l'economista Sandra Ezquerra, se centra en la valorització i reconeixement de la contribució de les dones a la societat, més que en l'equiparació o igualtat de la dona en termes masculins. Ezquerra considera que en els darrers anys la perspectiva de gènere en el context econòmic cada cop s'interessa més per aquest reconeixement. No obstant això, i malgrat opinar que "l'economia feminista està creixent", no té clar "que la convencional l'estigui incorporant", ja que "és un procés lent".

L'advocada laboralista Joana Badia parla d'incloure l'economia domèstica en els models macroeconòmics ordinaris, molt en la línia del que comenta Ezquerra: "Es tracta de reivindicar el sosteniment de la vida per damunt d'altres criteris com la competitivitat o l'extracció de beneficis monetaris".
 

L'advocada laboralista Joana Badia Foto: Aida Morales


Pressupostos amb perspectiva de gènere

Un altre exemple dels efectes del feminisme en l'economia són els pressupostos amb perspectiva de gènere, que es promouen des del consistori barceloní. Aquests analitzen l'impacte diferenciat dels comptes depenent del gènere i reflecteixen el compromís governamental d'igualtat d'oportunitats, modifiquen l'aparent neutralitat dels pressupostos en qüestió de gènere, i fomenten la transparència, l'eficiència i el rendiment de comptes. Les iniciatives sobre pressupostos sensibles al gènere s'han desenvolupat en més de 70 països arreu del món aplicant diferents metodologies.

En el cas de l'Ajuntament de Barcelona, l'any 2016 es van destinar 163 milions d'euros en 68 actuacions adreçades a posar les cures al centre de les polítiques municipals. Algunes d'aquestes polítiques, segons la mesura de govern per a una Democratització de la Cura, són l'ampliació de la xarxa d'Espais Familiars, un programa per promoure la corresponsabilitat dels homes amb la cura, l'impuls al cohabitatge i mesures per abordar les situacions de solitud, que afecten majoritàriament a les dones.

L'Ajuntament de Barcelona, de la mà de la Regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, treballa des de fa tres anys per desenvolupar totes aquestes mesures, així com models de contractació que tinguin en compte el gènere. Ruiz explica que a Barcelona hi ha la taula de contractació pública social. En formen part el govern municipal així com agents i sectors importants de la ciutat, i regeix la seva política per la guia de contractació social sostenible.

A més, i segons ja estableix la llei, les empreses contractades per qualsevol administració pública amb més de 250 treballadors han de tenir un pla d'igualtat. "Però el consistori va més enllà", explica Ruiz, "perquè a les empreses de menys de 250 empleats, ja que no se'ls pot exigir el pla d'igualtat per llei, sí que se'ls obliga a presentar clàusules concretes en aquest àmbit".

Acompanyament, assessorament i protocols per a la justícia de gènere

L'Ajuntament posa a disposició de totes les empreses un servei d'acompanyament i assessorament per presentar les mesures, ja que el consistori "no pot elaborar plans d'igualtat per a totes les empreses però sí guiar-les a l'hora de fer-ho", relata Ruiz. A més, també s'ha tirat endavant l'aplicatiu Equitest, on les petites i mitjanes empreses poden fer una diagnosi del seu estat en matèria de gènere i, a partir d'aquí, dissenyar les mesures pertinents amb aquesta perspectiva.
 

Una dona consultant la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona Foto: NacióDigital

 
Per tenir clara la mirada que s'ha d'aplicar, des de la Regidoria de Feminismes i LGTBI i el comissionat d'Economia Cooperativa, Social i Solidària i de Consum aplica la mesura de govern per a la democratització de les cures. Aquesta es complementa amb altres polítiques públiques com el pla per la justícia de gènere (2016-2020), que va esdevenir la primera política municipal que aposta per a la redistribució de tasques domèstiques i de cures.

Aquest pla fomenta protocols per prevenir i detectar situacions d'assetjament sexual i per raó de sexe, i estableix que es tinguin en compte criteris de gènere en diversos àmbits. Per exemple, l'atorgament de premis i distincions, una comunicació interna inclusiva, plans i programes per a la igualtat, sistemes d'informació, formació i avaluació en matèria de gènere, clàusules en la contractació, subvencions en l'àmbit del feminisme, perspectiva en les concessions, i instruments de política laboral.

I és que la discriminació laboral de la dones és una realitat que encara cal combatre, sobretot, tenint en compte el seu rol protagonista en la provisió de cures: nou de cada deu dones tenen persones de més de 65 anys al càrrec, i el 90% del seu temps de cures es dedica a la família. Dades incloses en la mesura de govern també constaten que aquesta càrrega té "impactes negatius en les dones i en la seva salut", així com en la disponibilitat del temps i la capacitat d'impulsar projectes propis. El 2016, destaca l'enquesta de població activa, el 18,6% de les dones amb contractes parcials van esgrimir el motiu de les cures d'infants, persones grans o malaltes per justificar la reducció de jornada. Un 1,8% dels homes van fer ús d'aquest argument pel mateix motius.

"El sistema d'ara està construït sobre un model que no té en compte les cures ni les responsabilitats d'aquestes", assegura l'economista Sandra Ezquerra

Un canvi de paradigma en evolució

L'economista Sandra Ezquerra reivindica, doncs, un canvi de paradigma en els models econòmics que avanci cap al feminisme. "El sistema d'ara està construït sobre un model que no té en compte les cures ni les responsabilitats d'aquestes", explica, i assegura: "L'economia feminista no persegueix que les dones treballin igual que els homes, sinó que homes i dones siguin iguals en uns termes totalment diferents als que coneixem". 

Per altra banda, afegeix que l'economia feminista implica alterar la política econòmica i la social i fer-ne una revisió crítica. "Reivindicar la remuneració del treball de cures segurament implica repensar el sistema de pensions, per exemple, perquè ara només reconeixen drets segons la participació en el mercat laboral" diu. Un camí sobre el qual ja tracen estratègies les administracions públiques, però on moltes polítiques estan encara per construir. Passes endavant que han de tenir, sense cap mena de dubte, perspectiva de gènere.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació