La Crida neix com a partit convencional amb una ideologia molt difusa, uns lideratges ben definits entorn Carles Puigdemont i Jordi Sànchez i un intent d'atreure sectors propers a ERC a més del món convergent. El repte, per tant, és doble: integrar el PDECat sense traumes i refundar així de nou l'antiga CDC, i ser més eficaços en la lluita per l'hegemonia dins el món independentista, que és on el partit vol donar la batalla. Amb ERC haurà de triar entre cooperar (d'entrada pactant-hi el guió del procés) o començar una maniobra invasiva amb l'argument de la unitat que generarà controvèrsia.
L'equació no és fàcil: es tracta de sumar els desencantats amb el discurs hiperrealista d'ERC però sense alimentar més l'anomenat independentisme màgic. Desproveït de rigor i amb més fe que no pas raó, aquest discurs ara implica fer creure que, si no fos pels malvats i porucs partits tradicionals, la República del 27-O ja seria una realitat amb tots els ets i uts. Com si en el que va passar aleshores no hi haguessin tingut res a veure les pròpies debilitats -que hi eren i es van accentuar en aprofundir en la via unilateral a mesura que s'esvaïa el pacte o la mediació- i tot el que vam saber fa un any. Una informació que s'ha pagat cara però que és valuosa sobre com reaccionaria l'Estat (brutalment), els poders econòmics (fomentant el pànic), la UE (amb indiferència en els millors dels casos) i els unionistes catalans (amb un rebuig actiu).
Sobre el que va passar fa un any us deixo aquesta interessant reconstrucció de Joan Serra Carné i Oriol March i també aquesta crònica que van fer de l'acte de Manresa. Pel que fa a l'espai polític que representa i els efectes que tenen les noves marques aquesta peça de dades de Roger Tugas, que mostra les diferències, segons el CEO, entre els simpatitzants del PDECat i JxCat. No us perdeu tampoc l'entrevista de Pep Martí al catedràtic Ramón Zallo. L'independentisme treballa en un full de ruta però també en mobilitzacions. I les vol d'abast europeu. Tenim alguns detalls de la "marxa" que es prepara i us els explica Bernat Surroca. Llegiu també l'opinió de Jordi Muñoz sobre els agents del sobiranisme i la de Germà Capdevila a La Veu de Nació.
Negociació pressupostària. L'altre front polític és la negociació dels pressupostos i els moviments de Pedro Sánchez en clau catalana. No us perdeu el Canal Madrid de Roger Pi de Cabanyes sobre "l'operació gest" de Sánchez i l'entrevista que Joan Serra Carné fa a Jaume Asens, una de les cares més visibles del sector sobiranista dels comuns i molt ben connectat amb Pablo Iglesias. Veu més factible entendre's pels comptes amb Puigdemont i Sànchez (aquest últim demana desvincular-los dels presos) que no pas amb Junqueras. Sobre Pedro Sánchez (i la defensa que fa de la Corona) he escrit aquesta opinió.
Jordi Borràs, a judici. El fotoperiodista Jordi Borràs va aquest matí a judici. Ell i un inspector del Cos Nacional de Policia estan investigats per l'agressió d'aquest darrer. Veurem si la Justícia hi fa més que el govern espanyol, que es nega a prendre mesures contra els seus uniformats que protagonitzen actes violents.
Vist i llegit
Aquest diumenge 147 milions de brasilers estaven convocats a les urnes per escollir entre l'ultradretà Jair Bolsonaro, que partia com a clar favorit, i el progressista Fernando Haddad. Han estat unes eleccions disputades i brutes. I s'han jugat a les xarxes. Finalment, Bolsonaro s'ha alçat amb la victòria amb més del 50% dels vots i es converteix en el nou president del Brasil. Si Donald Trump va fer fortuna a Facebook en aquestes, hi pot haver tingut un paper clau el servei de missatgeria instantània WhatsApp. El departament de nous formats d'El Paísha elaborat un interactiu que permetia veure algunes de les notícies que han corregut com la pólvora per un servei que utilitza la gran majoria dels habitants del país més gran d'Amèrica Llatina. Facebook ha pres mesures per no difondre fake news que viciïn i condicionin el debat públic. Amb WhatsApp és més difícil. Us deixo una guia perquè no us en colin però el principal consell és que us en refieu més dels mitjans i menys de Ràdio Macuto.
El passadís
A Barcelona només l'espai de l'antiga CDC no té encara candidat a les municipals. A Madrid, en canvi, tot està molt més verd. Ciutadans, PSOE i PP busquen encara qui s'haurà d'enfrontar a l'actual alcaldessa, Manuela Carmena, que repeteix malgrat els problemes interns a Ahora Madrid, la plataforma liderada per Podem. Albert Rivera i Pedro Sánchez van sondejar fa mesos a dos dels actuals ministres per ser els seus candidats. Van obtenir dues negatives i, poc després, als dos els arribava l'oferta per fer-se càrrec d'importants carteres. En el cas del PSOE va sondejar a Josep Borrell, actual ministre d'Exteriors. En el de la formació liberal van anar a buscar el jutge Fernando Grande-Marlaska, que va acabar sent ministre de l'Interior.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1991 Alphonsine Arcelín, un metge d'origen haitià que era regidor del PSC a Cambrils, va denunciar que, al museu Darder de Banyoles, s'hi exposava el cos d'una persona dissecada desfermant una forta polèmica que duraria anys. El metge va escriure a l'alcalde de la capital del Pla de l'Estany denunciant la situació a museu d'història natural de la ciutat. El boiximà, que fins al 2000 no va ser repatriat a Botswana per ser enterrat, va ser dissecat el 1830 pels germans francesos Verraux i el 1916 va ser adquirit pel museu Darder, que el va exposar amb normalitat fins que va arrencar la polèmica adquirint fins i tot dimensió internacional. Així recordava TVE la polèmica.
L'aniversari
El 29 d'octubre de 1924, a la revista esportiva Xut!, una de les més populars en català, hi apareixia per primer cop l'Avi Barça, que amb el pas del temps s'ha convertit en una de les icones de l'afició blaugrana. De fet, l'Avi està representat a la Masia que hi ha al costat del Camp Nou, que fins fa uns anys era la residència de les joves promeses del futbol base. Com a Avi Barça, amb barretina, bandera del club i amb la samarreta i els pantalons dels 70, es caracteritzava un veterà seguidor, Joan Casals, de la Penya Barcelonista de Guardiola de Berguedà. El club manté un Casal de l'Avi Barça a les seves instal·lacions, on es troben els socis més veterans.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi