Bonvehí aposta per «trobar l'encaix» amb la Crida i constata la diversitat d'opinions al PDECat

El president del partit considera "positiu" el naixement de la formació de Carles Puigdemont i assegura que, malgrat el debat intern, la prioritat és trobar un acord

David Bonvehí, en roda de premsa
David Bonvehí, en roda de premsa | PDECat
29 d'octubre del 2018
Actualitzat a les 14:20h
El president del PDECat, David Bonvehí, ha assenyalat aquest dilluns després de la reunió de l'executiva del partit que ha servit per fixar la posició de la formació en tots aquells assumptes rellevants de les properes setmanes, especialment la fundació de la Crida i la posada en marxa del Consell per la República. El missatge que ha desplegat Bonvehí es basa en què cal "trobar l'encaix" entre les dues formacions malgrat les "diferents opinions" existents al partit. "Estem contents de la resposta de l'acte fundacional i ho valorem positivament", ha dit. Per respecte als associats del PDECat, abans de ser fundador de la Crida vol que quedi definit l'encaix. Els "matisos" dins la cúpula, de fet, han estat marcats per aquest "encaix".

"El PDECat continua dient que és positiu i que apostem per creure en aquest projecte transversal, i volem trobar l'encaix que el congrés del nostre partit va aprovar", ha apuntat Bonvehí. "Estarem amatents. Bastants dels nostres associats participaran en el procés de la Crida, i avui ja comencem reunions a Lledoners per trobar l'encaix amb un moviment que volem que sigui transversal i aglutinador", ha recalcat. A l'executiva hi ha "diferents opinions" sobre com afrontar els dies de negociació. "Hi ha moltes opinions, però hi ha un element essencial: trobar l'encaix", ha ressaltat en tot moment el president del partit. Els associats de l'antiga CDC votaran sobre una proposta de relació entre les formacions en els propers mesos.

El Consell per la República, ha dit, compta amb l'aval total del PDECat, que demà assistirà a la presentació de l'organisme al Palau de la Generalitat. S'espera -perquè així ho va anunciar el president Quim Torra aquest dissabte- que hi hagi mobilitzacions per reivindicar la figura de Puigdemont, que es posarà formalment al capdavant. La setmana es tancarà amb una concentració a Lledoners coincidint amb l'aniversari de l'empresonament del Govern. Al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada hi ha tancats Joaquim Forn i Oriol Junqueras, que porten un any privats de llibertat per ordre de l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.

Presències i absències

No va ser casual l'absència, dissabte, de Bonvehí, president del PDECat. Els dirigents més allunyats de la proposta de la Crida van seguir amb atenció el seu desenvolupament, i van observar com la plana major dels consellers del Govern van passar pel Nou Congost. Es tractava de Damià Calvet -Territori-, Miquel Buch -Interior-, Jordi Puigneró -Polítiques Digitals- i fins i tot Àngels Chacón -Empresa-, una de les veus que el partit volia potenciar i que va situar a l'executiu de Torra. Laura Borràs va excusar la presència perquè tenia un acte a València, i Artadi -a qui des del PDECat situen com a candidata de la Crida a la Generalitat- va ser una de les protagonistes en resumir la ponència política. Víctor Cullell, secretari del Govern, s'ha costat fins a Manresa, com Josep Rius, cap de gabinet de Torra i Puigdemont.

La delegació del PDECat va estar liderada per Míriam Nogueras, que ha exhibit sintonia amb Artadi -fotografia inclosa amb altres dirigents del partit, com ara Meritxell Budó, Montse Morante i Lourdes Ciuró- i és la veu de la cúpula que més aposta per la integració amb la Crida. Nogueras i Ciuró, que són diputades a Madrid, van tenir un company d'escó amb elles: Antoni Postius, candidat a l'alcaldia de Lleida. La presència de diputats amb carnet del PDECat va ser escassa i liderada per Albert Batet, portaveu parlamentari i més proper a Puigdemont que a les sigles. Els independents, en canvi, han tingut protagonisme, des de Sawla el Gharbi a Aurora Madaula, passant per Gemma Geis, redactora de la ponència organitzativa.

Neus Munté, a qui el PDECat ha escollit com a candidata a l'alcaldia de Barcelona, va assistir al Nou Congost, així com també múltiples alts càrrecs de Palau amb qui va treballar en la seva època com a consellera de la Presidència. El públic contenia una presència alta de membres del sottogoverno i de quadres que no van sortir vencedors del congrés fundacional del PDECat, celebrat el 2016. Bona part d'ells es van alinear amb Puigdemont en l'assemblea del partit d'aquest juliol, de la qual en va sortir el mandat d'explorar la confluència amb la Crida. Una comissió delegada formada per Bonvehí, Nogueras, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Lluís Puig liderarà a partir d'ara aquest procediment.

A Barcelona, "totes les fórmules"

Bonvehí ha apuntat que hi ha "total predisposició" a confluir amb Ferran Mascarell, tot i que ha indicat que li "agradaria" que Neus Munté fos la candidata del PDECat a Barcelona. "Tenim un altre valor com a partit que és Quim Forn, i tots li estem dient que s'integri a la llista de les municipals", ha destacat el president de la formació.

Ja fa setmanes que la direcció del PDECat va decidir que seria a Barcelona on hi hauria negociació amb el món que representa la Crida, que sí que vol jugar un paper a la capital catalana. Mascarell, en una entrevista ahir al programa El Suplement de Catalunya Ràdio, es va oferir per encapçalar una "candidatura àmplia".

Expulsió de l'ALDE

Bonvehí s'ha referit a l'expulsió del PDECat de l'ALDE, i ha apuntat que Ciutadans "ja ha aconseguit el seu objectiu". "Hem estat un dels principals partits històrics d'aquesta coalició. Amb l'excusa de la corrupció de CDC han tramat una expulsió", ha assenyalat el dirigent nacionalista. Dissabte, en l'assemblea dels liberals europeus, es va indicar que el PDECat és un partit diferent i que "no ha tingut casos de corrupció".

A partir d'ara començaran les negociacions per integrar-se en un altre grup europeu, previsiblement el demòcrata. Històricament, l'antiga Convergència ha estat emmarcada en el grup liberal al Parlament Europeu.