29
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
18:35h
L'agressió policial al fotoperiodista Jordi Borràs ja és als tribunals. Aquest dilluns, el fotògraf ha declarat davant de la jutgessa d'instrucció número 8 on ha reiterat la seva versió i ha assegurat -en referència a la declaració del policia que el va agredir- que aquesta "no s'aguanta per enlloc". "Estic molt alleujat d'haver declarat", ha reiterat a les portes de la Ciutat de la Justícia, al temps que ha afirmat que ha viscut cinc anys "de coaccions, pressions, amenaces i intents d'agressió". Borràs va ser agredit el 16 de juliol a Barcelona per un agent de la policia espanyola, al crit de "Viva España" i "Viva Franco".
Arran de l'agressió, el fotoperiodista va patir diverses ferides a la cara i tronc que, tal com ha detallat, també ha fet constar davant la jutgessa amb informes mèdics: "He estat amb una fractura nasal, i he aportat la documentació mèdica per impactes a tot el cos, les cervicals, les costelles, mandíbula... He estat out per poder treballar".
L'agressor, que anava armat amb una navalla, és un comandament de la Brigada Provincial d'Informació, i ha declarat just després de Borràs, que no ha estat present durant l'interrogatori, tot i que sí la seva advocada, Carla Vall. Segons ha explicat el fotoperiodista, també està previst que declarin diversos testimonis que ajudaran a confirmar la seva versió dels fets.
Pel que fa al policia, qui ja va presentar una denúncia per agressions contra Borràs, es tracta d'un agent especialitzat en l'àmbit d'informació de temàtica gihadista. Des que treballa a les oficines de la Brigada Provincial d'Informació, ha utilitzat un compte de Twitter des d'on seguia una trentena de perfils de temàtica gihadista. Des d'aquest compte, l'inspector es va mantenir una dura discussió amb el tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello. Poc després, però, el compte es va esborrar.
Per la seva part, el policia nacional que va donar cops de puny a la cara a Borràs ha defensat que va ser aquest qui el va agredir primer, amb un cop de puny al front i insults com "puta Espanya" i "puta policia". No obstant això, respecte d'aquesta agressió descrita no consta prova mèdica. Per altra banda, i segons confirmen a NacióDigital fonts judicials, la totalitat dels testimonis diuen que van veure com l'inspector de la policia agredia Borràs.
Suport professional i d'entitats
Poc després de l'agressió, diverses entitats van impulsar una campanya per pagar la defensa del fotoperiodista. Amb els diners recaptats es preveu pagar els costos que deriven de la fase d'instrucció, de la fase intermèdia, del judici oral, del peritatge i de la intervenció de diversos professionals, a més dels impostos i de les despeses estrictes de la campanya de microfinançament.
Moltes d'aquestes entitats, entre les quals el Col·legi de Periodistes, el Grup Barnils, el Sindicat de Periodistes i el Sindicat de Fotògrafs, s'han concentrat a primera hora del matí davant dels jutjats com a mostra de suport.
L'agressió a Borràs també va arribar a Europa. Va ser a mans dels eurodiputats Josep Maria Terricabras i Jordi Solé (ERC) i Ramon Tremosa (PDECat), que la van denunciar en una pregunta a la Comissió Europea, conjuntament amb les salutacions nazi dels concentrats al Valle de los Caídos. En la pregunta parlamentària, que portava com a assumpte "La violència de la ultradreta a Catalunya i la legalitat de l’apologia del feixisme i el franquisme", els eurodiputats van demanar a l’executiu comunitari si fer apologia del franquisme vulnera la legislació europea.
Arran de l'agressió, el fotoperiodista va patir diverses ferides a la cara i tronc que, tal com ha detallat, també ha fet constar davant la jutgessa amb informes mèdics: "He estat amb una fractura nasal, i he aportat la documentació mèdica per impactes a tot el cos, les cervicals, les costelles, mandíbula... He estat out per poder treballar".
L'agressor, que anava armat amb una navalla, és un comandament de la Brigada Provincial d'Informació, i ha declarat just després de Borràs, que no ha estat present durant l'interrogatori, tot i que sí la seva advocada, Carla Vall. Segons ha explicat el fotoperiodista, també està previst que declarin diversos testimonis que ajudaran a confirmar la seva versió dels fets.
Pel que fa al policia, qui ja va presentar una denúncia per agressions contra Borràs, es tracta d'un agent especialitzat en l'àmbit d'informació de temàtica gihadista. Des que treballa a les oficines de la Brigada Provincial d'Informació, ha utilitzat un compte de Twitter des d'on seguia una trentena de perfils de temàtica gihadista. Des d'aquest compte, l'inspector es va mantenir una dura discussió amb el tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello. Poc després, però, el compte es va esborrar.
Per la seva part, el policia nacional que va donar cops de puny a la cara a Borràs ha defensat que va ser aquest qui el va agredir primer, amb un cop de puny al front i insults com "puta Espanya" i "puta policia". No obstant això, respecte d'aquesta agressió descrita no consta prova mèdica. Per altra banda, i segons confirmen a NacióDigital fonts judicials, la totalitat dels testimonis diuen que van veure com l'inspector de la policia agredia Borràs.
Suport professional i d'entitats
Poc després de l'agressió, diverses entitats van impulsar una campanya per pagar la defensa del fotoperiodista. Amb els diners recaptats es preveu pagar els costos que deriven de la fase d'instrucció, de la fase intermèdia, del judici oral, del peritatge i de la intervenció de diversos professionals, a més dels impostos i de les despeses estrictes de la campanya de microfinançament.
Moltes d'aquestes entitats, entre les quals el Col·legi de Periodistes, el Grup Barnils, el Sindicat de Periodistes i el Sindicat de Fotògrafs, s'han concentrat a primera hora del matí davant dels jutjats com a mostra de suport.
L'agressió a Borràs també va arribar a Europa. Va ser a mans dels eurodiputats Josep Maria Terricabras i Jordi Solé (ERC) i Ramon Tremosa (PDECat), que la van denunciar en una pregunta a la Comissió Europea, conjuntament amb les salutacions nazi dels concentrats al Valle de los Caídos. En la pregunta parlamentària, que portava com a assumpte "La violència de la ultradreta a Catalunya i la legalitat de l’apologia del feixisme i el franquisme", els eurodiputats van demanar a l’executiu comunitari si fer apologia del franquisme vulnera la legislació europea.